Mitja marató de Barcelona

Ja fa bastants dies que estic intentant muntar aquest bloc, amb la idea d'explicar les meves vivències esportives.

Havia començat a fer una mica el resum de les competicions fetes aquest any passat, amb la idea de comentar el que m’agradaria provar de fer aquest any. Finalment he pensat que, quina millor manera de començar aquest bloc de vivències esportives, fent referència a la “mitja marató de Barcelona” en la que he participat aquest passat diumenge dia 26 de febrer.

Si ens anem uns dies enrere, aquesta aventura va iniciar-se a finals de l’any passat, quan en un moment de motivació i seguretat física personal, vaig decidir apuntar-me en aquesta competició. En aquell moment em sentia molt fort i segur, però a principis d’any, problemes de salut, em fan perdre tota la condició física i també 7 quilets força necessaris.

Superats aquests problemes, només em quedaven tres setmanes per intentar estar mínimament en condicions per afrontar aquesta cursa, cosa que el meu cap em deia que seria bastant difícil, però la il·lusió i les ganes de ser-hi et fan tirar endavant amb força.

Finalment arriba el cap de setmana esperat. Dissabte per la tarda viatge cap a Barcelona amb companys i amics que també participen en la cursa, i inici de comentaris per l’endemà!!! Pronòstics...ritmes...globus de referència...dolors de genolls i musculatura, jejeje, lo típic!!! I durant aquestes xerrades tots a sopar!!! Pasta per un “tubo” i els complements energètics necessaris com són les típiques bosses de patates chips i de barreja, jejeje. Ja amb la panxa acabant la digestió tots a dormir, que l’endemà ens esperen 21,1 km!!!

Ja despert, tot i estar amb companys i amics on et distreus parlant i comentant coses, comencen els moments de reflexió i pensaments personals, on almenys jo, estic una mica desconnectat de l'exterior. També comencen les costums típiques, com esmorzar un bon entrepà de nocilla, i les típiques visites a la trona real, abans de marxar al lloc de la competició.

Arribats a la zona de la cursa, on veus tota aquella gent preparada per córrer, familiars i amics que els esperen i segur els cridaran i animaran amb tota la força i il·lusió que tenen, són moments que a mi m’agrada de viure’ls i m’emocionen. Però tot i això, aquí si ve a córrer!!! Jejeje.

Després de les fotos de rigor, jo ja estic pensant amb la sortida i em col·loco en aquesta ocasió, allà on puc dins el meu calaixó de sortida, ja que amb la gran quantitat de gent que hi ha, es fa difícil col·locar-te en una bona posició. Aquests moments previs abans de que soni la sirena penso si la tàctica que he pensat funcionarà, o si he de ser més conservador, però de sobte, la gent es comença a moure, i no corren, sinó que caminen; aquest fet em fa començar aquesta cursa amb un ritme molt més baix, i amb la gentada que hi ha, és difícil agafar un ritme des de l'inici, així que al final, començo a sortejar gent i intento agafar un ritme alt però còmode per tal de fer aquesta cursa i desconnectar de l'exterior, ja que de la gran quantitat de gent, tots tenen el seu ritme i maneres de córrer.

Ja només pensant amb lo meu, intento portar un bon ritme, i veig que durant la cursa el vaig incrementant una mica, tot i ser bastant regular en els punts de referència. Aquest ritme va de menys a més, però veig que les meves limitacions en velocitat fan acte de presencia força aviat...”no puc anar més ràpid”... i veig que només em toca mantenir aquesta velocitat fins al final, esperant que no tingui cap decaiguda o fluixera muscular. En aquests moments, penso amb els entrenaments, comentaris de la gent i paraules de suport de molts amics, desconnectant del públic, fins l’últim km, ja que el gran nombre de gent animant i cridant et fan emocionar i córrer una mica més ràpid, fins que veus l’arc d’arribada, on aquí augmentes una mica més l’esforç, i intentes gaudir de la gent, dels crits, de la música..., no se, és una barreja de elements que t’envolten, que et fan sentir content, satisfet, important...

Després de tot això que he comentat, vaig passar per sota l’arc d’arribada amb un bon registre, 1:29:15 hores. No és la meva millor marca en una mitja marató, però pensant fredament, que feia tres setmanes enrere estava malalt a casa, doncs em puc sentir més que satisfet, ja que a la vegada, he rebaixat en 3 minuts la marca feta l’any passat en la mateixa mitja marató de Barcelona.

Del que si que estic content, és de veure que els meus amics s’han superat i han aconseguit uns molts bons registres, i ja pensen en els proper objectius com jo. Ara a seguir millorant i gaudint del que estem fent.