Tic, tac, tic, tac... Els dies van passant, els dolors han anat
desapareixent, i cada cop em sento millor dels meus problemes de genolls. Se
que no tinc el nivell i to en que m’agradaria estar, però és el que hi ha... i
aniré fent els possible per recuperar l’estat en que estava!!!
La idea de fer alguna cursa de 10 km durant aquest primers mesos d’any no
la tenia en ment, però veient el que m’havia passat, i que hi hauria uns grans
amics disputant la cursa dels bombers, doncs, vaig decidir de variar una mica el
calendari.
El fet de poder compartir una bona diada esportiva amb aquests grans amics,
no te preu... i sabent que he de sumar alguns km abans d’anar cap a Salou i
l’Ampolla, han fet que la cursa dels bombers, hagi estat un bon test per veure
com estic i poder millorar el meu estat físic, i sobretot reforçar el meu estat
mental, ja que he rebut una bona dosis d’autocontrol i seguretat veient com
anat tot.
Dites aquestes primeres paraules, el passat diumenge 21 d’abril, més de
27000 corredors ens vam reunir a la ciutat de Barcelona per disputar la cursa
dels bombers!!!
Tot i ser diumenge la cursa, el dissabte per la tarda s’havia d’anar a
buscar els dorsals i camisetes per poder córrer, així que va ser moment de
veure part de la gent que correria, i també va ser moment de començar-nos a
posar una mica nerviosos. Feia dies que no competia, i tenia el dubte de si respondria
bé, de quin ritme tindria o podria portar per tal de poder aguantar bé. Veient
com em sentia, vaig preguntar-me que em passava???... tot eren dubtes i inquietuds,
semblava que era la meva primera cursa, però el que volia era poder fer-ne
moltes més durant la resta d’any, sense el temor de que el mal de genolls
tornés a aparèixer i sobretot poder arribar a fer les que tinc d’aquí una i dues
setmanes.
Ja lluny del centre de las “Arenas”, i amb el cap en altres coses, era
moment de sopar i deixar que arribés el moment de la batalla!!!
 |
| Moments prèvis a la cursa!!! |
Diumenge pel matí ens trobem amb els amics al arc de triomf, un bon lloc
per començar a esclafar motors. Rialles, salutacions, petons i abraçades, però
els ulls de cada un de tots ells expressava emoció, temor, il·lusió... i el més
gran de tot, companyerisme i amistat. Poder estar amb tos ells i sentir totes
aquestes coses, era el que feia d’aquesta cursa, una cursa per recordar. Ens tocava
anar cap a la zona de sortida, i cada un de nostres anàvem ocupant els llocs en
els calaixos designats... anar deixant i donant ànims als amics, m’emocionava i
m’exaltava els sentiments fins el punt que situat al mig de la gent, em vaig sentir
un moment sol, però l’ambient, la música, la gran pantalla panoràmica de l’arc
de sortida, els ànims de l’organització i de la gent, el discurs “d’espartanos” i el minut de silenci per
l’atemptat de Boston, van fer que les emocions i sentiments incrementessin dins
el cos, expressat per un instant amb la “gallina
de piel”. Aquells instants van ser també moments de concentració, i un cop
tot va estar preparat, vam sentir el tret de sortida!!!
 |
| Sortida multitudinària!!! |
Cursa molt multitudinària... en el meu cas, la que més!!! Mai havia estat
amb tanta gent al costat per començar a córrer. Va resultar una mica difícil al
començament poder agafar un ritme còmode, ja que la mateixa empenta de la gent
et feia seguir el ritme de tota la onada, però va ser arribar al Paral·lel, on
allí es va col·locar tot al seu lloc. Els genolls estaven responent bé, la
respiració anava acord amb el ritme de cursa, un ritme alt sabent com estava i
sorprenent al mateix moment. Em vaig deixar portar per aquest ritme, em vaig
deixar animar per la gran multitud d’espectadors que havia pels carrers de
Barcelona, i el veure que tot anava bé, sense anar més forçat de lo normal,
vaig aguantar aquest ritme fins poder encarar els últims metres de cursa, on
vaig poder gaudir el fet de poder tornar a córrer i tornar a creuar una línia
d’arribada, amb els ànims de la gent i sobretot els ànims i presencia de la
meva germana. Una meta que vaig passar amb un temps de 0:41:02 i en la posició
1452 dels 27000 atletes inscrits. Realment molt content per veure que això anava
cap a millor.
 |
| Darrers metres de cursa!!! |
Del que també vaig quedar molt content, va ser el veure tots els meus amics
amb la cara de satisfacció i orgull després de finalitzar la prova, i compartir
aquells moments. Sou fantàstics, i uns autèntics cracks!!! Moltes felicitats
per la vostra gesta, i gràcies per estar allí!!!
Ara ja toca pensar amb el parell de triatlons que tinc en una i dues
setmanes. La temporada està començant, i ja tinc ganes de nous reptes, de noves
vivències amb molts de vosaltres, i això ja ho tenim aquí al costat. Aquest
proper 5 de maig, ens reunirem a Salou per fer el Half Extrem-man amb l’Adrià,
el Marc, el Joan Eroles, la Irene, el Joan Tarsa, el Jordi Solè, entre altres
coneguts, i això em motiva. Espero i desitjo que ens vagi a tots super bé!!!
