I com buscar motivació??
Serà la improvisació??
Jajajaja, jo crec que la improvisació i la companyia dels amics, han fet
que trobés la motivació!!! Jijiji
Després de la anul·lació del ironman de Monegros, la motivació i les ganes
de fer coses han anat minvant. Suposo que entre la calor i veure que les coses
no surten com un vol, i que cada vegada els preus de les inscripcions en aquest
tipus de curses són més cars, jo crec que és normal que un perdi la motivació i
les ganes de fer coses de l’estil.
Però si un dia per sorpresa hi ha un bon amic que et regala una inscripció
a una cursa que no tenies en ment i gens entrenada, i el temps de reacció és
tant petit com dir que la cursa la tens d’aquí dos dies, i que saps que hi ha
altres grans amics que hi assistiran, doncs et tires de cap!!! Jijiji.
La motivació surt sola!!!
Aquest cop, la cursa era en un format no molt freqüentat per mi ja que una
crono de natació no l’he fet mai.
És tracta de sortir cada minut un corredor... bé!!! un nedador, jijiji, i
intentar anar el més ràpid possible fins assolir els 4000 metres. Això en
aquest format només ho he fet amb bici, i reconec que el fet aquest m’ha
motivat.
El lloc destinat per aquesta competició ha estat el pantà de la Baells, 27
de juliol al costat de Berga, una localitat que em m’aporta records en
triatló!!! Doncs per això no m’ho puc perdre!!!
Després de matinar i fer una horeta i poc de cotxe ja estem a Berga amb
l’Adrià i l’Aldara, l’elit de natació!!! Quins cracks!!! La seva companyia em
transmet energia i seguretat per encarar el repte que ens hem trobat.
 |
| Pantà de la Baells. Fotos cedides per l'Aldara |
Anem a buscar dorsals i chip, visualitzem la majestuositat del pantà i del
circuit que hem de fer. Ganes, desig, eufòria, cagalera, jijijiji, sensacions,
moltes sensacions entren dins el teu cos en aquests moments previs, però això
no és tot. Com que és un format de crono, nosaltres no sortim fins mitja hora
més tard del inici, així que una sensació estranya envaeix el meu cos,
tranquil·litat però a l’hora neguit i mandra, així que amb la cursa començada,
anem a encarar la nostra preparació.
 |
| Amb un gran amic i super crack! |
Els preparatius ja estan en marxa, el neguit de tenir-ho tot al seu lloc fa
que les pulsacions augmentin lleugerament. Quan tot està al seu lloc faig un
repàs de tot i que no falti res. Finalment ens hem adormit una mica amb les
tasques preparatòries, i en cosa de 8 minuts em toca sortir així que toca
córrer!!! ... Uffff, quins nervis m’entren de cop... Arribo a la zona de
sortida i ens diuen que han tingut un petit problema i que s’han endarrerit les
sortides ...Uffff, i ara què??? Tinc temps per escalfar... així que amb l’Adrià
ens tirem a fer quatre braçades.
 |
| Baixant cap al punt de sortida |
Ja amb més de quatre braçades ens dirigim a la zona de sortida, i ens posem
al dia de com van les sortides. Ara sí!!! Em toca en breu. Ell surt més tard
que jo, així que em motiva amb algunes paraules mentre surto de l’aigua. Em
col·loco a la zona de crono quan el jutge em crida, i espero els pips sonors
que em donaran la sortida. Mentrestant l’Adrià és situa a prop meu però dins de
l’aigua animant-me, i quan em donen el tret de sortida és posa a nedar a uns 7
o 8 metres al meu costat. Ufff, quina energia i quina sensació d’amistat ens
envolta!!! Com m’agrada!!! Però amb cosa de pocs minuts ja estic tot sol a la
caça dels metres!!!
Soc conscient de que no m’he entrenat per aquesta prova així que miro
d’agafar un ritme còmode. La respiració és bona i intento orientar-me ja que la
primera de les quatre boies del circuit encara no la veig. En aquest primers
metres m’estic orientant pels casquets dels nedadors que porto al davant, i em
dona la sensació que algun vaig agafant... mmm, això sembla que va més bé del
que em pensava!!!!... , jajajaja, visions!!! De sobte veig que em passa un
torpedo nuclear, però penso que vaig agafant algun casquet, jejejeje. Ja tinc al
punt de mira la primera boia, així que l’orientació va marcant la pauta.
Continuo fins la següent, i abans d’arribar a la tercera ja he passat algun
nedador que ha sortit abans que jo, però també m’han passat quatre de més
ràpids!!! Jijiji, bé!!! amb filosofia i bona lletra!!! Jajajaja.
Acabo la primera volta i encara n’he de fer una altra!!! Això ja està
superat!!! El ritme de braçades, de respiració... tot va amb bones sensacions,
però quan giro a la segona boia, on em toca encarar la recta llarga de retorn a
falta de 100 metres fins a la sortida, la fatiga i el no aprofitar tota la
longitud de braçada em fa perdre velocitat, fent que un parell de nedadors més,
em passessin com si res. Finalment arribo a meta amb 1 hora i 14 minuts per fer
una mica més de 4000 metres, i amb la sensació d’haver superat la distància amb
molt bona nota. Això és el que penso!!!
Ara toca compartir l’experiència amb els companys!!! L’Adrià ha fet un gran
paper, i el Marc em sembla que anava com una autèntica “zodiac” , increïble el que fan aquestes bèsties!!! Moltes
felicitats pel gran paper que heu fet!!!
 |
| Estar a la seva altura no és fàcil, però que grans que són, Adrià i Marc |
El que no m’ha agradat, ha estat l’espera i la mala gestió per l’entrega de
trofeus i cronometratge de l’organització!!! Bé!!! Això ho deixem de banda, i
ens centrem amb lo esportiu!!!
Quin gran dia!!!
