Al costat de casa hi ha un indret infernal!!!

Ja ha arribat!!! Després d’un any tornem a tenir prop de casa uns personatges endimoniats, amb la ment perversa i amb unes idees extravagants, juntament amb uns altres personatges sonats i eufòrics per assolir i cruspir-se aquestes idees tot fent un rotet de satisfacció al digerir tot aquest grapat de km.

El club Pedala de Balaguer, ha tornat a preparar aquest 1 de juny el seu triatló internacional i el segon triatló infern.

En què consisteixen aquest triatló internacional i el triatló infern???

Doncs el triatló internacional no és res més que un triatló de distància half, on s’han de nedar 1900 metres, pedalar 90 km i córrer 21 km.

I el triatló infern, és un triatló internacional més un tram de bicicleta de muntanya. Això implica nedar els 1900 metres, pedalar 21 km de bicicleta de muntanya, pedalar 90 km amb bici de carretera i córrer 21 km.

Tot i que ho pinti com si només siguin uns triatlons de distància half, la zona escollida i el club pedala fan que aquests triatlons siguin bastant durs i exigents.

Sabent quin tipus de triatló són, sabent que m’agraden els reptes durs, i si faig memòria de que en aquest darrer mes he fet el Half Extreme man de Salou, el triatló Ironcat de distància ironman, només em faltava acabar el mes amb un triatló INFERN!!! Jejeje

El fet de que el Club Pedala es volca de ple per fer uns triatlons molt ben preparats, de que no hi falti de res, de que viuen el triatló i saben el que volen transmetre, de la zona, i de que tant sols estigui a 15 minuts de casa, ja te molts números de que aquests triatlons formin part del meu calendari tots els anys, ja que sempre tinc ganes de poder-hi anar!!!

Dit això, us faig cinc cèntims de com ho he viscut jo.

Són les 7 del matí de dissabte i començo a preparar tot el material per poder fer el triatló infern. Bicicletes, roba, bosses, neoprè, gels, una mica de menjar i bidons d’aigua. Sembla que ja ho tinc tot i ho col·loco tot dins el cotxe. El temps passa volant, ja són les 9 del matí i em poso a fer un esmorzar dinar força complertet...(mira que he d’estar hores fent una activitat física!!!)

Ja són les 10, els nervis i el neguit per arribar d’hora comencen a brollar per la sang, i quan ja ho tinc tot marxo amb la meva germana cap a Balaguer per dipositar les bambes, la gorra i els gels a la T2, que està situada sobre la passarel·la del riu a Balaguer. Allí em trobo amb el David i el Marc, companys i amics de l’equip que també deixen les seves respectives bambes. El fet de veure’ls per allí em dona un punt de tranquil·litat i de sentir-me content de veure que ells també estan allí per poder disputar les seves respectives carreres.

Una vegada tot deixat al seu lloc, i veure que en la transició no perdrem gaire temps donat que tinc la tercera caixa dins el box, marxem cap al pantà de Sant Llorenç per acabar de deixar tot el material al box de la T1, on farem el canvi de la natació amb les 2 bicicletes.

Quan arribem allí noto que la temperatura dels darrers dies no era igual a la que teníem, ja que la calor es feia notar!!! Ara faltarà veure com queda el tram de la natació, ja que durant l’última setmana, la federació ens ha estat enviant comunicats de que a lo millor suspendrien el tram de natació per tenir l’aigua a una temperatura inferior a 13 ºC.

Camí de la T1 amb les dues bicis i el material necessari!!!

Sembla ser que la temperatura està al límit, i els jutges ens comuniquen que retallaran el tram de natació sense suspendre’l, així que sabent tot això, em disposo a entrar les 2 bicicletes i el material necessari per fer les dues transicions. Altres companys i amics comencen a aparèixer per deixar i preparar el seu box, els 2 Jordis, l’Adrià, el Joan, el David, el Marc, el Xavi, i sobretot el Ramón, que em fa especialment gràcia i il·lusió el fet que s’estreni en aquesta distància. Tots en veiem i ens donem ànims!!! Això és una sensació brutal, veure i estar compartint aquests instants amb tots ells. Però aquests moments també són moments de soledat, on cadascú col·loca el material al seu gust o com creu que li pot anar bé el fet de deixar-ho d’una manera o altra. Jo em prenc amb calma tot el temps necessari, però com casi sempre passa, al final has de córrer per acabar de posar-te el neoprè!!! Jejejeje.

Doncs res, després d’enfundar-me el neoprè amb una mica de pressa, i de veure que l’afició i altres amics han vingut a animar, vaig tot content al costat del pantà per poder entrar i tocar l’aigua per veure si està tan freda!!!

Allí els ànims de la gent, i sobretot dels familiars, amics i coneguts, fan que les sensacions i emocions es multipliquin!!! Ara sí!!! Foto de rigor amb el David, que de tots els companys d’equip que estem reunits, ell també farà el triatló infern. Els altres faran el triatló internacional.

Amb la gran bèstia del David, un mega crack!!!
Els 2 infernals del Cervera Triatló!!!

Un cop feta la foto, i rebre els ànims de la resta de l’equip, em disposo a entrar a l’aigua. Sembla que no està tant freda com pintava, faig 4 braçades i em sento força còmode. Ara toca anar fins a la punta i zona de sortida. Estic sentint l’aigua força bé i no crec que estigui tant freda com diuen, però que hi farem!!! Ens retallen el tram!!!

A la zona de sortida som 23 els il·luminats que farem la versió infern, i com que som tant pocs fem foto de família!!! Les ganes i neguit per donar la sortida fan bullir l’aigua del pantà incrementant un grau més la temperatura, jejeje, i quan ja ens han fet l’explicació el jutges de carrera, i ens hem col·locat per començar, ens donen el tret de sortida, i vamos!!! Tots a nedar!!! Començo amb unes bones braçades però no em vull precipitar i anar més fort del que pugui anar, així que miro de nedar amb tècnica tot intentant mirar de mantenir referència amb els altres nedadors. Arribo a la primera i segona boia amb les sensacions d’anar força bé, tinc referència de 3 o 4 caps al meu davant i encaro la tercera boia. De sobte, a mig camí em quedo parat al mig d’un munt d’algues!!! Jejeje, estem tots atrapats en un niu d’algues. A cops i com podem en sortim!!! Jo continuo amb el meu ritme de creuer, el cap el tinc bé i veig que les distàncies amb els de davant és mantenen. Fem la segona volta, i sabent el que ha passat a la primera, el gir de la segona boia el faig una mica més corbat cap al costat de la bora del pantà per evitar així tot el gruix d’algues!!! Finalment surto de l’aigua en 5é lloc, amb tots els crits d’ànim i suport dels familiars i amics amb un temps de 17 minuts per fer els 1100 metres. Les sensacions són bones, i vaig a fer la transició per poder començar la BTT.

Sortida de l'aigua

Inici tram de BTT

Transició lenta pensant que he de fer les coses amb calma, sense inquietar-me i angoixar-me!!! Encara queda molta cursa, i he de dosificar!!! Surto del box amb bona respiració i no gaire alterat de pulsacions. Començo a pedalar i em passen 5 corredors, però jo a la meva!!! En breu començarem el patiment de la pujada i el ritme i les cames van bé, em sorprenc però vaig fent. Arribo a l’avituallament i agafo una botelleta d’aigua. Tot va sobre rodes!!! Jejeje. Tot just passat l’avituallament comença un tram de mig trialera o camí de cabres, ja que hi ha molta pedra solta i tot en pujada!!! A falta de 20 metres per arribar a d’alt perdo l’equilibri i poso el peu a terra, salvant així un petit tram amb dificultat. Ara ja està!!! Encara tinc que pujar una mica més, però la ment la tinc tranquil·la ja que se com és el circuit. Només he de pedalar i deixar-me portar pels corriols fins a baix al pantà!!! Gaudeixo del que queda de circuit, fent una baixada per corriols bastant ràpida!!! La sensació d’anar mig al límit de velocitat, i que en qualsevol descuit puc posar la roda del davant fora de la trajectòria i caure vessant avall, ufff, quina emoció i adrenalina!!! M’encanta!!! Les 29 van de cine!!! Miro el pantà sota meu, i veig els quasi 300 inscrits al triatló internacional que estan apunt de començar la natació. Però quines vistes més impressionants!!! Fantàstic!!! Estic gaudint com mai, i les cames per ara van bé. A veure com anirà el canvi de bicicleta!!!

Arribo a la transició havent fet la btt amb 1:15 hores. Més ràpid del que em pensava fer-ho, però ja està bé. Faig un canvi força ràpid, i ara comença lo bo!!! He de relaxar el cos i fer un canvi de postura sobre la bici. Els primers km em costen ja que m’ha agafat mal a les lumbars, però pedalo amb calma i amb bona cadència sense apretar, he de conservar forces i trobar-me mentalment.

En breu em passa el David, que amb un ritme i cadència brutal, sembla que vagi molt relaxat!!! Quin crack!!!

Ara és el moment de relaxar-ho tot i deixar de pensar amb els altres. Sóc jo, i només jo el que està fent el circuit. No m’he de fixar amb els que em passaran ja que d’aquí poc vindran els del triatló internacional amb més força que mai. Jo a la meva pujo a Vilanova i cap a Àger. Les cames van bé, però he d’afluixar el ritme, ja que si continuo així al final ho passaré malament. Crits d’ànim dels amics a mig circuit; els del triatló internacional van que se las pelan!!! I jo a la meva. Em creuo amb els altres companys, ens animem cridant com a bèsties. Això és fantàstic. M’alegro de veure’ls allí lluitant i de que van fent. Finalment, el tram de Tartareu em passa una mica de factura fent que tingui que afluixar una mica més el ritme. Allí em passen el Xavi i el Ramón que fan el triatló internacional. Ens animem i veure’ls amb aquella facilitat pedalant ric i em poso content. Això m’anima i fa que miri de pedalar amb una mica més de cadència.

Després de Vilanova de la Sal, ja amb la bici de carretera

Ara ja encaro l’últim tram de baixada. És un tram rodador i intento deixar portar la bici sense tenir que forçar les cames, però entrant a Balaguer ens queda pujar el mur de la creu!!! Allí s’hi reuneix un grapat de coneguts que et criden i t’animen com mai, fet que origina que pugis per allí com una bala!!! Jejejeje

Ara sí!!! Després de 4:05 hores sobre la bici de carretera faig la transició sobre la passarel·la. Em calço les sabates, la gorra al cap, i començo a córrer. Només sortir del box, els amics, l’afició, familiars, tots junts allí cridant!!! Ufff quina passada!!! Només per això les cames van soles!!! Jejeje

El ritme que porto no és molt alt, però si que és el ritme més còmode que puc portar. Tot i això, crec que el ritme és bo i només toca pensar com fer les coses. El cap treballa, s’emociona, s’angoixa, però he de saber mantenir la ment en blanc i tranquil·la. Moments de debilitat segur que en tindré, però ho hauré de superar. Penso en que tinc que beure en tots els avituallaments i menjar una mica sense passar-me, ja que el que puc aconseguir és un mal de panxa o treure per la boca el que m’he fotut!!!

Els ànims de la gent i el passar per dins de la població, fan que la ment és distregui, i això està bé. Però al final de la tercera volta, a falta de la última, el cos ja nota molta fatiga i comença a flaquejar... penso amb lo que vaig fer al ironcat, i camino una mica per tranquil·litzar el cos. En pocs minuts veig que puc portar un altre cop el ritme de creuer, ha estat un moment de baixon, però l’he pogut superar!!! ... ara només toca gaudir com se pugui la darrera volta. Durant la carrera ens hem anat creuant amb tots el companys i amics, ens hem saludat i donat ànims, però ara toca lo bo... són els darrers metres, i tots els allà presents criden i t’animen, Ufff, quanta emoció barrejada!!! El fet de veure que els teus familiars i amics t’animen, i el patiment i fatiga que portes a sobre, et fan sentir un grapat de sensacions fen-te sentir content per superar un altre repte important.

Arribada!!!

Finalment creuo la línia d’arribada amb 7:49:31 en la posició 13 dels 23 que hem començat, però dels 14 que hem acabat.

Felicito a tots el allà presents per tot el suport donat. Què grans que sou!!! I també felicito a tots els amics i companys que han pres part d’aquesta cursa!!! Sou uns veritables cracks!!! El fet d’intentar portar a terme una cursa d’aquestes característiques, deixant de banda el resultat obtingut, us fa ser molt grans!!! M’encanta estar amb vosaltres i compartir tot això, experiència, emocions i felicitat!!! Això és la màgia de totes aquestes vivències!!!

Ara a veure quina altra en preparem!!!