Després d’assistir al concert de festa major a Agramunt, i de dormir menys del que m’agradaria, a primera hora del matí del dia 2 de setembre, agafo el cotxe camí de Cervera.
Tot i que ahir vaig gaudir d’una nova i bona prova esportiva, ara toca passar una bona matinal atlètica a la ciutat del meu equip de triatló, la ciutat de Cervera!!!
Aquesta sí!!! és una cursa en la que vull veure el meu estat de forma després de prendrem l’estiu amb més calma i menys intensitat esportiva. També vull veure com estan els meus companys d’equip, ja que son unes veritables màquines!!!
Així que de camí amb el cotxe, em començo a motivar per la cursa escoltant música a la radio. És una bona teràpia i pujada de l’adrenalina.
Només faig que arribar a Cervera, i ja em trobo a molts companys i coneguts disposats a donar-ho tot per fer un bon paper. Vaig a buscar el dorsal, i ja comento quatre coses amb els companys. Aquí tothom és queixa que no pot, però després ja veurà!!! Jejejeje.
Una vegada tinc el dorsal, vaig cap al cotxe per preparar-me i deixar el xandall. Em poso les cremes a les cames, i ja em començo a mentalitzar per la cursa. L’ambient de gent i corredors va augmentant, i això em posa en un estat de tensió i motivació. Guardat tot al seu lloc, començo a fer l’escalfament i els estiraments pertinents juntament amb els meus companys i amics d’equip. Hem d’entrar en calor, ja que el dia és una mica fred!!!
Ja amb una mica de calor al cos, ens col·loquem a la línia de sortida per dedicar un minut de silenci pel Toni Nadal, fill de Cervera que va perdre la vida aquest estiu en una travessa de muntanya. Després d’aquest minut ens donen el tret de sortida, i auuuu!!! tots a córrer!!!
En els primers metres hi ha molta gent, i tots anem a “tope”!!! Intento agafar ritme ràpid i còmode, però veig que el primer km el faig a 3’30”. Això és massa ràpid!!! Així que afluixo una mica veient també que tinc el David i l’Enric molt a prop meu. Ells dos, són companys i amics de l’equip, i que més o menys tenim el mateix nivell. Tot i això, desconnecto de la gent que tinc al costat, i començo a mirar les meves sensacions, la meva respiració, tot per poder ser conscient de com ho tinc de fer. Al final, el circuit és una mica més dur del que m’esperava, i això ha comportat, que no tingués aquell plus extra per poder incrementar el ritme a final de cursa. Així que he creuat la línia de meta en la posició 42 de 279, i amb un temps de 0:39:44 hores.
Em sento molt content d’aquest resultat, i de les sensacions que he tingut, ja que això em dona una mica d’ales per poder afrontar el Half Ironman de Berga amb una mica més de motivació, ja que després del “paron” estival, no sabia com podia estar.
També em sento molt content pels meus companys d’equip, ja que ells han fet un molt gran paper, obtenint uns grandíssims resultats!!! Sou bestials!!!
Ara a per la pròxima!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada