Què és això d’escriure en un bloc? Ufff, ja fa molts dies que no ho se. La
idea de remarcar i explicar les sensacions i les vivències encara està present
en la meva ment, però la vida, el dia a dia, i el poc temps que tinc per
posar-me davant de la pantalla han fet que aquest bloc hagi perdut una mica de
vitalitat. Això no pot ser!!!
 |
| Meta del meu 4rt Ironman |
 |
| Meta Infern Balaguer |
Durant aquests darrers mesos potser he estat parat informàticament parlant,
però encara he fet alguna que altra cursa on els sentiments i les emocions
m’han posat la “piel de gallina” dins la meva experiència esportiva, com va
poder ser el meu pas per la línia d’arribada en el meu quart triatló de
distància Ironman a Gandia (València), ser altre cop finisher en el meu tercer
triatló infern de Balaguer, el trail o cursa del meló d’Artesa de Segre,
compartir una gran jornada de ciclisme amb uns grans amics a la gran fondo
Tarragona, i fer podi en la bike orientació a la festa major d’Agramunt abans d’acabar
el 2014.
 |
| Gran fondo Tarragona |
Amb ella varem participar el passat 18 de gener a la cursa de l’Oli de
Borges Blanques, una cursa de 10,3 km que varem fer junts en tot moment i que
hem va encantar fer-la al seu costat per enfortir més els lligams i complicitat
entre els dos, per tractar-se de ser la primera cursa que fèiem colze a colze.
Va ser una cursa on la primera meitat tenia tendència a pujar i l’altra
meitat a baixar, on varem intentar portar un ritme progressiu de menys a més i
així poder controlar la cursa. Al inici les sensacions i l’objectiu era intentar
controlar un ritme alt però a la vegada lo suficientment baix per poder
incrementar el ritme i la velocitat en el segon tram i que les cames poguessin
respondre al 100%, i així ho varem fer!!! Al final varem incrementar els ritmes
i la velocitat amb el suficient control per arribar a la meta amb uns 49 minuts
i amb les sensacions de que se’ns havia fet el circuit curt, però que ho havíem
gestionat perfectament.
 |
| Cursa de l'Oli |
També varem participar el passat 8 de febrer a la cursa de muntanya
SanRunmon de Sant Ramon. Aquesta cursa de 20 km ens portava per indrets i
paratges de la Segarra que enguany tenien un regal fet per la natura i la
climatologia. La gran nevada que varem tenir a principis de febrer va enfarinar
tota una Segarra deixant corriols, camins i bosquets tots nevats, fent
d’aquesta cursa una jornada esportiva per recordar.
Tot i que al matí a primera hora el fred ens calava per tot el cos, l’aire
gèlid ens deixava les galtes vermelles i els llavis tallats, tots els allí
presents varem prendre la sortida amb ganes de gaudir al màxim d’un circuit
fabulós. Doncs allí, l’Eva i jo varem començar una cursa igual que la de
Borges, de menys a més. Assegurar un ritme fàcil al inici i vigilar amb les
plaques de gel que estaven amagades al costat de la neu, i així van anar
passant els km, gestionant els ritmes i els avituallaments per a que no ens
agafes cap “pajara”. Al final ens ho varem passar genial, i després d’unes 2
hores i 28 minuts, la línia d’arribada ens estava esperant amb un gran ambient
i molt bona gent. Lo més bo però, va ser el super entrepà que ens van donar al
acabar, on aquells 50 cm de barra de pa ens van posar altre cop amb energia
pura, jijiji.
 |
| SantRunmon |
Pel que fa al 15 de febrer vam anar a la mitja marató de Barcelona. En aquesta
ocasió només corria jo, però l’Eva em va acompanyar per animar i cridar ben
fort i així donar-me suport moral i energia.
Ja sabia el que era córrer la mitja de Barcelona, i també era conscient de
que volia anar de menys a més, així que entre tanta gent també resultava
difícil no deixar-se portar pels altres. Doncs amb un gran desig per fer-ho bé,
vaig anar calcant els parcials i això em donava energia i satisfacció pel que
estava fent, tot i que en el km 15, vaig tenir que prendre la decisió de tirar
de gels ja que les sensacions de baixada de sucre eren evidents, i això al
final em va poder passar una mica de factura estomacalment parlant, ja que
després de prendrem el gel, no vaig anar del tot còmode. Al final però, crec
que va ser una bona experiència i un bon entrenament de cara a properes competicions,
on vaig poder acabar els 21 km amb un temps de 1:32:32 hores.
 |
| Meitat de cursa, mitja marató Barcelona |
Molt content per tot plegat, i especialment per la gran companyia i els
gran ànims de l’Eva. Gràcies!!!
I ara, després d’uns dies d’entrenament tant amb bici de carretera com de
btt, compartint jornades amb els amics de Balaguer i Cervera, hem arribat
aquest cap de setmana on tornarem anar a pedalar per terres de la noguera a la
Noguera Bike Race de demà diumenge. A veure com anirà!!!
