Half Extreme man Salou

Aquest any el calendari de triatlons està força més ple, i gran part d’això, és que s’han creat de no se on, molts triatlons amb distàncies exigents però a l’hora amb l’encant i la cirereta de la mitja distància. Aquests triatlons aporten l’esperit de treball i superació per a molts competidors, ja que les distàncies són el suficientment llargues i considerables, però a l’hora són distàncies una mica més assequibles per a molts d’aquests triatletes, fet que s’origini un augment de competicions i de corredors que hi vulguin participar.

Un d’aquests triatlons és l’Extreme man de Salou, que durant aquests dos últims anys ha estat un triatló de distància ironman, i que en el seu primer any i vaig poder participar i gaudir d’una gran experiència. Enguany però, la marca Extreme man ha apostat fort per la distància Half ironman, reduint així, la meitat de la distància que es feia fins ara.

No per tenir la meitat de distància ha perdut l’encant i l’essència del triatló en aquest indret tarragoní, sinó que encara l’ha fet més interessant!!! Un circuit ciclista amb totes les possibilitats d’una bona sortida ciclista, amb trams plans, de pujada i baixada, i unes vistes i paisatges agradables, han marcat la característica d’aquest triatló, juntament amb una bona organització i una gran afició que han fet de Salou, un indret molt gran durant tot un cap de setmana.

Així que després de fer l’Extreme Man Salou 266 fa dos anys, ara tocava tornar-hi amb el canvi de distància.

La vivència i records de fa dos anys van fer que em planteges aquest nou repte amb moltes ganes i il·lusió, aportant-me un nou al·licient, que seria el poder compartir aquesta experiència amb uns bons i grans amics, que volien estrenar-se amb aquesta distància.

Les vivències i experiències viscudes en aquest Half Extreme man Salou, començarien amb els entrenaments!!! Tot i tenir molt poc temps per preparar-me després dels problemes als genolls, hem tingut temps per poder preparar aquest triatló amb sortides de bici, i reconeixement del circuit ciclista, i on cada un d’aquests moments i dies, hem pogut i he gaudit de la companyia de l’Adrià, del Marc, de la Irene, del Joan Eroles, del Jordi i del Joan Tarsa. Aquestes grans persones, han fet que cada un dels moments hagin estat viscuts amb gran intensitat per l’emoció que posaven, i on me pogut sentir feliç per veure cada un dels esglaons que anaven superant!!!

Finalment, aquest passat cap de setmana ha arribar el moment de la veritat. Els ulls i expressions de cada un de nosaltres, han fet que l’ intensitat viscuda hagi estat tant gran, que recordaré aquesta experiència amb molts bons records.

Dit tot això, ara només falta que us en faci cinc cèntims del que ha estat aquest triatló.

Dissabte 4 de maig, arribada a Salou de tots els components amb familiars i amics. Trobada i acreditacions a la expo ubicada al passeig i davant de l’arc de meta per l’endemà. Tots amb gana cap a dinar, on la paella i la fideua tenen un regust una mica salat!!! Jejeje. Ja amb la digestió en marxa, era moment de deixar la bici i les bosses dins de boxes. Moments de preparació i ubicació del material dins la gran zona de boxes, deixant-t’ho mig preparat per l’endemà. Amb el material al seu lloc, anem a fer un beure i aviat a sopar una bona pizza, que tot just acabada, anem a les nostres habitacions per acabar de preparar el material de cursa i posar-nos a dormir. Estirat dins el llit, penso com tindré que córrer, i imagino com ho faré.

Diumenge 5 de maig. Per mi comença un nou dia amb l’objectiu de sumar un altre half, i sumar km amb calma. Se que no porto l’entrenament que hauria de portar, però també se que no estic tant malament. Aquí però, el fet de tenir una mica de dolor a l’esquena, i que el proper cap de setmana tinc un triatló distància ironman, fa que el meu paper dins la cursa sigui conservador. No m’he de deixar portar per la gent, per la cursa, he de ser jo en tot moment, i he de controlar els meus impulsos.

Després d’un bon esmorzar, anem tots junts cap a la zona de boxes per acabar de deixar tot el material. Estic tranquil i veig que tot va sortint. En breu ens criden a la zona de sortida. Són 4 sortides, i jo estic a la primera. Deixo la bossa al guarda-roba i marxo cap a la platja. Els altres ja no se on són, però jo tiro per que no em queda molt temps. De sobte, quan he arribat a la zona de sortida m’adono que m’he deixat les ulleres a la bossa del guarda-roba!!! Merda!!! Vaig corrent fins a la bossa, per sort encara estava allà sobre, agafo les ulleres i altre cop corrent fins a la platja. Ja col·locat dins el primer grup, veig que els altres companys em venen a donar ànims, ens saludem i jo també els hi dono ànims. Hem sento bé, i se que sortiré amb calma. És cosa de minuts, i de cop, pim, pam, pum!!! GOOO!!!! Comença el meu triatló!!!

Dins la zona de sortida esperant el pim, pam, pum!!!

Entro a l’agua amb calma, està una mica fresqueta, però és pot nedar bé. Agafo ritme còmode i veig que vaig passant gent. No em vull emocionar i tirar més del compte, així que vaig fent. La sensació és de nedar amb tècnica, i noto que l’aigua llisca sota meu, no em canso i veig que el metres van passant, primera boia, segona boia, tercera i quarta, una mica d’aglomeració de gent en les moments dels girs, però la meva natació ha estat tranquil·la.

Transició una mica accidentada per culpa d’altres competidors, però no passa res. Aquí comença el tram de bici, i on personalment, és on m’ho he passat millor. Surto amb un bon ritme de cadència, i veig com em van passant els altres triatletes amb unes màquines espectaculars!!! El soroll de les rodes de perfil són brutals, com m’agrada veure i sentir allò!!! Tot i la gran eufòria que m’origina l’ambient que m’envolta, no em deixo motivar més del que em toca, els km van passant, arribem al primer dels tres ports, i al mig de la pujada ja el tinc al costat!!! Jajajaja, cagun seu!!! Com tira!!! L’Adrià, que sortia a la segona sortida ha fet un parcial de natació estratosfèric, i ara ja el tinc al costat!!! Ufff, quina bèstia!!! Ens anem passant un al altre, comentem una mica com està anant la cursa, i ens donem una mica d’ànims i suport, fins que a l’últim port, quan comença la baixada, el vaig deixant enrere. És una baixada tècnica amb moltes corbes, i on jo em sento molt agust, fent que el meu ritme de baixada, tot i ser tranquil, fos més ràpid que la de molts altres corredors. El tram final era planer, i és tot just arribant a Salou, que l’Adrià em torna ha agafar.

Transició ràpida, i ara començava lo bo!!! Jajajaja, els 21 km de la mitja marató!!!

La idea i objectiu era portar un ritme còmode i no cascar-me, i així va ser!!! Primera de les dues voltes superada, els amics corrent i animant-nos cada cop que ens creuàvem, fantàstic!!! Però el que va ser més impressionant, va ser el gran nombre d’amics animant des de fora!!! Els vostres crits d’ànims ens feien córrer amb un altre aire, ens donàveu ales i ens fèieu sentir grans. Moltes gràcies per ser allí i fer-nos sentir tant recolzats!!! Per cert Aldara, deu meu quina ànims!!! jejejeje

Ùltims metres!!!

Finalment, vaig acabar la segona volta una mica més cansat del que m’agradaria, però arribar a aquell passadís ballat amb la catifa groga, i els crits d’ànim, amb un temps de 5:57:50 va ser emocionant!!!

Finisher!!!

Però el que em va emocionar més, va ser veure a tots el meus amics creuar la línia d’arribada, i veure que havien aconseguit el seu repte, el ser FINISHERS!!! Moltes felicitats a tots!!! Sou molt grans!!!

Bé!!! Ara toca veure i esperar que aquest proper cap de setmana, les sensacions siguin igual o millor al IRONCAT!!! Vamos!!!