Mitja marató de Salou

Un any més, i ja van tres!!! El diumenge 16 de desembre, vaig anar a Salou juntament amb uns grans amics de Cervera a fer la mitja marató d’aquesta localitat.

Ja són tres anys seguits que vaig a fer aquesta cursa perquè m’agrada la localitat, l’ambient i el circuit. Un circuit que ens porta per alguns indrets de Salou, rodejant el cap de Salou i fent de punta a punta tot el passeig a primera línia de mar.

Tot i les ganes i la il·lusió per tornar a realitzar aquesta cursa, he de dir, que últimament no he tingut prou temps per realitzar uns entrenaments correctes per disputar aquestes distàncies, i les sensacions no han estat prou bones, així que vaig anar a Salou amb la idea d’intentar fer el mateix temps de l’any passat i córrer amb moderació, però amb la possibilitat de poder esgarrapar alguns segons més tenint de referència el temps de l’any anterior.

Doncs el dia en qüestió, després de llevar-nos d’hora, vam anar amb aquests grans amics ha buscar els dorsals i ha enfundar-nos les mitgetes, més les bambes, per poder fer front als 21,1 km que ens separava la sortida de l’arribada... (tot i que físicament estigués al mateix lloc) jejeje. Un cop enllestits amb les bambes ben lligades i els escalfaments fets, ens varem col·locar al mig de tota la gent que prendria part en aquella cursa, per sortir “cames ajudeu-me” al sentir el tret de sortida.

Abans de la sortida amb el Joan i l'Adrià, tot i que faltaven el Toni i el Xavier

Els primers metres van ser d’aglomeració total!!! Els carrers estrets del inici, van originar un aglutinament de gent força important, fet que fins al km 2,5 no tingués prou espai i sensacions per córrer agust. Un cop rodant a ritme més alt de que volia, em vaig trobar situat en un grupet de gent que pretenia fer un minut menys del que vaig fer jo l’any passat, així que vaig canviar la tàctica en plena cursa per mantenir-me en aquell grup. Malament!!! Això em va passar factura!!! El ritme que portaven era uns 15 segons per km més ràpid del que podia portar jo, així que al final em vaig despenjar a meitat de cursa, i vaig patir una mica més del que volia, ja que el vent d’aquell dia era una mica toca “nassos”. Tot i això, vaig gaudir i em vaig sentir bé pel sol fet d’intentar anar amb aquell grup de gent, i intentar assolir un temps boníssim dins les meves possibilitats.

Quina gentada!!! i jo intentant treure el nas!!!

Finalment vaig creuar la línia d’arribada amb un gran ambient d’espectadors, i on aquests animaven molt a tots els corredors, i que feia que tot el mal i dolor de cames i peus que un pogués tenir, desapareguessin per uns instants, i gaudir d’aquell moment veient que tot i fer uns segons més que l’any passat, el resultat fos prou bo per tornar-ho a intentar l’any vinent. Dit tot això, dels 652 finalistes, jo vaig creuar la línia d’arribada en la posició 57 i amb un temps de 1:26:32

Arribada!!!

He d’afegir, que els meus companys també van acabar la cursa i van fer uns grans temps, pels entrenaments que portaven fets. Moltes felicitats cracks!!!

Ara a pensar en l’any vinent!!!

Duatló Estaràs

Què puc dir d’aquest duatló???

És tracta d’una trobada entre amics i els components del nostre equip, el PC Cervera Triatló, i que va sorgir amb la idea de fer una jornada d’entrenament per trobar-nos tots i fer una petita competició.

Aquesta idea va néixer fa vuit anys, i durant aquests darrers anys, el nombre de participants ha anat creixent considerablement. Nous amics i coneguts d’altres clubs i localitats, ens han acompanyat en aquest dia, 6 de desembre, per compartir una petita competició i un bon entrepà de botifarra, tot fent gresca i moltes rialles.

Sortida del duatló

Aquest any, 49 valents, entre curses individuals i per equips, ens hem reunit per fer front a un dels duatlons més bonics i exigents que conegui. El paisatge, camins i corriols, ens porten per uns indrets força trencats, tot obtenint d’aquests circuits, sensacions esgotadores però satisfactòries al mateix moment. La fresqueta matinal ens ha fet arrupir una mica el cos a primera hora del matí, desitjant començar a córrer ben aviat per fer-nos passar el fred. Finalment, després de realitzar els 6,4 km de cursa a peu, per seguir amb els 19,4 km de btt, i acabar amb els darrers 2,5 km de cursa a peu, jo he pogut fer un cinquè lloc, amb un temps de 1:50:47.

Aquí el temps i la posició és el de menys, tot i que entre nosaltres, els amics, ens piquem sanament per acabar primers uns que els altres, jejeje. Lo millor d’aquest dia, ha estat poder estar amb tota la colla, i gaudir d’un bon ambient i de totes les amistats.

Això no te preu.

Duatló d’Alguaire

El passat diumenge 2 de desembre va tenir lloc la IV Duatló d’Alguaire, on es tenien que disputar 6,5 km de cursa a peu per camins i carrers de la localitat, per després fer un circuit de  Btt amb uns 24 km per camins i corriols, i acabar amb 2,5 km de cursa a peu pels carrers del poble.

Vaig començar el dia amb un bon esmorzar a casa. Tenia que poder agafar forces i calor corporal, donat que el dia pintava molt fred. Ens varem llevar a -6 ºC. Quin freddddd!!!!!!!

Després de menjar tot el que necessitava, era hora de carregar el cotxe i camí d’Alguaire!!!

Una vegada allí tocava el mateix ritual de sempre. A fer cua per recollir el dorsal i els obsequis. Ja tot a les mans, només calia treure el material del cotxe i deixar la bici preparada per la batalla!!! Ja enllestida junt amb el material de la bici, només vaig tenir que entrar a “boxes” i deixar el material tot al seu lloc i ben col·locat, per després no perdre temps buscant el material.

Com que feia molt de fred, vaig voler esperar al màxim de temps per treure’m la roba. Ja en els últims minuts, em vaig canviar i em vaig col·locar a la línia de sortida havent escalfat una mica!!! 

Moments prèvis a la Sortida

La sortida a aquesta duatló era a les 10:30 del matí. Sort que era a aquesta hora, per que el fred que feia pel matí, era força considerable!!! Però ja entraríem en calor!!! Jejeje. Una vegada donat el tret de sortida, la sensació que vaig tenir és que va ser bastant rapida, això va fer que tot el grup de participants s’estirés. El fet d’anar tant estirats, em va fer prendre la decisió de portar un ritme còmode per tenir bones sensacions i no pensar que els altres anaven més ràpids que jo. Encara quedava tot un tram de Btt que no sabia com era!!! Tenia que córrer amb cap, així que vaig mantenir un ritme alt però còmode fins arribar a la transició.

Primer km de la cursa a peu

Després d’una transició lenta pel meu gust... estava massa gelat de mans i peus... Vaig pujar a la bici trobar-me molt còmode i poden portar un ritme de pedals força alt i constant, amb la sort de poder anar passant gent, fet que encara et motiva i et dona una mica més d’energia extra, juntament amb la diversió que m’estava transmetent aquell circuit, amb puja i baixa, i amb els trams de corriols que hi havia!!! Finalment, en aquest tram de bici vaig poder escalar posicions, fet que em va permetre iniciar l’últim tram de córrer en les posicions capdavanteres, i en que només vaig tenir que mantenir un ritme altet per mantenir la posició, tot corrent pels carrers del poble i amb els ànims que ens transmetien tots el veïns que estaven mirant la cursa.

En un tram de corriol

Apunt d'arribar a la transició

Així vaig poder finalitzar aquest duatló amb un temps de 1:35:49, creuant la línia d’arribada en la posició 24 de 172 finalistes.

La conclusió final és que vaig gaudir molt de la cursa, i les sensacions personals veig que també van millorant. Això m’encanta!!!

Btt de la Pobla de Cérvoles

El passat dissabte 24 de novembre es va celebrar a la població de la Pobla de Cérvoles,  la II Cérvoles on Bike. Cursa de Btt per la comarca de les Garrigues amb un total de 48 km, transitant camins i corriols encrespats, característic de les terres garriguenques.

