Hiv...Hiv...Hivernal de Cervera!!!

Ja va sent hora de que em posi les piles i comenci a fer alguna que altra cursa, i de quina millor manera que agafant la BTT.

El passat diumenge 23 de març, la localització i punt de trobada no era molt lluny de casa. Més de 200 ciclistes ens aglutinàvem davant del pavelló de Cervera, per pedalar de valent i superar els km corresponents a cada circuit, el popular, l’estrella i l’extrem!!!

I com no!!! Saben que de coneixement n’hi ha poc, jo hi vaig anar amb la mentalitat de superar el circuit extrem, d’uns 60 km.

Allà reunits, intentant agafar el dorsal i fer-nos passar el fred que feia aquell matí, ens saludàvem uns i altres, recordant alguna batalleta de temps ja remots, jijiji, i fent els típics comentaris de que “jo sortiré amb calma”, jajajaja, això és un acudit, no???

Finalment, dit això, desprès d’adquirir el dorsal corresponent, era moment d’anar a preparar-nos per donar el “callo”, jijiji.

Estàvem allà amb el Josep Maria preparant les bicis i fent-nos la pregunta de que coi ens posàvem de roba amb el fred que fotia!!! Ell com que és més fort que jo, opta per sortir amb menys roba que jo... jijiji, quina màquina!!!

Ja amb la roba escollida i col·locada, escalfem una mica les cames tot pedalant per davant del pavelló, i ens concentrem en breu tots plegats davant de l’arc de sortida. Unes breus explicacions i comentaris, i de sobte... “marica l’últim”... jajajaja. Qui deia que sortiria amb calma???  

Així que amb la gent tirant d’un bon inici, no tocava més remei que tirar endavant. La primera rampa ja em va posar al meu lloc, jijiji, unes quantes posicions més enrere!!! Jajaja, és que amb l’entrenament que portava, l’estrany seria que guanyés posicions!!! Jijiji, i va ser en aquest moment, que sent realista de les meves possibilitats, ja vaig endollar la màquina a velocitat moderada, no fos que tingués algun petit problema per arribar a meta.

Doncs amb una velocitat constant i moderada, començo a menjar-me els km del primer tomb fins a Cervera. Aquests km ens deixaven gaudir d’un paisatge segarrenc amb molt bones condicions per la pràctica del BTT.

El característic puja i baixa d’aquest indret juntament amb el vent espantós que feia, també em va fer veure, que, que dur que és tot això!!! Jajaja, però sincerament, estava fent el que m’agradava.

Foto feta pel gran Cali, baixant per un dels corriols

Francament, aquesta cursa era per fer el primer test de la temporada per veure com estava, però ja ho vaig veure ben aviat, que em faltava rodatge. Tot i això, vaig poder gaudir d’un molt bon circuit, dur i exigent, però fascinant i entretingut pel seu gran nombre de corriols i caminets estrets, que els de la Penya de Cervera van preparar, tot ben acompanyat d’una molt bona i gran organització.

També vaig poder observar, que tot i la mancança de rodatge i fortalesa muscular a les cames, el meu nivell tècnic i d’equilibri sobre la bici encara eren prou bons, i això em va fer xalar com un gínjol, fent-me pujar l’autoestima i les ganes de seguir entrenant de valent.

Al final vaig tenir que patir una mica, ja que les meves cuixes estaven mancades de km i les petites rampes musculars feien de les seves!!! I més quan pujàvem les últimes rampes de Cervera, que vinguis del costat que sigui, sempre has d’acabar pujant!!! Jajajaja.

Així que, després d’un dia ben esventat, d’un circuit dur però distret i juganer, vaig creuar la línia d’arribada amb 4 hores i 25 minuts, amb la ment “resetejada” i “refrescada”, per mirar de motivar-me i mirar d’entrenar i gaudir del que més ens agrada, fer exercici!!!