Mitja marató de Balaguer

Després d’una setmana de canvis, i d’entrenar menys del que volia, aquest passat diumenge va arribar el dia de la mitja marató a Balaguer.

Era una cursa esperada, ja que representava un test per la Marató de Barcelona. Aquesta cursa em va aportar algunes conclusions i una gran satisfacció.

El dia començava una mica fresc, però amb bones sensacions i ganes per córrer. Era hora de fer un bon esmorzar, hidratar-se i deixar-ho tot preparat per anar fent camí cap a Balaguer. Tot just arribat a Balaguer, era moment d’anar a buscar el dorsal, preparar-se, i trobar-se amb els companys d’equip, que també prendrien part a la prova. Tot seguit, moments d’escalfaments i estiraments amb grup, on em sento a gust i content de poder participar amb aquests grans amics d’una matinal d’atletisme tot fent alguna que altra broma. Aquests moments, també són instants on s’acaben de fer pronòstics i intentar posar una mica de pressió “de bon rotllo” als altres companys, jejejeje, així que la idea era anar a un ritme bastant alt.

Abans de la sortida, cada un va buscar la seva posició, i on jo vaig intentar situar-me el més endavant possible juntament amb el gran Kike (una llegenda de l’atletisme i company d’equip). La tàctica era aguantar fort al inici, i intentar incrementar la velocitat als últims km, i així es va intentar!!! Un inici de cursa molt ràpid pel meu gust, ja que el primer km el vam fer volant, cosa que podia comportar una decaiguda o fatiga abans d’hora, així que era moment de posar tranquil·litat al cos, però sense deixar d’anar ràpid. En aquells instants, el cap ja començava a fer càlculs tot mirant el cronòmetre i el pas per cada km, la sorpresa però, va ser que podia portar un ritme constant força elevat anat a 4 minuts per cada km, cosa que normalment no puc fer. La cursa continuava i els km anaven passant, les sensacions eren molt bones i veient que anava passant gent, doncs encara tenia una bona motivació extra per mantenir aquell ritme i intentar augmentar-lo al final de cursa. Però entrat ja l’últim km vaig tenir un petit dubte i avís de rampa als bessons que no em va deixar incrementar el meu ritme, són doncs, moments on el cap et pot jugar una mala passada, però on vaig poder mantenir el cap fred i tranquil, per poder aguantar aquell ritme i acabar amb una gran cursa juntament amb un molt bon resultat.

Així que vaig passar per l’arc d’arribada en la posició 35 de 353 finalistes i amb un temps de 1:24:16, la meva millor marca amb una mitja marató, fet que m’ha originat una gran satisfacció.

Els altres companys també van fer una gran cursa, la qual els va servir d’entrenament i treure conclusions per als propers reptes que tenen. Felicitats amics!!!