Un autèntic desert, una il·lusió, NOOOOO un miratge!!!!
A principis d’any, juntament amb altres companys de guerra, estàvem fent
suposicions i il·lusions per poder participar amb un triatló distància Ironman.
Els triatlons que van tenir més renom van ser el de Vitòria i el de Monegros,
però a falta d’acabar-nos de decidir, els dies van anar passant.
La idea de fer-los tots dos em va passar pel cap, però el problema era que
estaven separats d’una setmana entre els dos, i això no em va semblar fiable.
Veient això, i que el Jordi ja ens havia informat que era el primer inscrit
al ironman de Monegros, doncs jo em vaig apuntar al seu darrera, però amb la
diferència de que també ens podíem inscriure al half de Monegros que farien dos
setmanes abans. Així que ja està!!! Inscrit al que seria el meu quart triatló
distància Ironman i ha un altre half per a la col·lecció.
Ara començava un camí d’entrenament i de pensament cap al triatló, així que
era hora de mirar quins entrenament i quines curses és podien fer per agafar la
forma.
Després de fer com vaig poder aquest camí preparatiu per al meu quart
ironman, cinc dies abans de la cursa, l’organització ens diu que suspenen el
triatló. Motius?? Els permisos de tràfic no els hi donaven, i que la feina no
estava del tot feta.
Francament, durant les darreres setmanes em falta una mica de motivació,
però amb aquesta noticia vaig perdre tota la que em quedava.
Finalment, el desig i la il·lusió de fer una altre ironman s’havien esfumat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada