Un, dos, tres... comencem de nou!!!

Què és això d’escriure en un bloc? Ufff, ja fa molts dies que no ho se. La idea de remarcar i explicar les sensacions i les vivències encara està present en la meva ment, però la vida, el dia a dia, i el poc temps que tinc per posar-me davant de la pantalla han fet que aquest bloc hagi perdut una mica de vitalitat. Això no pot ser!!!

Meta del meu 4rt Ironman

Meta Infern Balaguer

Durant aquests darrers mesos potser he estat parat informàticament parlant, però encara he fet alguna que altra cursa on els sentiments i les emocions m’han posat la “piel de gallina” dins la meva experiència esportiva, com va poder ser el meu pas per la línia d’arribada en el meu quart triatló de distància Ironman a Gandia (València), ser altre cop finisher en el meu tercer triatló infern de Balaguer, el trail o cursa del meló d’Artesa de Segre, compartir una gran jornada de ciclisme amb uns grans amics a la gran fondo Tarragona, i fer podi en la bike orientació a la festa major d’Agramunt abans d’acabar el 2014.

Gran fondo Tarragona

Ara pel que fa aquest any 2015, he de dir que he començat les primeres curses molt ben acompanyat, compartint bons moments d’entrenament i de cursa amb una gran esportista com és l’Eva Godia.

Amb ella varem participar el passat 18 de gener a la cursa de l’Oli de Borges Blanques, una cursa de 10,3 km que varem fer junts en tot moment i que hem va encantar fer-la al seu costat per enfortir més els lligams i complicitat entre els dos, per tractar-se de ser la primera cursa que fèiem colze a colze.

Va ser una cursa on la primera meitat tenia tendència a pujar i l’altra meitat a baixar, on varem intentar portar un ritme progressiu de menys a més i així poder controlar la cursa. Al inici les sensacions i l’objectiu era intentar controlar un ritme alt però a la vegada lo suficientment baix per poder incrementar el ritme i la velocitat en el segon tram i que les cames poguessin respondre al 100%, i així ho varem fer!!! Al final varem incrementar els ritmes i la velocitat amb el suficient control per arribar a la meta amb uns 49 minuts i amb les sensacions de que se’ns havia fet el circuit curt, però que ho havíem gestionat perfectament.

Cursa de l'Oli

També varem participar el passat 8 de febrer a la cursa de muntanya SanRunmon de Sant Ramon. Aquesta cursa de 20 km ens portava per indrets i paratges de la Segarra que enguany tenien un regal fet per la natura i la climatologia. La gran nevada que varem tenir a principis de febrer va enfarinar tota una Segarra deixant corriols, camins i bosquets tots nevats, fent d’aquesta cursa una jornada esportiva per recordar.

Tot i que al matí a primera hora el fred ens calava per tot el cos, l’aire gèlid ens deixava les galtes vermelles i els llavis tallats, tots els allí presents varem prendre la sortida amb ganes de gaudir al màxim d’un circuit fabulós. Doncs allí, l’Eva i jo varem començar una cursa igual que la de Borges, de menys a més. Assegurar un ritme fàcil al inici i vigilar amb les plaques de gel que estaven amagades al costat de la neu, i així van anar passant els km, gestionant els ritmes i els avituallaments per a que no ens agafes cap “pajara”. Al final ens ho varem passar genial, i després d’unes 2 hores i 28 minuts, la línia d’arribada ens estava esperant amb un gran ambient i molt bona gent. Lo més bo però, va ser el super entrepà que ens van donar al acabar, on aquells 50 cm de barra de pa ens van posar altre cop amb energia pura, jijiji.

SantRunmon

Pel que fa al 15 de febrer vam anar a la mitja marató de Barcelona. En aquesta ocasió només corria jo, però l’Eva em va acompanyar per animar i cridar ben fort i així donar-me suport moral i energia.

Ja sabia el que era córrer la mitja de Barcelona, i també era conscient de que volia anar de menys a més, així que entre tanta gent també resultava difícil no deixar-se portar pels altres. Doncs amb un gran desig per fer-ho bé, vaig anar calcant els parcials i això em donava energia i satisfacció pel que estava fent, tot i que en el km 15, vaig tenir que prendre la decisió de tirar de gels ja que les sensacions de baixada de sucre eren evidents, i això al final em va poder passar una mica de factura estomacalment parlant, ja que després de prendrem el gel, no vaig anar del tot còmode. Al final però, crec que va ser una bona experiència i un bon entrenament de cara a properes competicions, on vaig poder acabar els 21 km amb un temps de 1:32:32 hores.

Meitat de cursa, mitja marató Barcelona

Molt content per tot plegat, i especialment per la gran companyia i els gran ànims de l’Eva. Gràcies!!!

I ara, després d’uns dies d’entrenament tant amb bici de carretera com de btt, compartint jornades amb els amics de Balaguer i Cervera, hem arribat aquest cap de setmana on tornarem anar a pedalar per terres de la noguera a la Noguera Bike Race de demà diumenge. A veure com anirà!!!