Aquest diumenge 3 d’agost, amb l’inici de les vacances de molta gent, ens
hem dirigit altre cop amb l’Adrià i l’Aldara a fer una travessia de natació.
Aquest cop a la platja de Sitges!!!
És una travessia coneguda per nosaltres, on l’idea principal és que no és
una travessia fàcil donada la corrent en contra que caracteritza aquesta
platja.
Jo he arribat a sortir marejat i sense forces d’aquesta platja, però avui
hi tornem!!! Jajajaja, com ens agrada tornar a patir!!!
Avui els nervis son mínims, però a l’hora de recollir dorsals i chip, en
veure la gran cua i el ritme d’entrega, un és posa nerviós!!!
Al final hem perdut molt temps per obtenir el chip i el marcatge del braç
amb el numero de dorsal, així que ens toca córrer una mica i fer ben poc
escalfament.
Amb un super crack i gran amic!!! |
Ens ubiquem a la zona de sortida i podem observar un espigó al nostre
davant, on hem de passar pel mig de les roques, i solcar les onades ultragrans
que intentaven entrar dins la zona de bany. Ens canten el temps, i en cosa de
minuts ens donen el tret de sortida!!! Ufff, tots a l’aigua!!! Sembla que no hi
cabem tots!!!... Ens dirigim cap dins el mar, i abans de sortir de l’espigó, comencem
a pujar i baixar com si estiguéssim als cavallets. Onades grans... força grans,
ens fan pujar i baixar, ... veure de sobte un gran nombre de gent sota teu, com
no veure res per la patacada de l’aigua a la cara!!! Impressionant!!! Quant
podem sortir de l’espigó, les onades d’aquestes magnituds desapareixen, i la
corrent marina fa la resta!!! Fem un gir a l’esquerre a una boia, i ens
orientem cap a l’altra punta de platja. Ara ja han passat els primers nervis i
ens podem centrar en l’orientació i com nedar. Per ara les sensacions de
braços, respiració i cames és el correcte, fent que els primers mil metres els
fes a un bon ritme, i l’orientació sigui perfecta. Al arribar a la segona
meitat de travessa, començo a notar corrents i onades contradictòries, fent que
la sensació de velocitat i d’avanç no fos el desitjat, i començat a perdre una
mica les referències visuals per poder-me orientar. En aquest moment s’ha de
posar un tranquil i intentar pensar en fer les braçades més eficaces possibles.
El problema d’això, és que l’orientació l’he deixat una mica de costat, fent
que al final agafés una referència errònia.
L'onatge de la sortida. |
Tot i això, els darrers metres em costen força i em passo de llarg en
l’últim gir, fent que un kaiakista em vingués a buscar i dir-me que anava
malament. Cagun seu!!!! jajajaja , m’he passat de frenada!!! Auuuu, ara tornat
a encarar i tira cap a la platja que ja estem acabant!!!
Finalment, tret d’aquests darrers metres, considero que he fet i he tingut
bones sensacions en aquesta travessia, creuant l’arc d’arribada amb uns 48
minuts per fer uns 2600 metres.
Sortida de l'aigua. Foto per part de l'organització |
Pel que fa als altres companys i amics, han fet un super paperàs!!! Estan a
tope, i això m’agrada per a ells, i em motiva per intentar entrenar més i
poder-me posar una mica al seu costat!!!
Felicitats cracks!!! A veure quan tornem a coincidir!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada