Sailfish Half Triathon Berga!!!

Un triatló de llarga distància que pintava molt bé, 1900 metres swim, 90 km bike i 21 km run!!!

Poder participar en un triatló en la zona del berguedà era temptador, ja que el paisatge tenia que ser diferent als triatlons que normalment fem a les poblacions properes al mar. Poder respirar i gaudir del paisatge d’aquella zona tenia que ser una sensació més que agradable i satisfactòria, així que des de fa molts mesos em vaig inscriure en aquest triatló.

Quan em vaig inscriure al Sailfish Half Triathon Berga, em sentia valent i havia assolit alguns reptes força importants, però com ja he dit en algun altre escrit dins d’aquest bloc, el dia de la travessa a Sant Feliu de Guíxols, em vaig fer mal al ombro. Això ha representat que durant l’estiu no hagi nedat i m’hagi pres amb més calma les sortides i els entrenaments. Un altre factor que m’ha fet prendre les sortides i els entrenaments amb més calma, va ser la notícia del canvi de medicació que em va dir el metge pel tema de la meva diabetis. Aquest canvi, m’ha representat alguna variació de sensacions i seguretat a l’hora de córrer, donant-me algunes baixades de sucre.   

Després d’aquests entrebancs, afrontava aquest nou repte amb ganes de fer-ho bé, però amb molt de respecte i una mica més de por que les altres curses que havia fet. Per mi era un test on poder treure alguna conclusió i valors per la nova situació en que em trobo. 

Foto de la web, www.sailfishberga.com

Doncs el dissabte 15 de setembre, iniciem el camí cap a Berga amb el meu amic i company d’equip Adrià Vendrell, juntament amb la seva xicota Aldara. Carreguem bicis i motxilles al cotxe, i cap a Berga!!!

El primer que fem al arribar és anar a buscar la motxilla i acreditar-nos, tot fent un petit tomb per la expo mirant algunes novetats i els articles esportius allí exposats. Ufff, voltes  per les paradetes, i és que ho compraries casi tot, jejejeje. Després de dinar ens trobem amb el nostre amic Sergi, juntament amb els seus companys d’equip Carles i David, i anem al Pantà de la Baells per col·locar les nostres bicis a la zona de boxes. Uns boxes bastant peculiars, ja que els 600  triatletes deixem les nostres bicicletes sobre la presa del pantà, fent d’això una imatge bastant curiosa.

Les bicis ja estan al lloc i només quedaven unes hores per a que l’endemà ens tiréssim al pantà. Ara és quan s’inicia un conjunt de conversacions de que jo no he entrenat, de que farem demà, de si corro o no corro gaire ràpid, de quin ritme puc portar, de quin temps tenim pensat fer, de intimidar als companys amb pronòstics una mica exagerats, jejeje, és que mira que m’agrada posar una mica de tensió a la situació, jejeje, i mira que sóc conscient que l’endemà em tocaria patir. Be, això forma part de tots els sentiments i moments que fan enganxar-se un, a aquests tipus de curses i vida.

Així que després de tot plegat, anem a la pasta party per continuar una mica amb la festa i tot el moviment que s’origina amb un esdeveniment com aquest. Ja amb la panxa plena, tots cap a les habitacions a preparar la resta de material per l’endemà, que si les sabates, el casc, el dorsal, tot ben col·locat a cada una de les bosses que diferencien cada disciplina sense deixar-nos res, i després de repassar-ho tot, cap als llits a descansar!!!

De bon matí iniciem els nostres rituals habituals, menys la ingesta del pa amb nocilla!!! Aquí hem perdut posicions a la cursa!!! Jejeje.

Després d’esmorzar i agafar les bosses de cada una de les transicions, anem a la T2 a deixar la bossa de run. He de dir que en aquesta cursa hi ha 2 boxes en dos llocs diferents. Agafem el cotxe i cap a la T1 per acabar de preparar les bicis i el material per poder començar. En aquests moments previs i preparació del material, jo acostumo a desconnectar de lo que m’envolta, i només em centro amb les meves coses, repasso la bici, les bosses, que tot estigui al seu lloc, penso i visualitzo el meu lloc, fins que m’enfundo dins al neoprè!!! Ara toca trobar-me amb els amics i companys, fotos pel record, i desitjar-nos sort!!!

