Com un ocel!!!

Deixant de banda les curses, el triatlons i aquestes coses que acostumo a fer, el passat 22 de juny vaig experimentar una altra nova sensació!!!

Sentir-me com un ocell era la idea!!!

Aquest any la meva germana em va sorprendre amb un regal d’aniversari una mica diferent. Com podria pretendre que em tires amb parapent??? Jejeje, doncs així ho varem fer!!!

Després de dos intents fallits per culpa de la meteorologia, el dia 22 de juny, varem poder arribar a la vall d’Àger per fer el nostre salt al buit, i volar com uns ocells.

Ens varem trobar amb el monitor que ens portaria durant el vol, i sense perdre molt de temps, vam pujar a d’alt de tot de la muntanya per poder iniciar aquesta aventura. Per motius de pes, la primera de saltar va ser la meva germana. Jo m’ho mirava amb il·lusió i ganes, i veure-la allà preparada i amb el somriure a la boca, em feia sentir content i feliç de poder estar vivint aquestes sensacions amb ella!!! Ufff, quina passada!!! Només tenia ganes d’abraçar-la i veure com l’hi anava i com vivia el seu vol!!!

Inici del vol de la meva germana

Tot apunt, i de sobte s’obra el parapent i comença a córrer i fiuuuuu, ja vola!!!! Quina passada!!! Està volant!!! Ja amb l’emoció al cos, ràpid cap a la zona d’aterratge per intercanviar emocions!!! El fort, és que va arribar ella primer, i no la vaig poder veure aterrar. Però el que m’enduc del seu vol, és que al arribar on estava ella, estava més que contenta i al veure’m em va fer una forta abraçada i em va dir que allò era una passada!!!

Jo emocionat de veure com estava, i de que ara era el meu moment, només tenia ganes de volar!!! Jejejeje. Així que repetim el mateix procediment. Pugem cap a d’alt, despleguem el parapent, i esperar que faci una mica de vent!!! Uffff, a mi em va tocar esperar una mica més!!! No bufava aire, i no podíem acabar d’obrir el parapent, així que amb les sensacions similars abans de començar un triatló, començo a suar una mica de les mans, i el cor batega amb ganes, però de sobte el vent fa de les seves, i podem obrir el parapent on començo a córrer i de cop ja no noto que toqui de peus a terra!!! Estic volant!!! Uuuaaaaauuuuuu, com mola!!!!

Agafant una bona embranzida

si!!! estic volant!!!

De l'emoció el cor em bategava a 170 pulsacions, però la sensació de tranquil·litat i llibertat, em va fer posar amb poc temps els batecs a la seva normalitat!!!

Veure des de l’aire els camins, corriols, ocells volar... t’imagines lo petits que arribem a ser, i de la manera tant gran i enorme en que vivim les coses!!! Realment un passada sentir aquestes coses.

Finalment el vol s’acaba!!! Sembla que a durat molt poc, i m’ha semblat poca cosa. No per que sigui poca cosa l’experiència, sinó de que volia que dures més temps el vol, i de sobte ja tocàvem terra!!!  

Finalment em puc tornar a abraçar a la meva germana, i li dic que ja tinc ganes de tornar a volar, i de que em treure el títol per poder-ho fer!!!

La conclusió és que ha estat una gran experiència amb molts sentits, i el fet de poder-ho compartir amb la meva germana, encara ha fet més gran l’emoció i els sentiments viscuts!!!

Gràcies germaneta!!!