La Half Challenge de Calella conquerida!!!

Un cap de setmana per recordar!!! L’ambient, la Expo, la cursa, els amics i la companyia, tot va junt, quan penso en el que ha estat aquest nou repte.

Tot comença amb l’anada cap a Calella, amb il·lusió, ganes de fer un bon paper, i amb la sensació de que les forces m’acompanyen!!! Això sí!!! Una mica de nervis abans d’arribar a Calella, més que res, per veure si arribava a l’hora!!! Jejeje.

Recollida de dorsals i visita a la expo

Ja a Calella era hora d’anar a buscar els dorsals, viure la Expo, anar al briefing, preparar i fer el check in de la bici i les bosses amb el material necessari per la cursa. Tot un ritual que t’aporta sensacions, pensaments i emocions diverses, que es barregen amb les ganes de que arribi el moment de començar a córrer.

Boxes i Check in de la bici

Boxes i Check in de les boses amb el material necessari

Després de passar tot el dia ben acompanyat, només quedava anar a dormir i llevar-me d’hora per esmorzar i anar al bike park per finalitzar tots els preparatius a un triatló de distància mig ironman.

Fets tots els rituals necessaris, era moment d’anar cap a la zona de sortida, on prèviament ja havia provat l’aigua “congelada”. Eren moments de concentració, on només era jo i el pensament de portar un ritme constant i intens durant tota la cursa, i esperar que tot anés bé. Veig com fan les altres sortides, les dels professionals tant masculí com femení, com surten els paratriatletes, “impressionant”, també com surten els bombers i policies que disputaven el campionat del món en triatló de mitja distància, i després ja entravem nosaltres als calaixos de sortida. Ara sí, concentració a “tope” i esperem.

Després de tastar l'aigua congelada i preparat per entrar als calaixos de sortida

Així que arribat el moment en que els trabucaires fan sonar i esclatar els seus trabucs; tots cap a l’agua!!! Passats ja uns metres, intento ubicar-me el més recte possible cap a la boia, i veig que amb el ritme que porto vaig passant a molta gent. Intento portar aquell ritme, i no voler fer més, ja que em podria passar factura més endavant. El pas per les boies són nets, sense cap contratemps ni cops per part dels altres corredors, i començo a veure casquets verds, que són els de la sortida anterior a la meva. Això em fa sentir bé, i finalitzo els 1900 metres amb un temps de 33 minuts. Molt content pel temps!!!

El pas per la carpa de boxes és molt lent, ja que hi ha molts corredors tant de la meva sortida com de les sortides anteriors, i tots estem intentant canviar-nos per fer el tram de bici. Una vegada puc sortir de la carpa, començo a córrer per agafar la bici, sentint que el ritme pot ser alt (em sento bé), i que l’objectiu és baixar de les 3 hores amb bici. Començo a rodar, i veig que el ritme és força alt, i que tinc la posició correcta sobre la bici podent-me “acoplar” bé sobre el manillar de triatló. Finalment, desprès de tenir bones sensacions i d’intentar controlar les emocions, faig els 90 km de bici amb un temps de 2 hores 35 minuts, amb un promig de 35 km/h. També molt content pel temps!!!

Ara només queden el 21 km de la mitja marató!!! Entro altre cop a la carpa de boxes, on aquesta vegada no hi ha tanta gent. Estem tots més estirats. Faig una transició molt ràpida, i surto per intentar volar!!! Jejeje, el primer km el faig a 5:10 (així poc volaré, jejeje) però començo agafar ritme, passo a gent que tinc al davant, i les sensacions van millorant, fins que arribo a portar un ritme de 4:30. Tot i que al final he de patir una mica, el ritme i les sensacions de la mitja  són molt bones, ja que el ritme a estat constant i l’he anat millorant, podent finalitzar aquesta part, amb 1 hora 43 minuts. Això està prou bé per un aficionat com jo!!!

He de dir, que en tot moment he tingut la sensació de portar la cursa controlada, de que anava al ritme que podia portar i volia portar, tot i que un sempre vol més i fer més bon temps, però el temps assolit a meta ha estat impressionant, més no puc demanar!!!

Així doncs, els últims metres de catifa vermella amb l’eufòria de la gent, la música, i els crits de suport d’alguns amics que van venir a veure’m, fan que les sensacions i les emocions brollin per tot el cos, i t’ompli d’orgull i satisfacció el poder veure que has fet un Half ironman amb un temps de 4:56:17, sabent després, que ho he fet en la posició 397 d’uns 1700 participants tant professionals, bombers, policies i aficionats com jo.

Celebrant el repte amb la meva medalleta de Finisher!!!

Vull acabar dient, que moltes gràcies als que vareu estar allí aguantant el sol i donant suport amb crits d’ànims!!! Gràcies!!!

Ara espero poder fer més altres reptes!!! Aviat en sentireu parlar, jejejeje.