Ja feia dies que esperava el dia 16 de juny per a poder-me batejar en una nova disciplina del triatló. La idea de fer un Half Ironman amb la incorporació d’una secció de btt era molt temptadora, sabent que les ganes i les sensacions que tenia fins al moment em feien creure que podria ser una gran cursa.
Tot va començar quan la gent del club Pedala de Balaguer van llençar la bomba de fer un triatló infern, on es tenien que fer 1900 metres nedant, 28 km amb btt, 90 km amb bicicleta de carretera i 21,1 km corrent a peu, conjuntament amb el triatló internacional que seria el mateix però sense el tram de btt. El resultat de la notícia, és que vaig incloure aquesta cursa en el meu calendari de curses d’aquest any 2012, i alguns dels meus companys d’equip també.
Finalment, el dia 16 va arribar el passat cap de setmana. Tant que l’esperava i tant ràpid que va passar!!! Jejejeje
Aquest dia, tot i que em vaig llevar d’hora per tenir totes les coses apunt i marxar amb la calma, finalment ens vam veure amb el temps super just per enfundar-nos el neoprè i donar la sortida quasi en el mateix moment.
En aquesta nova cursa, només ens vam inscriure 18 persones, i en la cursa de sempre hi havia unes 250 persones. El fet és que a nosaltres ens donaven la sortida a les 12:00 hores, i als altres corredors els hi donaven la sortida a les 14:00 hores. Tot pensat per a que ens trobéssim al moment de fer la transició a la bici de carretera.
Com ja he dit abans, els últims moments de preparació amb els companys d’equip van ser un veritable estres, ja que vam anar amb el temps just per col·locar-nos el neoprè.
 |
| Els 3 infernals del Cervera Triatló |
Ja enfundats i veient l’aigua al costat jo ja tenia ganes de sortir, i quan ens vam col·locar els 18 individus a dins l’aigua, ens van donar el tret de sortida!!!
 |
| Entrant dins el pantà de St. Llorenç |
Els primers metres eren per agafar ritme, i així ho vaig voler fer. Vaig veure com un grupet marxava, però no vaig arribar a veure quants eren, i després veia que també hi havia un grupet de nedadors al meu darrera. Ja veieu, estava en aigües de ningú!!! Jejeje, però com que les sensacions eren de conservació i tenia un bon ritme, vaig sortir de l’aigua amb molta energia per fer el tram de btt, en 5é lloc, amb 32 minuts 13 segons i pensant que no havia estat tant llarg.
 |
| Sortint de l'aigua |
Iniciat el tram de btt, en la primera baixadeta vaig tenir un petit ensurt fent un petit cop a la bici nova, que en tota la part de btt em va fer sentir un sorollet que em va deixar preocupat. Finalment acabo la part de btt (una part molt dura), i en la que no em vaig acabar de sentir còmode sobre la nova bici, ja que em costava posar la roda del davant a la traça on jo volia. Això sí!!! Tot i que era dur, aquest tram em va agradar molt.
Ara començava el que creia jo que seria el meu punt fort, la bici de carretera!!! Els km que portava fins al moment, i les sensacions em feien pensar que aquí aniria bé, però sens dubte, va ser tot el contrari. Només agafar la bici no trobava la posició correcta, i a les primeres rampes em van començar a passar els corredors de la segona cursa, que juntament amb la calor que tenia i les ganes de beure, em van fer caure moralment i físicament.
Sensacions que no havia tingut mai en cursa, com marejar-me una mica, i tenir la sensació de que la visió la tenia borrosa, em feien desmotivar. Vaig prendre la decisió d’afluixar el ritme, però acte seguit, el meu cap em deia que no podia. Van ser moments d’inseguretat, però a l’hora em deia a mi mateix que sí que podia, que tenia que tirar endavant i lluitar per acabar aquella cursa. Aquests moments van ser molt durs, i sobretot veure que cada cop, més ciclistes m’anaven passant, ufff. Anava pel km 15 i vaig estar apunt d’abandonar, però al cap de pocs km vaig parar a l’avituallament de les Avellanes, em vaig prendre un parell de coca-coles i vaig prendre la decisió de continuar. Així que finalment vaig acotar el cap sobre la bici, i vaig anar fent km fins que vaig superar el port d’Ager pels dos costats. Una vegada costa avall, em vaig començar a refer. Això de refer-me ja era entre el km 60 i 70 dels 90 que s’havien de fer. Vaig continuar pedalant pensant que només em quedava la mitja marató, que això estava superat, però pensat fredament, encara em quedava una part complicada. Així que a ritme vaig arribar el temible mur de la creu per acabar el tram de bici, i per sort, hi havia molta afició de Cervera per allí, i unes grans amigues de Balaguer, que amb els seus ànims i crits, van fer que aquell terrible mur fos poqueta cosa.
Ara sí!!! Transició i començar a còrrer!!!
Els primers metres eren per veure com estava. La ment em començava a funcionar bé, al veure aquell ambient i cares conegudes que cridaven el teu nom cada vegada que passaves pel seu davant, feien que tiressis endavant. La confiança tornava a recórrer els meus pensaments, però la duresa dels circuits i la calor extrema que varem tenir, van fer que m’agafés a un ritme prudent per acabar aquella cursa. Com he dit!!! en aquells moments només pensava en acabar aquella cursa. Vaig deixar de costat el ritme que volia portar i les ganes de fer un bon paper, per poder finalitzar aquella cursa, que per mi va ser un veritable infern, tant per la duresa dels circuits, com per la calor i sobretot per la ment.
 |
| En el tram de córrer |
Finalment, amb els crits d’ànims i suport dels amics que van venir a animar-nos, vaig anar passant els km que em quedaven i vaig poder fer els últims metres de cursa molt ben acompanyat per una gran amiga que em va animar molt. Gràcies a tos els que vareu estar allí, ja que vareu tenir un paper molt important per a que pogués creuar la línia d’arribada amb 8:29:37 fent el 8é de 10 finalistes infernals.
 |
| Arribada a meta amb 8:29:37 |
També vull felicitar els meus companys que van fer un grandíssim paper, i he de reconèixer que tenen un potencial increïble i que estan molt forts. Sou uns mega-cracks!!!
Aquí us deixo l’enllaç que van fer els de TV Balaguer:
