Un any més, i ja van tres!!! El diumenge 16 de desembre, vaig anar a Salou
juntament amb uns grans amics de Cervera a fer la mitja marató d’aquesta
localitat.
Ja són tres anys seguits que vaig a fer aquesta cursa perquè m’agrada la
localitat, l’ambient i el circuit. Un circuit que ens porta per alguns indrets
de Salou, rodejant el cap de Salou i fent de punta a punta tot el passeig a
primera línia de mar.
Tot i les ganes i la il·lusió per tornar a realitzar aquesta cursa, he de
dir, que últimament no he tingut prou temps per realitzar uns entrenaments
correctes per disputar aquestes distàncies, i les sensacions no han estat prou
bones, així que vaig anar a Salou amb la idea d’intentar fer el mateix temps de
l’any passat i córrer amb moderació, però amb la possibilitat de poder
esgarrapar alguns segons més tenint de referència el temps de l’any anterior.
Doncs el dia en qüestió, després de llevar-nos d’hora, vam anar amb aquests
grans amics ha buscar els dorsals i ha enfundar-nos les mitgetes, més les
bambes, per poder fer front als 21,1 km que ens separava la sortida de
l’arribada... (tot i que físicament estigués al mateix lloc) jejeje. Un cop
enllestits amb les bambes ben lligades i els escalfaments fets, ens varem col·locar
al mig de tota la gent que prendria part en aquella cursa, per sortir “cames
ajudeu-me” al sentir el tret de sortida.
Abans de la sortida amb el Joan i l'Adrià, tot i que faltaven el Toni i el Xavier |
Els primers metres van ser d’aglomeració total!!! Els carrers estrets del
inici, van originar un aglutinament de gent força important, fet que fins al km
2,5 no tingués prou espai i sensacions per córrer agust. Un cop rodant a ritme
més alt de que volia, em vaig trobar situat en un grupet de gent que pretenia
fer un minut menys del que vaig fer jo l’any passat, així que vaig canviar la tàctica
en plena cursa per mantenir-me en aquell grup. Malament!!! Això em va passar
factura!!! El ritme que portaven era uns 15 segons per km més ràpid del que
podia portar jo, així que al final em vaig despenjar a meitat de cursa, i vaig
patir una mica més del que volia, ja que el vent d’aquell dia era una mica toca
“nassos”. Tot i això, vaig gaudir i em vaig sentir bé pel sol fet d’intentar
anar amb aquell grup de gent, i intentar assolir un temps boníssim dins les
meves possibilitats.
Quina gentada!!! i jo intentant treure el nas!!! |
Arribada!!! |
He d’afegir, que els meus companys també van acabar la cursa i van fer uns
grans temps, pels entrenaments que portaven fets. Moltes felicitats cracks!!!
Ara a pensar en l’any vinent!!!