Foto d'equip moments prèvis a la sortida

Ens col·loquem tots els triatletes a la baixada que ens porta a l’agua del pantà, i en aquest moment, torno a ser jo, la meva respiració, em centro i em dic calma a mi mateix, he de fer la natació amb cap, sense passar-me, ja que no se com em respondrà l’ombro.

Tots els triatletes preparats per entrar dins el Pantà de la Baells

Entrem dins l’aigua i esperem que els jutges facin el tret de sortida, però en aquests instants ja noto cops, i això em neguiteja, intento canviar la meva posició i de cop tots a nedar!!!

Sortida!!!

Els primers metres són asfixiants amb tanta gent, així que miro de buscar un lloc net per nedar fins que trobo una escletxa i sortir d’aquest batibull de gent, ara ja puc començar a nedar al meu ritme. El braç i l’ombro sembla que responen bé, vaig tranquil i veig que amb poca estona arribo a la primera boia, cosa que em sorprèn. Continuo nedant, passo la segona i la tercera boia, però els últims metres d’aquesta boia a la sortida de l’agua se’m fan bastant llargs i pesats. Surto de l’agua amb 37’04” i començo una transició llarga, ja que em de resseguir tota la pressa i donar el tomb a tota la zona de boxes.

Transició llarga per sobre la presa

Em prenc tot el temps necessari per deixar les coses ben col·locades, i surto amb la bici per poder afrontar un circuit que comença amb una forta pujada. Als primers metres les cames em cremen i no puc agafar el ritme, altres corredors em passen i jo sembla que tiri enrere, però això només em passa als primers kms, ja que després inicio un tram de baixada on em puc acoblar al manillar i tirar amb una bona cadència. Després de fer aquest tram amb tendència cara avall, arriba el moment de pujar; el ritme que porto de cames és còmode i m’ho prenc amb una mica de calma, ja que hem de fer dues voltes al circuit.

Tram de pujada dins el circuit de bici

Entre les pujades les baixes i el vent, aquest tram resulta més complicat de lo pensat, així que a reservar una mica les cames. Agafo un ritme de creuer força agradable tot i el vent que bufa, i ja dins la segona volta, començo a atrapar gent i això em motiva una mica més. Al final, aquest sector em deixa les cames una mica tocades per poder afrontar el segment de córrer i el finalitzo amb un temps de 2h54’48” amb una mitja de 30,89 km/h. Crec que pel meu nivell i veient el circuit està prou bé.

Abans d’entrar a la transició, l’organització del Half de Berga ens ha preparat una pujadeta força pronunciada, on més d’un, ha tingut que tirar a cops de ronyo!!! Caram amb la pujadeta!!! De sobte em trobo la segona transició!!! No he tingut marge per relaxar cames i treure els peus de les cales amb prou temps. Poso els peus a terra, i sembla que porti unes pedres grosses a les cuixes.

2ª transició amb la gran multitud de gent, Impresionant!!!

Aquestes sensacions, impliquen que en la transició vagi més lent del que m’agradaria!!! Tot i això,surto amb ganes de voler fer uns bons parcials!!!

Després de fer el primer km dels 21 que tinc que fer, veig la realitat!!!, en aquest sector tindré que patir de valent, ja que no tinc ritme, les cames no tenen prou forces per fer un bon salt, i dins el circuit hi ha un parell de rampes que tinc que fer a peu i que encara castiguen més les cames. A més d’aquests factors, em de sumar la calor i la falta de líquid al cos, ja que em fan disminuir més les meves forces i capacitat d’aguant.

Tot i això, intento agafar ritme, intento beure, tirar-me aigua al cap per refrescar-me i intentar mantenir el cap i la ment frescs per poder tirar de “coco”. Els altres corredors em van passant, però jo intento anar a la meva, no m’he d’obsessionar i he de fer la meva cursa. Estic controlant i veient les sensacions del meu cos. No les tinc totes, ja que tinc por d’una baixada de sucre, això em fa prendre la decisió de tirar de gels.

Aguantant el ritme

Al ser un circuit de tres voltes em vaig creuant amb els altres companys, que en el moment de veure’ns, ens animem mútuament. Quan passo per la zona del passeig on hi ha els acompanyants dels meus amics, també em trobo amb crits d’ànims i suport, fet que això em dona una mica d’energia positiva per poder afrontar aquesta part tant dura. Ja a l’última volta, exprimeixo totes les meves forces per poder incrementar una mica més el ritme, i poder acabar aquest tercer i últim parcial amb un temps de 1h52’02”.

Finalment, arribo a la recta final amb una catifa de color blau, on tots el corredors rebem els crits de suport i ànims de tota la gent, fent que un se senti gran, i que les emocions et posin els pels de punta, per acabar sentint la sensació de satisfacció d’haver acabat una altra vegada un nou Half Ironman.

Per fi, FINISHER!!!

 El meu temps ha estat de 5h23’54” i he arribat a la posició 214 de 600.

Medalleta!!!

D’aquest cap de setmana, no només m’emporto la satisfacció de ser altra vegada FINISHER en un Half Ironman , sinó que també m’emporto la sensació de que l’amistat amb l’Adrià i el Sergi va creixent més, al igual que l'amistat de l'Aldara, estrella de la natació i companya de l'Adrià, i en que he fet també unes noves amistats com la del David i el Carles, juntament amb l’amistat de les seves famílies i de l’Anita. Gràcies per ser aquí, i felicitats FINISHERS!!!, heu lluitat per assolir un somni, una il·lusió per creuar la meta, això us fa molt grans!!!

Salut i cames amics!!!

Cap a Berga!!!

Aquest cap de setmana 15 i 16 de setembre, vaig a Berga amb el meu company d’equip Adrià Vendrell per intentar ser finisher en un altre Half Ironman!!!

Foto obtinguda de la web de l'organització http://www.sailfish-halftriatlo.com

Sóc conscient de que no tinc el nivell que tenia a principis d’estiu, però tinc ganes d’anar a Berga per poder fer aquest triatló, ja que m’he n’han parlat força bé i he començat el mes de setembre amb bones sensacions en les dues curses que he fet.

Des de la travessa de Sant Feliu de Guíxols que no he nedat en competició, i d’això ja en fa 2 mesos i mig. Tot i que aquestes darreres setmanes he anat a la piscina, no em sento del tot segur dins a l’aigua. Els dies que he anat a nedar, només he estat nedant entre 500 i 1000, i depenent del moviment que faci, encara em fa mal l’ombro que em vaig lesionar el passat 30 de juny.

L’objectiu d’aquesta cursa serà començar amb un ritme inicial més tranquil de lo normal, però després a la bici i al córrer, espero i desitjo tenir la “xispa” i aquell plus extra, per poder portar un ritme força alt.

Dit això, aquest diumenge 611 triatletes prendrem part en aquest triatló, i on tindrem que fer un tram de 1900 metres de natació al Pantà de la Baells, 90 km de bicicleta de carretera en un circuit no gaire pla, i finalitzarem amb una mitja marató de 21.1 km per dins la ciutat de Berga. Estarem acompanyats de molta gent, i competint amb unes autèntiques màquines del triatló, com el gran Marcel Zamora. Aquests petits detalls, faran més interessant aquesta cursa, en la que intentaré fer un dels meus millors temps en un Half Ironman!!!



Segment de natació
Foto obtinguda de la web de l'organització http://www.sailfish-halftriatlo.com



Perfil tram de bicicleta
Foto obtinguda de la web de l'organització http://www.sailfish-halftriatlo.com

Així que aquest cap se setmana, seran dies de compartir i viure noves experiències, gaudir de grans moments, i gaudir d’un veritable i bonic entorn català!!!

Cap a Berga!!!

Cursa de Cervera

Després d’assistir al concert de festa major a Agramunt, i de dormir menys del que m’agradaria, a primera hora del matí del dia 2 de setembre, agafo el cotxe camí de Cervera.

Tot i que ahir vaig gaudir d’una nova i bona prova esportiva, ara toca passar una bona matinal atlètica a la ciutat del meu equip de triatló, la ciutat de Cervera!!!

Aquesta sí!!! és una cursa en la que vull veure el meu estat de forma després de prendrem l’estiu amb més calma i menys intensitat esportiva. També vull veure com estan els meus companys d’equip, ja que son unes veritables màquines!!!

Així que de camí amb el cotxe, em començo a motivar per la cursa escoltant música a la radio. És una bona teràpia i pujada de l’adrenalina. 

Només faig que arribar a Cervera, i ja em trobo a molts companys i coneguts disposats a donar-ho tot per fer un bon paper. Vaig a buscar el dorsal, i ja comento quatre coses amb els companys. Aquí tothom és queixa que no pot, però després ja veurà!!! Jejejeje.

Una vegada tinc el dorsal, vaig cap al cotxe per preparar-me i deixar el xandall. Em poso les cremes a les cames, i ja em començo a mentalitzar per la cursa. L’ambient de gent i corredors va augmentant, i això em posa en un estat de tensió i motivació. Guardat tot al seu lloc, començo a fer l’escalfament i els estiraments pertinents juntament amb els meus companys i amics d’equip. Hem d’entrar en calor, ja que el dia és una mica fred!!!

Ja amb una mica de calor al cos, ens col·loquem a la línia de sortida per dedicar un minut de silenci pel Toni Nadal, fill de Cervera que va perdre la vida aquest estiu en una travessa de muntanya. Després d’aquest minut ens donen el tret de sortida, i auuuu!!! tots a córrer!!!

En els primers metres hi ha molta gent, i tots anem a “tope”!!! Intento agafar ritme ràpid i còmode, però veig que el primer km el faig a 3’30”. Això és massa ràpid!!! Així que afluixo una mica veient també que tinc el David i l’Enric molt a prop meu. Ells dos, són companys i amics de l’equip, i que més o menys tenim el mateix nivell. Tot i això, desconnecto de la gent que tinc al costat, i començo a mirar les meves sensacions, la meva respiració, tot per poder ser conscient de com ho tinc de fer. Al final, el circuit és una mica més dur del que m’esperava, i això ha comportat, que no tingués aquell plus extra per poder incrementar el ritme a final de cursa. Així que he creuat la línia de meta en la posició 42 de 279, i amb un temps de 0:39:44 hores.

Em sento molt content d’aquest resultat, i de les sensacions que he tingut, ja que això em dona una mica d’ales per poder afrontar el Half Ironman de Berga amb una mica més de motivació, ja que després del “paron” estival, no sabia com podia estar.

També em sento molt content pels meus companys d’equip, ja que ells han fet un molt gran paper, obtenint uns grandíssims resultats!!! Sou bestials!!!

Ara a per la pròxima!!!!

I Cursa Btt Orientació d’Agramunt

Una nova prova, una nova experiència, un nou plaer viscut, una nova satisfacció.

Ja som al setembre!!! i com de costum, el primer cap de setmana de setembre celebrem la Festa Major d’Agramunt!!!

Aquestes dates senyalen que l’estiu està apunt de finalitzar, però les ganes i la il·lusió de gaudir d’unes bones festes ens fan viure uns bons records d’aquestes dates amb la bona companyia dels nostres amics i de la gent del nostre poble.

Aquest any el Club Ciclista Agramunt juntament amb el CE Bikesport de Lleida, organitza una nova prova per gaudir de la festa major, i aportar a la gent del poble noves proves esportives. Crec que aquesta iniciativa és molt favorable tant per al Club Ciclista d’Agramunt, com per al mateix poble, ja que aporta vida amb la concentració d’habitants del mateix poble i la gent vinguda d’altres localitats. Així que crec que aquesta cursa d’Orientació pot ser una bona excusa per trobar-nos amb un bon grapat de gent, tot gaudint del que més ens agrada (la pràctica de l’esport i de l’entorn del nostre poble).   



Logo de la cursa, creat pel Club Ciclista Agramunt



Dit tot això, aquest 1 de setembre, hem tingut la sort de poder participar en aquesta nova prova al nostre poble.

Tot comença a primera hora del matí, sortint de casa i anant cap al passeig sense tenir res lligat, ja que aquesta cursa és per parelles i jo en cara no en tinc. M’arribo a la zona de sortida per veure qui hi ha, i només arribar em trobo uns companys del Club Ciclista que també volen participar a la prova. Al igual que jo, hi ha la Conxita que també espera trobar algú per poder participar, així que vist lo vist, formem un tàndem per participar a la prova i fem la corresponent inscripció. Ja hi som!!! Ara a gaudir del matí i de la pedalada!!!

Zona d'inscripcions

Foto realitzada per la organització del Club Ciclista Agramunt

Una vegada acabada l’explicació per part de l’organització, ens donen un plànol on hi ha les balises marcades i que hem de buscar. Amb la Conxita decidim de fer una estratègia fent el circuit a l’inversa, i ja començats a pedalar intuïm que l’estratègia és la bona. Anem trobant i marcant cada una de les balises, i el ritme de pedaleig també és força bo tot i arrancar els últims. Passem per llocs propers a la població, i zones força agradables, que en moltes ocasions jo mateix he pogut gaudir d’aquets llocs fent el que més m’agrada, anar amb bici!!!



Mirant de fer la millor estratègia

Foto realitzada per la organització del Club Ciclista Agramunt

Amb la Conxita portem un bon ritme i anem avançant sense parar gaire, ja que tenim la sort de trobar les balises amb bastant facilitat. El circuit és entretingut, però de cara a les últimes balises, incrementem una mica més el ritme ja que l’esperit de competició ens fa lluitar per veure si fem un bon paper!!! La sorpresa grata, és veure que ho hem fet molt bé, ja que em creuat la línia d’arribada en tercera posició, darrera d’uns veritables cracks de la bici.

Buscant les balises

Foto realitzada per la organització del Club Ciclista Agramunt

Tot i ser una cursa feta amb menys intensitat i més tranquil·litat, em sento content de poder haver fet aquesta prova amb la Conxita, companya del Club Ciclista, de veure que la gent d’Agramunt s’ha involucrat en aquesta nova activitat, de veure els meus amics pedalant i lluitant per fer un bon paper, i sobretot d’haver quedat en tercera posició, ja que després del “parón” que he fet aquests mesos d’estiu per arreglar bé el meu ombro, això m’ha fet sentir una altra vegada que estic viu i tindre ganes de guerra esportiva!!! 

Finalment, puc dir que ha estat un bon matí, i he estat acompanyat de moltes amistats!!!

Salut per a tots!!! 

Darrers dies d’estiu

Aquests mesos de juliol i agost, han estat dies de repòs i dies per refer-me del cansament que portava amb les competicions. Aquests mesos també han anat bé per refer-me del mal que em vaig fer al ombro el dia de la travessa de Sant Feliu de Guíxols, així que porto del dia 30 de juny sense fer cap tipus de competició.

Després d’estar uns 12 dies sense fer res de res esportivament, he anat fent algunes sortides tranquil·les amb la bona companyia de grans amics, i amb la idea de gaudir al màxim de la pràctica de la bicicleta i del córrer, ja que de nedar no he volgut fer res fins aquests últims 15 dies, quan he vist que el mal ha mig desaparegut.

Doncs així he passat aquests mesos d’estiu, intentant gaudir de l’esport sense posar-me la pressió de tenir que entrenar.

Tot i que el nivell de sortides ha estat baix, això m’ha servit per mantenir una mica la forma física, però ara mateix tampoc se com puc estar, així que m’he apuntat per fer els 10 km de la cursa de Cervera aquest proper dia 2 de setembre, amb la idea de fer una mica de test per poder afrontar el Half Ironman de Berga que tindré al dia 16 de setembre.

Torno a tenir el “mono” de participar en alguna cursa, tot i saber que el meu nivell a baixat i que de segur em tocarà patir més del que voldria, jejeje. També tinc ganes de veure com respon el cos, ja que en aquests mesos també he tingut que habituar-me a nous canvis referent amb la diabetis, i vull veure com em trec les castanyes de sobre, jejeje.

Com veieu, aquests darrers dies d’estiu els passo i els passaré amb la idea i amb les ganes d’afrontar nous reptes, amb la idea de continuar fent més curses i pensant en buscar nous reptes, que espero poder compartir amb els meus companys i amics.

Ja us aniré informant.

Salut i cames.

NO finisher!!!

Aquesta vegada no vaig poder ser finisher d’un nou repte, d’una nova distància, d’una nova il·lusió. Aquesta vegada no va poder ser!!!

Tot va començar quan amb el meu company d’equip Adrià Vendrell, vam comentar el calendari que ens havien passat els de Marnatón, on aquest any celebrarien un nou format amb la Copa Marnatón. Ens vam fixar amb la travessa de Tossa de Mar - Sant Feliu de Guixols, on es tindrien que fer uns 11 km per tal d’assolir el repte.


http://www.marnaton.com/es/retos/reto2.aspx

El fet que l’any passat féssim els 10 km de la Marnatón de Sitges, ens va engrescar amb més seguretat que l’any passat en provar de fer aquesta cursa. Així que amb les hores que teníem lliures, anàvem fent els entrenaments  que creiem oportuns per poder afrontar aquest nou repte. Els dies van anar passant fins que  va arribar el cap de setmana esperat.

Recordo que desprès d’una jornada llarga de treball, a les 19:30 hores del divendres 29 de juny, empreníem camí cap a Sant Feliu.

Nervis i estrés acumulats durant la jornada laboral, es multiplicaven pel sol fet d’acabar d’arreglar les bosses i pensar que no ens deixéssim res per tal de poder marxar. Finalment, tot a dins el cotxe i de camí a la busca d’una nova fita.

Ja iniciat el viatge, amb l’Adrià varem comentar moltes coses, nous reptes, sensacions, com afrontaríem la travessa de l’endemà, però el que més ens preocupava, era saber si arribaríem a l’hora per poder anar a buscar el dorsal, xip i casquet per la cursa. El que estava clar, que la cosa aniria molt justeta de temps.

Finalment vam arribar a Sant Feliu a l’hora que tancaven l’entrega de dorsals, i tot caminant pel Club Nàutic de Sant Feliu, ens vam trobar la gent de la organització i ens diuen que per aquell dia ja havien tancat la paradeta, que ens esperarien l’endemà ben d’hora per donar-nos els elements de competició. Vist tot això, després de córrer una mica, vam agafar les bosses indignats i cap a l’hotel, que per sort estava molt proper a la zona de sortida.

Després d’un sopar a base de carbohidrats, cap a dormir!!!  

Ja de bon matí, ens varem llevar amb els nervis a flor de pell, ja que el neguit i l’emoció per dur a terme aquell repte ens corria per tot el cos. Eren moments de rituals, un bon entrepà de nocilla, i les visites al confessionari.

Recollida de dorsals.
Foto de l'organització Marnatón (Àlbums, Facebook)

Quan ho varem tindre clar, vam deixar l’hotel i vam anar a buscar els dorsals a la zona d’arribada. Allí, una vegada vam tenir el xip i el casquet, ens varem desprendre de la roba que portàvem, i ens vam enfundar el neoprè fins a la cintura. Nervis i una sensació de temor em van començar a romandre pel cos, ja que els 110 nedadors teníem que pujar en un vaixell, el qual faria el recorregut que teníem que fer en breus instants, però a l’inversa.

Pujant al vaixell.
Foto de l'organització Marnatón (Àlbums, Facebook)

Ja tots a sobre el vaixell, aquella embarcació va sortir del port de Sant Feliu rumb a la zona de sortida. Aquest viatge marítim va durar uns 45 minuts, on vam poder visualitzar una mar no gaire tranquil·la i bastants punts de referència (un factor molt important pel sol fet de tenir punts clau en l’orientació a dins al mar).

Aquell temor que tenia va fer acte de presencia en els últims 15 minuts de viatge, ja que em vaig començar a trobar malament per culpa d’un mareig. Primerament vaig començar a tenir fred, i de repent una suor freda va envair el meu cos. Una suor que en breus instants va començar brollar com si fos una font natural del Pirineu, deixant el seient d’aquella embarcació ben molla on tot seguit em vaig posar blanc com la neu, i on el cap em bombava a cops de martell. Aquest mareig, em va fer vomitar, em va fer agafar unes tremolors i em va fer perdre bastant les forces, ja que tant les cames com els braços em tremolaven i no em podia sostenir en peu. La panxa i el coll eren altres parts del cos que em feien mal pel sol fet de vomitar.  Realment, van ser uns moments d’agonia, moments de dubtes, moments de no saber que fer, i el moment de veure que vam arribar a la zona de sortida.

Tenia ganes de sortir d’aquell vaixell, però on tenia anar? Allà només hi havia aigua salada i un mar immens!!! Millor em quedava en aquella embarcació i deixava el repte!!! Però que tenia que fer? Tornar a Sant Feliu amb aquell vaixell que em va deixar marejat com una sopa? Ufff, això em va semblar pitjor!!! I tot pensant aquestes coses em va venir a veure l’Adrià preguntant-me com estava, i dient-me que si em tirava a l’aigua a lo millor em refaria. Aquelles paraules em van fer decidir de tirar-me a l’aigua, i de començar aquella cursa amb molta més calma del que volia.

Situació a la zona de sortida. 
Foto de l'organització Marnatón (Àlbums, Facebook)

Així que ja flotant dins l’aigua, em va donar la sensació de que em trobava millor, tot donant-nos ànims amb l’Adrià van donar el tret de sortida, i així que vaig posar el cap sota l’aigua i vaig començar a nedar. Un, dos, tres i respirar, un, dos, tres i respirar, vaig agafar un ritme de creuer força tranquil i còmode. La sensació de mareig em va marxar, però estava fos, no tenia gaires forces, i allí estava, fent una braçada i una altra, i així vaig començar a fer camí. En aquells moments pensava que allò era constància, anar fent, i veia que anava tirant i que el ritme que portava anava incrementant una mica, ja que estava gaudint d’un mar amb una aigua transparent on podia veure tot el fons marí, els bans de peixets, les roques, les algues, i que tot estava en moviment per la mica de corrent que hi havia. Aquesta tranquil·litat que em transmetia l’entorn em va fer tirar, i el veure que amb molt poc temps arribava al primer avituallament, encara em va fer creure amb les meves forces, però més endavant em trobaria la dura realitat!!!

Nedant pel Mar Mediterrani. 
Foto de l'organització Marnatón (Àlbums, Facebook)

Ja entre el km 5 i 6, el mar és va començar a fer una mica més intransitable ja que l’onatge anava creixent, i la corrent anava en augment. Una corrent en contra que feia del meu esforç, un acte inútil donat que no avançava. Si que estava gaudint del que veia sota l’aigua, si que estava gaudint del que feia, però les forces anaven minvant i la meva velocitat també, fent que en alguns moments em donés la sensació de que anava enrere en lloc de endavant. En aquells moments el cap va començar a fallar, m’estava repetint de que no podia, de que no tenia forces, i de que el braç dret cada vegada em feia mal. Pensant això, i veient que les embarcacions dels avituallaments no apareixien, em vaig començar a desanimar, anava arrastrant el braç dret sobre l’aigua, i no estava nedant còmode. Les forces em van fallar, i el cap també, ja que en un instant vaig veure que ja no tenia ganes de nedar. Però que tenia què fer??? Tenia que continuar, ja que la paraula abandó no entrava dins la meva ment, així que endavant!!! Però ja no podia, el cap no em deixava continuar, ja que a les 5 braçades tornava a pensar que no podia, així que pels vols del km 8 vaig prendre la decisió d’abandonar.

Moment de soletat dins un mar immens.
Foto de l'organització Marnatón (Àlbums, Facebook)

Va ser un moment difícil, ja que vaig estar 5 minuts parat i flotant dins l’aigua, pensant si pujava a una embarcació o no, però ja un cop a sobre vaig pensar que era lo que tenia que fer. En una altra ocasió serà!!!

Aquella embarcació de la Creu Roja ens va dur a 10 nedadors i a mi, cap a la platja de Sant Feliu, i allí vaig poder veure arribar als altres valents que van tenir més collons que jo, fins que de repent vaig veure el meu company i amic Adrià!!! Ell sí que era un finisher!!! Tot i que el vaig veure sortir de l’aigua una mica descol·locat, en cosa de segons ja estava rient, i em vaig començar a alegrar molt per ell, i jo estava content però a l’hora estava enfadat amb mi mateix per no haver pogut donar més de mi. A continuació ens vam posar a comentar com havia anat, i de lo difícil que estava la mar, tot recuperant-nos amb un bon avituallament a la sorra d’aquella gran platja. Després d’uns minuts, vam decidir d’anar-nos a dutxar i deixar-ho tot preparat a dins el cotxe, ja que ens esperava una botifarrada preparada per la organització, així que en cosa de minuts, vam deixar-ho tot enllestit!!!

Ja tot enllestit, i amb la bèstia marina de l'Adrià

Vam anar a aquella botifarrada per refer encara més les forces, i va ser en aquell instant, on van començar a fer l’entrega de premis dels valents que van acabar. De sobte el nom de l’Adrià es va sentir pels altaveus (aquella bèstia de Cervera amic i company meu, havia quedat tercer en la seva categoria!!!), ufff, aquells moments van ser fantàstics, i em vaig alegrar molt en veure el meu company al tercer calaixó d’aquell podi!!! Realment, aquell instant em va fer oblidar lo malament que ho vaig passar, i vaig pensar que en alguna altra ocasió la cosa aniria millor.

Botifarrada amb uns nous amics aquatics.
Foto de l'organització Marnatón (Àlbums, Facebook)

Al final aquella cursa és va acabar amb aquella botifarrada, que quan es va finalitzar l’acte, vam agafar el cotxe i cap a les nostres terres.

Bé!!! Després de tot aquest escrit, no se si us heu pogut fer la idea del que vaig passar, però el que us vull dir, que aquell dia no va poder ser, però estic segur de que a la propera ho faré millor!!!   

Salut i cames!!! Gassssss!!!!

Dies desconnectat!!!

Ja fa molts dies que no entro al bloc, i que no he dit res de com va anar la travessa de Tossa a Sant Feliu.

El motiu és que estic bastant enfeinat i no tinc gaire temps per poder-me connectar i fer algun escrit.

Ara que he trobat un moment de descans i d’inspiració, us comentaré que des de la travessa de Sant Feliu, no he fet gran cosa esportivament parlant. He sortit algun dia amb bici i ha córrer, però de natació no he fet res. Això és degut, que el dia de la travessa vaig acabar amb força dolor al braç dret, i amb poques ganes de fer exercici físic, així que vaig decidir de fer uns dies de repòs.

Aquest repòs no vol dir deixar de fer esport, sinó que he decidit de prendrem aquest estiu sense fer competicions. Jo vull continuar fent exercici, però el vull fer amb un pla més “paxanguero”. Si hi ha la oportunitat d’assistir a algun tipus de marxa o cursa popular m’hi apuntaré, però el ritme no serà tant competitiu. Aquesta decisió l’he pres per què crec que porto molts dies intentant anar cada cop a més, i quan vaig estar fent la última travessa, vaig tenir un moment en que no volia continuar nedant, i en el triatló infern de Balaguer també em vaig notar molt decaigut, fets, que em van fer pensar una mica i arribes a la conclusió, de que necessitava una petita treva.

En aquests moments, alguns dels objectius que tenia en ment ja els he descartat, i ja veurem quins o quants farem!!!

Però el que tinc clar, és que la competició tornarà segur a mitjans de setembre amb el “Sailfish Half Ironman de Berga”, així que tornarem a la càrrega!!!

Breument explicaré el que va ser la travessa de Sant Feliu, així que aviat tindreu notícies meves.

Salut i cames!!!