Clàssica dels murs!!!

Després de molts dies desconnectat del bloc i de les competicions, ens tornem a moure!!!

Aquest passat mes de març he tingut moments de tot... moments d’angoixa, moments de ràbia, moments per lluitar i intentar recuperar-me el més aviat possible, moments d’il·lusió i creure que podria arribar a temps en fer la Marató de Barcelona, moments de fatiga física i mental, moments de proves i sobretot de descans físic... però gran part d’aquests moments els he dedicat a pensar de quina manera em podia recuperar de la lesió dels genolls.

Massatges, descans, sessions lleugeres d’estiraments, han estat gran part d’aquests moments i situacions que he viscut.

Tot i els contratemps, durant aquest darrer mes també he tingut moments d’alegria i satisfacció, ja que la Marató de Barcelona la vaig viure amb una gran colla d’amics animant a tots els participants, especialment als amics i coneguts que estaven suant de valent, fins que vaig entrar a córrer quan faltaven 6 km per meta, compartint aquells darrers metres amb l’Alfons, veient tota gent animant, i on les sensacions dels genolls em feien creure que podia estar bé molt aviat.

Vistes aquestes sensacions vaig poder començar a fer una mica bici fa un parell de setmanes, arribant a fer aquest passat cap de setmana, la Clàssica dels Murs de Cervera!!!

Al mur de Sant Martí

La Clàssica dels Murs és una marxa ciclista de 150 km amb 2250 m de desnivell acumulat, on ens hem trobat amb rampes de desnivell pronunciat, bastant de fred durant el primer tram del circuit juntament amb un vent considerable a favor i en contra al llarg de tot el recorregut. Aquesta marxa me l’he agafat com un entrenament llarg, però que a l’hora m’ha fet viure les sensacions de la competició i el voler fer-ho bé. Sí que he anat una mica més en calma de lo normal, però sabent el meu estat de forma i amb el temor de que els genolls no recaiguessin, era de la manera que ho tenia de fer.

Assolint al temible mur de Forés

En el fons, aquesta marxa l’he fet perquè em pot anar molt bé per la preparació de l’Extreme man de Salou, i l’Ironcat de l’Ampolla. Les sensacions han estat molt positives, ja que els genolls han respòs bé i no he notat cap molèstia, anant de menys a més, i amb un ritme de pulsacions força relaxat!!! També he pogut veure que els meus companys d’equip estan molt forts i que em falta molt per estar al seu nivell, però encara em queda un mes per fer una bona feina i afrontar amb condicions els propers reptes!!!

Només afegir que estic molt content de com ha anat aquesta marxa ciclista, i de que l’he pogut finalitzar amb 6:22:09 hores.

Entrada a meta

Ara mirant cap a Barcelona, Salou i l’Ampolla!!! Els propers reptes estan al caure!!!