Una il·lusió, un somni, un repte important tant a nivell personal com a nivell del Club Ciclista Agramunt fet realitat aquest passat 28 d’abril.
Tot i que el final del repte fos aquest passat dia 28 d’abril, l’historia d’aquesta il·lusió va començar fa tot just cinc mesos enrere, quan un amic d’Agramunt ens va proposar aquest somni.
A partir d’aquell moment, alguns amics del Club Ciclista Agramunt i jo ens vam començar a reunir alguns dies per parlar i preparar aquest repte, tenint en compte l’allotjament, el viatge, els entrenaments ... sempre amb la idea de poder arribar al dia 28, i poder ser finishers en una prova de llarga distància.
Varem quedar molts dies per sortir a entrenar tots junts, per tal de fer el màxim de quilòmetres possibles i poder afrontar tota la distància que implica aquesta prova.
Varem quedar molts dies per sortir a entrenar tots junts, per tal de fer el màxim de quilòmetres possibles i poder afrontar tota la distància que implica aquesta prova.
Els dubtes, l’intriga, les ganes, la il·lusió ens envaïen la ment i una sensació de passió ens circulava pel cos tots aquests dies que ens preparàvem la cursa. Això si!!! Aquestes sensacions és van multiplicar el dia que vam iniciar el viatge cap a Mallorca, amb la càrrega de les bicicletes dins el cotxe del club per tal de poder agafar un vaixell i creuar el toll, i amb el vol que vam agafar uns dies després.
La recta final ja estava al caure, i el divendres 27 d’abril ens trobàvem tota l’expedició agramuntina per agafar rumb a l’illa de Mallorca. El viatge començava!!!
 |
| A punt d'agafar l'avió |
Un vol força tranquil ens va dur a ses illes, i una vegada allí les sensacions brollaven amb força pressió, ja que les novetats i el canvi en la vida quotidiana era important.
Després de dinar i retrobar-nos amb el cotxe del club, ens varem instal·lar als nostres respectius allotjaments, anant tot seguit a buscar la bossa del corredor amb el dorsal corresponent, i fer acte de presencia en la xerrada tècnica de l’organització.
 |
| Tot dinant a Mallorca |
 |
| Autoritats i ex-professionals a la xerrada tècnica |
Aquests moments si que eren de compte enrere!!!
Finalitzada l’explicació tècnica, ens tocava anar a sopar i dormir, que el dia de la prova ja arribava!!! Ara sols quedava gaudir del dia, de la gent, del circuit...
 |
| Tot preparat, només queda pedalar... |
Ring, ring... el despertador anunciava el dia del repte i en aquell moment començava el ritual de sempre. Esmorzar bé, col·locar totes les coses al seu lloc, enfundar-se dins la roba de ciclisme i anar a la zona de sortida. Arribats a la zona de sortida, fotos de rigor, ubicació dins el gran nombre de ciclistes i esperar el tret de sortida.
 |
| Tots els agramuntins preparats |
 |
| Preparat pel repte |
Bang... inici de la cursa!!! Vaig intentar col·locar-me el més endavant possible i poder gaudir de la companyia de tota aquella gent i dels ex-professionals que estaven invitats a la prova. Era moment de córrer amb cap i sense passar-se d’esforços, ja que després ho podria passar malament. Els primers km eren planers i és van fer amb tot el grup de ciclistes, però quan van arribar les primeres rampes els de davant portaven un ritme infernal, així que em vaig anar deixant caure per portar el meu ritme de creuer. Portant un ritme còmode; en Ramon, company d’Agramunt; em va agafar per darrera i vam anar molts km junts, però al final, com que els ritmes dels dos eren diferents, vam acabar anant al nostre ritme i despenjant-nos un de l’altre. Això va originar, que molts km dels que encara ens quedaven, els vaig tenir que fer tot sol, fins que vaig poder agafar un grup d’uns 20 ciclistes que no els vaig deixar fins al final.
Aquests moments de soledat, em van servir per observar el paisatge, el circuit, pensar amb el que estava fent, de com ho estava fent, arribant a la conclusió, de que tot allò era brutal, fantàstic en tots els sentits, tant a nivell d’aventura, com a nivell de persona, d’organització, de sentiments..., però el que va ser més fantàstic i més vaig gaudir, va ser l’entrada sota l’arc de meta, amb la música, la gent, els crits, les fotos, les abraçades posteriors amb els nous amics fets en aquell grup de ciclistes i veure que vam ser capaços de fer tots aquells km amb un molt bon temps. En el meu cas, jo vaig fer els 312 km amb un temps de 11 hores 1 minut, creuant la línia d’arribada en la posició 80 de 331 finishers.
 |
| Gaudint del moment |
Finalment, el que també em va semblar molt emotiu, va ser poder veure l’entrada dels meus companys del Club d’Agramunt, que van poder fer realitat el somni i vam poder viure tots junts, l’experiència de la Mallorca 312!!! Moltes felicitats a tots, sou uns autèntics cracks!!!
 |
| Dues estrelles del ciclisme i els cracks agramuntins |
Ara a per un nou repte!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada