Durant el passat cap de setmana, el poble on visc, va viure una gran invasió de gent per visitar i degustar els emblemàtics torrons d’Agramunt, durant la XXIV Fira del Torró.
Aquesta fira te gran reso en les comarques de Lleida, i esportivament parlant, també te un gran punt de trobada per a esportistes tant en la Transiscar com en la Cursa atlètica del Torró.
Com a soci i membre del Club Ciclista Agramunt, vaig participar en el desenvolupament i muntatge de la Transiscar per a que durant el transcurs de la pedalada, els ciclistes estiguessin el més agust i recolzats per qualsevol incidència que poguessin tenir.
Així que el dissabte, la Transiscar és va endur tot el protagonisme reunint a més de 500 ciclistes, que van poder gaudir d’una pedalada on podien escollir de fer un parell de circuits, un de 38 km o un de 58 km, els quals visitaven i circulaven per rodalies i camins del nostre poble. Tot i no participar com a ciclista, vaig poder gaudir i viure un bon ambient com a col·laborador, i vaig estar content veient com els “bikers” passaven un rere l’altre tot gaudint dels corriols i de tot el circuit.
|
Sortida de la Transiscar |
He de remarcar que aquesta edició de la Transiscar va ser una edició sense incidents greus, degut al bon comportament de la gent, i al gran interès per fer uns bons controls i un bon seguiment de seguretat, per part de l’organització i gran nombre de socis voluntaris que van voler estar allí presents per ajudar al Club.
Pel que fa a la Cursa atlètica del Torró, és una cursa que va tenir lloc el diumenge amb uns 258 corredors on jo també hi formava part. El no poder participar el dissabte com a atleta, em va fer tenir moltes ganes de poder córrer el diumenge. I així ho vaig fer!!!
Aquesta cursa va ser una mica diferent, ja que em vaig poder llevar amb molta més tranquil·litat, i vaig poder fer un bon esmorzar a casa. El fet de córrer a Agramunt, tenia que tenir un avantatge!!! Jejeje.
Quan faltaven ¾ d’hora per començar la cursa, vaig posar-me les cremes escalfadores a les cames i turmells per després anar a buscar el dorsal i escalfar una mica pel passeig. Allí em vaig trobar altres companys del poble que prendrien part a la cursa, i vam poder fer uns petits escalfaments junts tot compartint comentaris i algunes rialles.
|
Sortida de la Cursa del Torró |
Al final, tot estava preparat per a que a les 11:00 hores donessin la sortida, i tot i intentar estar ben col·locat dins el nombrós grup de corredors, la sortida va ser molt ràpida on em van passar molts corredors. El primer km el vam fer molt ràpid pel que fa al meu ritme de cursa, però després ja em vaig anar posicionant dins el meu ritme de cursa, que va ser molt constant durant tot el que va quedar de cursa. El circuit d’aquest any vorejava el nostre poble, i el poble veí de Mafet. El recorregut ens feia passar per als nous camins de la concentració parcel·laria, fet que em va crear una sensació de córrer malament per sobre aquelles pedres tant arrodonides i grosses. Tot i aquestes sensacions no gaire bones, vaig creuar la línia d’arribada després de fer els 10,2 km amb un temps de 0:40:33 hores, fent el 33 de 258 corredors.
|
Últims metres de cursa |
El fet de poder acabar amb aquest temps, em fa veure que el camí de la progressió esta anat bé, i ara m’han entrat més ganes de poder participar en altres curses que tinc en ment.
El poder compartir aquest dia amb altres companys del poble, tant dels que animaven, com dels que ja havien fet alguna altra cursa i ja estaven involucrats en aquest mundillo de les curses, com dels amics que s’estrenaven aquell dia fent tot el possible per creuar la línia d’arribada, això em va omplir d’orgull i satisfacció d’aquests grans amics que tinc. Felicitats a tots els que vareu córrer aquest dia!!!
D’aquí pocs dies tornaré a córrer en algun altre indret de la nostra geografia catalana, tot esperant poder gaudir al màxim, de l’experiència, del lloc i de la gent de la zona.
Au doncs!!! Ja us explicaré!!!
Salut i cames