El passat dissabte 27 d’octubre, em vaig llevar amb la idea de sortir a rodar un ratet amb bici de carretera i estirar una mica les cames. Volia tenir la sensació de que les cames funcionaven i no estaven encarcarades, ja que per la tarda tenia que anar a fer la cursa del Sant Crist de Balaguer. Així que després d’un bon esmorzar, em vaig preparar, i vaig sortir a fer uns 35 km amb bici.
El matí pintava mitjanament bé però feia una mica de vent i fresqueta. Aquesta fresqueta no me la trauria de sobre durant tot el matí, i part de la tarda!!!
Després de la pedalada tocava anar a dinar d’hora i preparar-me per la cursa de la tarda. Ja amb la bossa feta, i la digestió acabada, vaig agafar el cotxe i camí cap a Balaguer.
El vent del matí havia anat en augment, així que la sensació de fresqueta encara era major, i la idea de córrer amb aquest vent no era gaire agradable. El que si que va ser agradable va ser el retrobar-me amb molts amics i coneguts d’Agramunt, de Balaguer, de Cervera, de Tremp i d’altres pobles, que van anar a fer la cursa.
Després d’anar a buscar el dorsal i xerrar una mica amb l’amic Sergi Rodríguez, vam iniciar una ronda d’escalfament amb el mateix Sergi. Un esclafament suau, que va servir d’ajuda per disminuir la sensació de fred que circulava pel meu cos, justament abans de començar aquesta cursa.
 |
| Escalfament amb l'amic i guanyador de la cursa, en Sergi |
Ja apunt per donar el tret de sortida, em vaig col·locar a segona línia per deixar passar a les llebres que van més ràpid, i em vaig intentar concentrar en fer una cursa conservadora, ja que l’endemà aniria a Almenar a fer una cursa de BTT. Tot i això, la meva sortida va estar molt bé, i em vaig poder mantenir amb els grups del davant, portant un ritme elevat.
 |
| Sortida |
L’idea de ser conservador per l’endemà és va esfumar al veure que estava bastant endavant, i que les sensacions de portar aquell ritme eren força bones. Veure que podia anar amb aquell grupet de corredors, tenint en ment de que el vent a lo millor no el notaria tant anant tot junts, doncs vaig voler aguantar com fos.
 |
| A mitja cursa, en un tram de petita pujada |
Pel que fa al circuit ja sabia com era, però sempre s’acaba de fer una mica dur el fet de tenir que pujar fins a d’alt del Sant Crist. Sort que els últims metres són planers, i allí vaig poder conservar un ritme elevat per poder creuar la línia d’arribada en la posició 18 de 256 inscrits, amb un temps de 0:39:14 després de fer els 10 km de cursa, on el meu amic Sergi va ser el guanyador.
Vaig quedar molt content del meu temps, de la cursa i dels meus amics i coneguts, ja que van fer una molt bona cursa!!! Ara només em quedava anar a descansar, ja que l’endemà tocava donar canya amb la BTT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada