Un triatló de llarga distància que pintava molt bé, 1900 metres swim, 90 km bike i 21 km run!!!
Poder participar en un triatló en la zona del berguedà era temptador, ja que el paisatge tenia que ser diferent als triatlons que normalment fem a les poblacions properes al mar. Poder respirar i gaudir del paisatge d’aquella zona tenia que ser una sensació més que agradable i satisfactòria, així que des de fa molts mesos em vaig inscriure en aquest triatló.
Quan em vaig inscriure al Sailfish Half Triathon Berga, em sentia valent i havia assolit alguns reptes força importants, però com ja he dit en algun altre escrit dins d’aquest bloc, el dia de la travessa a Sant Feliu de Guíxols, em vaig fer mal al ombro. Això ha representat que durant l’estiu no hagi nedat i m’hagi pres amb més calma les sortides i els entrenaments. Un altre factor que m’ha fet prendre les sortides i els entrenaments amb més calma, va ser la notícia del canvi de medicació que em va dir el metge pel tema de la meva diabetis. Aquest canvi, m’ha representat alguna variació de sensacions i seguretat a l’hora de córrer, donant-me algunes baixades de sucre.
Després d’aquests entrebancs, afrontava aquest nou repte amb ganes de fer-ho bé, però amb molt de respecte i una mica més de por que les altres curses que havia fet. Per mi era un test on poder treure alguna conclusió i valors per la nova situació en que em trobo.
 |
| Foto de la web, www.sailfishberga.com |
Doncs el dissabte 15 de setembre, iniciem el camí cap a Berga amb el meu amic i company d’equip Adrià Vendrell, juntament amb la seva xicota Aldara. Carreguem bicis i motxilles al cotxe, i cap a Berga!!!
El primer que fem al arribar és anar a buscar la motxilla i acreditar-nos, tot fent un petit tomb per la expo mirant algunes novetats i els articles esportius allí exposats. Ufff, voltes per les paradetes, i és que ho compraries casi tot, jejejeje. Després de dinar ens trobem amb el nostre amic Sergi, juntament amb els seus companys d’equip Carles i David, i anem al Pantà de la Baells per col·locar les nostres bicis a la zona de boxes. Uns boxes bastant peculiars, ja que els 600 triatletes deixem les nostres bicicletes sobre la presa del pantà, fent d’això una imatge bastant curiosa.
Les bicis ja estan al lloc i només quedaven unes hores per a que l’endemà ens tiréssim al pantà. Ara és quan s’inicia un conjunt de conversacions de que jo no he entrenat, de que farem demà, de si corro o no corro gaire ràpid, de quin ritme puc portar, de quin temps tenim pensat fer, de intimidar als companys amb pronòstics una mica exagerats, jejeje, és que mira que m’agrada posar una mica de tensió a la situació, jejeje, i mira que sóc conscient que l’endemà em tocaria patir. Be, això forma part de tots els sentiments i moments que fan enganxar-se un, a aquests tipus de curses i vida.
Així que després de tot plegat, anem a la pasta party per continuar una mica amb la festa i tot el moviment que s’origina amb un esdeveniment com aquest. Ja amb la panxa plena, tots cap a les habitacions a preparar la resta de material per l’endemà, que si les sabates, el casc, el dorsal, tot ben col·locat a cada una de les bosses que diferencien cada disciplina sense deixar-nos res, i després de repassar-ho tot, cap als llits a descansar!!!
De bon matí iniciem els nostres rituals habituals, menys la ingesta del pa amb nocilla!!! Aquí hem perdut posicions a la cursa!!! Jejeje.
Després d’esmorzar i agafar les bosses de cada una de les transicions, anem a la T2 a deixar la bossa de run. He de dir que en aquesta cursa hi ha 2 boxes en dos llocs diferents. Agafem el cotxe i cap a la T1 per acabar de preparar les bicis i el material per poder començar. En aquests moments previs i preparació del material, jo acostumo a desconnectar de lo que m’envolta, i només em centro amb les meves coses, repasso la bici, les bosses, que tot estigui al seu lloc, penso i visualitzo el meu lloc, fins que m’enfundo dins al neoprè!!! Ara toca trobar-me amb els amics i companys, fotos pel record, i desitjar-nos sort!!!
 |
| Foto d'equip moments prèvis a la sortida |
Ens col·loquem tots els triatletes a la baixada que ens porta a l’agua del pantà, i en aquest moment, torno a ser jo, la meva respiració, em centro i em dic calma a mi mateix, he de fer la natació amb cap, sense passar-me, ja que no se com em respondrà l’ombro.
 |
| Tots els triatletes preparats per entrar dins el Pantà de la Baells |
Entrem dins l’aigua i esperem que els jutges facin el tret de sortida, però en aquests instants ja noto cops, i això em neguiteja, intento canviar la meva posició i de cop tots a nedar!!!
 |
| Sortida!!! |
Els primers metres són asfixiants amb tanta gent, així que miro de buscar un lloc net per nedar fins que trobo una escletxa i sortir d’aquest batibull de gent, ara ja puc començar a nedar al meu ritme. El braç i l’ombro sembla que responen bé, vaig tranquil i veig que amb poca estona arribo a la primera boia, cosa que em sorprèn. Continuo nedant, passo la segona i la tercera boia, però els últims metres d’aquesta boia a la sortida de l’agua se’m fan bastant llargs i pesats. Surto de l’agua amb 37’04” i començo una transició llarga, ja que em de resseguir tota la pressa i donar el tomb a tota la zona de boxes.
 |
| Transició llarga per sobre la presa |
Em prenc tot el temps necessari per deixar les coses ben col·locades, i surto amb la bici per poder afrontar un circuit que comença amb una forta pujada. Als primers metres les cames em cremen i no puc agafar el ritme, altres corredors em passen i jo sembla que tiri enrere, però això només em passa als primers kms, ja que després inicio un tram de baixada on em puc acoblar al manillar i tirar amb una bona cadència. Després de fer aquest tram amb tendència cara avall, arriba el moment de pujar; el ritme que porto de cames és còmode i m’ho prenc amb una mica de calma, ja que hem de fer dues voltes al circuit.
 |
| Tram de pujada dins el circuit de bici |
Entre les pujades les baixes i el vent, aquest tram resulta més complicat de lo pensat, així que a reservar una mica les cames. Agafo un ritme de creuer força agradable tot i el vent que bufa, i ja dins la segona volta, començo a atrapar gent i això em motiva una mica més. Al final, aquest sector em deixa les cames una mica tocades per poder afrontar el segment de córrer i el finalitzo amb un temps de 2h54’48” amb una mitja de 30,89 km/h. Crec que pel meu nivell i veient el circuit està prou bé.
Abans d’entrar a la transició, l’organització del Half de Berga ens ha preparat una pujadeta força pronunciada, on més d’un, ha tingut que tirar a cops de ronyo!!! Caram amb la pujadeta!!! De sobte em trobo la segona transició!!! No he tingut marge per relaxar cames i treure els peus de les cales amb prou temps. Poso els peus a terra, i sembla que porti unes pedres grosses a les cuixes.
 |
| 2ª transició amb la gran multitud de gent, Impresionant!!! |
Aquestes sensacions, impliquen que en la transició vagi més lent del que m’agradaria!!! Tot i això,surto amb ganes de voler fer uns bons parcials!!!
Després de fer el primer km dels 21 que tinc que fer, veig la realitat!!!, en aquest sector tindré que patir de valent, ja que no tinc ritme, les cames no tenen prou forces per fer un bon salt, i dins el circuit hi ha un parell de rampes que tinc que fer a peu i que encara castiguen més les cames. A més d’aquests factors, em de sumar la calor i la falta de líquid al cos, ja que em fan disminuir més les meves forces i capacitat d’aguant.
Tot i això, intento agafar ritme, intento beure, tirar-me aigua al cap per refrescar-me i intentar mantenir el cap i la ment frescs per poder tirar de “coco”. Els altres corredors em van passant, però jo intento anar a la meva, no m’he d’obsessionar i he de fer la meva cursa. Estic controlant i veient les sensacions del meu cos. No les tinc totes, ja que tinc por d’una baixada de sucre, això em fa prendre la decisió de tirar de gels.
 |
| Aguantant el ritme |
Al ser un circuit de tres voltes em vaig creuant amb els altres companys, que en el moment de veure’ns, ens animem mútuament. Quan passo per la zona del passeig on hi ha els acompanyants dels meus amics, també em trobo amb crits d’ànims i suport, fet que això em dona una mica d’energia positiva per poder afrontar aquesta part tant dura. Ja a l’última volta, exprimeixo totes les meves forces per poder incrementar una mica més el ritme, i poder acabar aquest tercer i últim parcial amb un temps de 1h52’02”.
Finalment, arribo a la recta final amb una catifa de color blau, on tots el corredors rebem els crits de suport i ànims de tota la gent, fent que un se senti gran, i que les emocions et posin els pels de punta, per acabar sentint la sensació de satisfacció d’haver acabat una altra vegada un nou Half Ironman.
 |
| Per fi, FINISHER!!! |
 |
| Medalleta!!! |
D’aquest cap de setmana, no només m’emporto la satisfacció de ser altra vegada FINISHER en un Half Ironman , sinó que també m’emporto la sensació de que l’amistat amb l’Adrià i el Sergi va creixent més, al igual que l'amistat de l'Aldara, estrella de la natació i companya de l'Adrià, i en que he fet també unes noves amistats com la del David i el Carles, juntament amb l’amistat de les seves famílies i de l’Anita. Gràcies per ser aquí, i felicitats FINISHERS!!!, heu lluitat per assolir un somni, una il·lusió per creuar la meta, això us fa molt grans!!!
Salut i cames amics!!!
