Cros d’Agramunt

Diumenge 11 de novembre de 2012, són les 7:30 del matí i sona el despertador. Posar els peus a terra em costa molt, em sento cansat i fa molt de fred, però m’he de llevar que tinc el cros de la meva vila.

Després de poder fer l’esforç de llevar-me i de fer un bon esmorzar, em poso les meves cremes escalfadores musculars per activar la musculatura i marxo cap al passeig a buscar el dorsal. Al arribar al passeig, veig el circuit tot encintat i un ambient de competició extrem. Sembla que la gent ha vingut a fotre molta canya!!! Però el poder veure el circuit tot encintat m’anima a intentar fer un bon paper.

Comentaris i moments previs a la cursa

Després de fer una mica d’escalfament, ens criden un per un a la zona de sortida i ens col·loquem per dur a terme aquest cros d’Agramunt. Ja sobre aquesta línia de sortida, i amb un fred de por, comentem la jugada amb els coneguts, per al cap de pocs minuts donar-nos la sortida sobre una catifa de gespa que ens acompanyarà en gran part del circuit, fent que el córrer resulti una mica més esgotador. 

Sortida estratosfèrica

Aquest inici de cursa el fem amb un ritme estratosfèric, ja que en els primers 400 metres portem un ritme de 2’52”!!! Ufff, molt fort per mi!!! ...així que intento agafar el meu ritme de creuer i deixar que les bèsties del meu costat marxin. Al final, tenim que fer 3 voltes a un circuit mixte de gespa, terra i molt poc d’asfalt, amb un total de 5910 metres. He de dir, que aquest tipus de curses són molt curtes i esgotadores, i tens que anar al màxim en tot moment. La conclusió, és que no és el meu estil de competició el fet de tenir que anar al màxim des de la sortida... jo em trobo més còmode amb distàncies més llargues!!! Però he de dir, que l’he gaudit molt, i el fet de poder córrer al meu poble i dins un tancat de cinta m’ha agradat!!!

Meitat de cursa

Finalment, després de creuar la línia d’arribada, les classificacions ens deixen veure que en la meva categoria hem estat poca gent, sent un total de 16 corredors finalistes, i arribant jo en la posició 12 amb un temps de 0:23:43.

Últims metres, i patint!!!

Ara falta millorar i anar al proper cros a gaudir més, i no patir de la intensitat que origina aquest tipus de curses.

Salut i cames

Btt d’Almenar

Després d’una tarda de dissabte competitiva, i després de preparar tot el material per l’endemà, vaig anar a dormir d’hora per a poder rendir més en la prova de BTT del diumenge 28 d’Octubre.

Eren les 6:30 del diumenge al matí, i em vaig llevar amb moltes ganes de pedalar i de compartir un matí amb el meu amic Josep Maria. Ja feia dies que volíem compartir una cursa de BTT, i al final el dia va arribar.

Tot i aquelles grans ganes i interès per pedalar, el dia pintava molt fred, i en aquelles hores de matí ja bufava el vent!!! Això volia dir que ha patir una mica!!! Sort que tampoc tenia agulletes de la cursa de dissabte a la tarda!!!

Després de prendre un bon esmorzar i de fer els últims preparatius posant una mica més de roba d’abric a la bossa, el Josep Maria em va venir a buscar amb les màquines ja apunt sobre el porta bicicletes, i directes cap a Almenar!!!

Arribats al pavelló d’esports d’Almenar, el sortir del cotxe resultava difícil!!! Feia un fred de por, i el vent era força considerable!!! A veure si el que teníem de fer era quedar-nos a dins el cotxe??? Jejeje

Res!!! Com que anàvem ben mentalitzats, vam anar a buscar els nostres corresponents dorsals i ha deixar les màquines preparades per la batalla!!!

Amb el Josep Maria. Gasssss!!!!!

Després de fer un petit escalfament, ens vam ubicar a la zona de sortida on ens vam trobar amb els amics de Cervera. Uns altres cracks a tenir en compte!!! Així que tots apunt i amb molt de fred, ens van donar el tret de sortida a la Santa Pedalada de Almenar!!!

Foto de la organització. Sortida.

Primers metres força rapidets on vaig intentar ubicar-me el més endavant possible. Fet ja el primer km la sortida del poble era en pujada, sent aquí el moment on el grup d’uns 200 ciclistes es va començar a estirar i fer-se grupets, i on jo em vaig poder posicionar en el grup capdavanter oscil·lant entre la posició 18 i 24.

Foto de la organització. Jo en un tram de forta baixada.

Més endavant, tots aquells ciclistes s’anirien estirant fent encara més petits aquests grups de ciclistes, ja que el circuit resultava molt exigent amb les pujades i baixades força pronunciades.

Foto de la organització. Jo en un tram de forta pujada.

Sobre el km 20 ens havíem estirat tant, que ja anava sol al meu ritme i fent la meva pedalada. Anava controlant el ritme i l’alimentació per no tenir una defallida, i sobretot, anava gaudint del circuit, que tot i tenir trams molt durs amb unes pujades molt pronunciades, vaig disfrutar del paisatge, dels corriols i dels boscos de pi!!! Va estar genial!!!

Foto de la organització. Jo en un tram de corriols.

Però arribant sobre el km 42, la cursa de la tarda anterior començava a fer acte de presencia!!! Estava tenint principis de rampes a les cuixes i cames, fet que em va fer prendre la decisió d’afluixar el ritme. Vaig tenir moments difícils, ja que les punxades em feien témer que a lo millor tindria que parar, però res!!! ... després de gestionar bé els avituallament, i menjar dolços que no podia menjar, vaig poder solucionar una mica aquelles rampes podent continuar en un ritme força bo, i fent els últims 10 km a un ritme força alt, acabant en la posició 19é de la general i 10é en la meva categoria, amb un temps de 3:48:20 després d’assolir els 65 km.

Foto de la organització. Arribada.

Finalment, vam poder gaudir d’un bon dinar amb molts altres corredors, on vam comentar una mica la batalla!!! Jejejeje... pel que fa al Josep Maria i als amics de Cervera, van fer també uns grandíssims resultats!!! Estic molt content per haver compartit un matí de bici amb ells, i de veure que estan molt forts!!! Més endavant en compartirem més!!! Felicitats cracks!!!

Auuu, a per la pròxima!!!

Salut i cames!!!

Matí per entrenar i tarda per competir

El passat dissabte 27 d’octubre, em vaig llevar amb la idea de sortir a rodar un ratet amb bici de carretera i estirar una mica les cames. Volia tenir la sensació de que les cames funcionaven i no estaven encarcarades, ja que per la tarda tenia que anar a fer la cursa del Sant Crist de Balaguer. Així que després d’un bon esmorzar, em vaig preparar, i vaig sortir a fer uns 35 km amb bici.

El matí pintava mitjanament bé però feia una mica de vent i fresqueta. Aquesta fresqueta no me la trauria de sobre durant tot el matí, i part de la tarda!!!

Després de la pedalada tocava anar a dinar d’hora i preparar-me per la cursa de la tarda. Ja amb la bossa feta, i la digestió acabada, vaig agafar el cotxe i camí cap a Balaguer.

El vent del matí havia anat en augment, així que la sensació de fresqueta encara era major, i la idea de córrer amb aquest vent no era gaire agradable. El que si que va ser agradable va ser el retrobar-me amb molts amics i coneguts d’Agramunt, de Balaguer, de Cervera, de Tremp i d’altres pobles, que van anar a fer la cursa.

Després d’anar a buscar el dorsal i xerrar una mica amb l’amic Sergi Rodríguez, vam iniciar una ronda d’escalfament amb el mateix Sergi. Un esclafament suau, que va servir d’ajuda per disminuir la sensació de fred que circulava pel meu cos, justament abans de començar aquesta cursa.

Escalfament amb l'amic i guanyador de la cursa, en Sergi

Ja apunt per donar el tret de sortida, em vaig col·locar a segona línia per deixar passar a les llebres que van més ràpid, i em vaig intentar concentrar en fer una cursa conservadora, ja que l’endemà aniria a Almenar a fer una cursa de BTT. Tot i això, la meva sortida va estar molt bé, i em vaig poder mantenir amb els grups del davant, portant un ritme elevat.

Sortida

L’idea de ser conservador per l’endemà és va esfumar al veure que estava bastant endavant, i que les sensacions de portar aquell ritme eren força bones. Veure que podia anar amb aquell grupet de corredors, tenint en ment de que el vent a lo millor no el notaria tant anant tot junts, doncs vaig voler aguantar com fos.

A mitja cursa, en un tram de petita pujada

Pel que fa al circuit ja sabia com era, però sempre s’acaba de fer una mica dur el fet de tenir que pujar fins a d’alt del Sant Crist. Sort que els últims metres són planers, i allí vaig poder conservar un ritme elevat per poder creuar la línia d’arribada en la posició 18 de 256 inscrits, amb un temps de 0:39:14 després de fer els 10 km de cursa, on el meu amic Sergi va ser el guanyador.

Vaig quedar molt content del meu temps, de la cursa i dels meus amics i coneguts, ja que van fer una molt bona cursa!!! Ara només em quedava anar a descansar, ja que l’endemà tocava donar canya amb la BTT.