Aquell matí feia una fresqueta considerable, i notava un ventet que ens podria fer passar la jornada de bicicleta una mica més esgotadora; però la realitat va ser que el temps es va comportar, i vam poder gaudir d’un matí amb un solet i una temperatura molt agradables.

Quan vaig arribar a la Pobla de Cérvoles, vaig anar a buscar el dorsal i els obsequis que sempre ens donen en aquest tipus de curses, tot trobant-me a alguns amics d’Agramunt i els companys de Cervera.

(Sempre és agradable tenir coneguts fent el mateix que tu i poder compartir moments i emocions).

Doncs després d’unes converses i salutacions a preparar el material!!!

Sortida

Ja tot apunt ens dirigim tota la colla a la “super petita” plaça del poble, on ens varem reunir 340 bicicletes!!! Tots allí ben juntets i sense espai per poder posar el peu a terra, la organització va fer esclatar un petard per donar el tret de sortida, i tots juntets vam iniciar aquella cursa, tenint que passar els primers metres per aquells carrers tant estrets, originant un embut i una aglomeració de bicicletes impressionant!!! Salvat aquest primer obstacle, vam poder començar a córrer per aquells camins i paratges amb el grup ben estirat, i on vaig tenir que fer una mica d’esforç per poder escalar posicions. Volia assolir un ritme bo per dur a terme aquella cursa, però els desnivells exigents tant en pujada com en baixada van fer que el ritme fos diferent en cada part del circuit. Tot i això veia que els ritmes eren bons, i només vaig tenir que controlar amb cura, la hidratació i les possibles baixades de sucre que pogués tenir.

Una petita pujada pel km 10

Les vistes, els corriols, la verdor d’aquells paratges i petits indrets, van fer que aquella cursa la gaudis molt, tenint la sort de que el meu estat de forma m’acompanyava i no vaig patir per poder finalitzar els 48 km. Amb això no vull dir que tot fos molt fàcil, ja que d’esforç i suor també en veig tenir que passar!!! Les terres garriguenques són molt abruptes i trencades, així que els desnivells eren considerables!!! Finalment, vaig creuar la línia d’arribada amb un temps de 2:33:06 hores, i en la posició 31 de 169 que feien el circuit llarg.

Gaudint de la baixada i del saltironet

Només afegir que vaig gaudir molt d’aquella cursa, que la recomano a tots els bikers, i que cada dia que passa estic més content dels reptes i trobades que faig, tant pels circuits i els indrets a recorrer, com per la companyia i els amics que també fan el mateix.

Ara a per més reptes!!!

Salut i cames

Cros d’Agramunt

Diumenge 11 de novembre de 2012, són les 7:30 del matí i sona el despertador. Posar els peus a terra em costa molt, em sento cansat i fa molt de fred, però m’he de llevar que tinc el cros de la meva vila.

Després de poder fer l’esforç de llevar-me i de fer un bon esmorzar, em poso les meves cremes escalfadores musculars per activar la musculatura i marxo cap al passeig a buscar el dorsal. Al arribar al passeig, veig el circuit tot encintat i un ambient de competició extrem. Sembla que la gent ha vingut a fotre molta canya!!! Però el poder veure el circuit tot encintat m’anima a intentar fer un bon paper.

Comentaris i moments previs a la cursa

Després de fer una mica d’escalfament, ens criden un per un a la zona de sortida i ens col·loquem per dur a terme aquest cros d’Agramunt. Ja sobre aquesta línia de sortida, i amb un fred de por, comentem la jugada amb els coneguts, per al cap de pocs minuts donar-nos la sortida sobre una catifa de gespa que ens acompanyarà en gran part del circuit, fent que el córrer resulti una mica més esgotador. 

Sortida estratosfèrica

Aquest inici de cursa el fem amb un ritme estratosfèric, ja que en els primers 400 metres portem un ritme de 2’52”!!! Ufff, molt fort per mi!!! ...així que intento agafar el meu ritme de creuer i deixar que les bèsties del meu costat marxin. Al final, tenim que fer 3 voltes a un circuit mixte de gespa, terra i molt poc d’asfalt, amb un total de 5910 metres. He de dir, que aquest tipus de curses són molt curtes i esgotadores, i tens que anar al màxim en tot moment. La conclusió, és que no és el meu estil de competició el fet de tenir que anar al màxim des de la sortida... jo em trobo més còmode amb distàncies més llargues!!! Però he de dir, que l’he gaudit molt, i el fet de poder córrer al meu poble i dins un tancat de cinta m’ha agradat!!!

Meitat de cursa

Finalment, després de creuar la línia d’arribada, les classificacions ens deixen veure que en la meva categoria hem estat poca gent, sent un total de 16 corredors finalistes, i arribant jo en la posició 12 amb un temps de 0:23:43.

Últims metres, i patint!!!

Ara falta millorar i anar al proper cros a gaudir més, i no patir de la intensitat que origina aquest tipus de curses.

Salut i cames

Btt d’Almenar

Després d’una tarda de dissabte competitiva, i després de preparar tot el material per l’endemà, vaig anar a dormir d’hora per a poder rendir més en la prova de BTT del diumenge 28 d’Octubre.

Eren les 6:30 del diumenge al matí, i em vaig llevar amb moltes ganes de pedalar i de compartir un matí amb el meu amic Josep Maria. Ja feia dies que volíem compartir una cursa de BTT, i al final el dia va arribar.

Tot i aquelles grans ganes i interès per pedalar, el dia pintava molt fred, i en aquelles hores de matí ja bufava el vent!!! Això volia dir que ha patir una mica!!! Sort que tampoc tenia agulletes de la cursa de dissabte a la tarda!!!

Després de prendre un bon esmorzar i de fer els últims preparatius posant una mica més de roba d’abric a la bossa, el Josep Maria em va venir a buscar amb les màquines ja apunt sobre el porta bicicletes, i directes cap a Almenar!!!

Arribats al pavelló d’esports d’Almenar, el sortir del cotxe resultava difícil!!! Feia un fred de por, i el vent era força considerable!!! A veure si el que teníem de fer era quedar-nos a dins el cotxe??? Jejeje

Res!!! Com que anàvem ben mentalitzats, vam anar a buscar els nostres corresponents dorsals i ha deixar les màquines preparades per la batalla!!!

Amb el Josep Maria. Gasssss!!!!!

Després de fer un petit escalfament, ens vam ubicar a la zona de sortida on ens vam trobar amb els amics de Cervera. Uns altres cracks a tenir en compte!!! Així que tots apunt i amb molt de fred, ens van donar el tret de sortida a la Santa Pedalada de Almenar!!!

Foto de la organització. Sortida.

Primers metres força rapidets on vaig intentar ubicar-me el més endavant possible. Fet ja el primer km la sortida del poble era en pujada, sent aquí el moment on el grup d’uns 200 ciclistes es va començar a estirar i fer-se grupets, i on jo em vaig poder posicionar en el grup capdavanter oscil·lant entre la posició 18 i 24.

Foto de la organització. Jo en un tram de forta baixada.

Més endavant, tots aquells ciclistes s’anirien estirant fent encara més petits aquests grups de ciclistes, ja que el circuit resultava molt exigent amb les pujades i baixades força pronunciades.

Foto de la organització. Jo en un tram de forta pujada.

Sobre el km 20 ens havíem estirat tant, que ja anava sol al meu ritme i fent la meva pedalada. Anava controlant el ritme i l’alimentació per no tenir una defallida, i sobretot, anava gaudint del circuit, que tot i tenir trams molt durs amb unes pujades molt pronunciades, vaig disfrutar del paisatge, dels corriols i dels boscos de pi!!! Va estar genial!!!

Foto de la organització. Jo en un tram de corriols.

Però arribant sobre el km 42, la cursa de la tarda anterior començava a fer acte de presencia!!! Estava tenint principis de rampes a les cuixes i cames, fet que em va fer prendre la decisió d’afluixar el ritme. Vaig tenir moments difícils, ja que les punxades em feien témer que a lo millor tindria que parar, però res!!! ... després de gestionar bé els avituallament, i menjar dolços que no podia menjar, vaig poder solucionar una mica aquelles rampes podent continuar en un ritme força bo, i fent els últims 10 km a un ritme força alt, acabant en la posició 19é de la general i 10é en la meva categoria, amb un temps de 3:48:20 després d’assolir els 65 km.

Foto de la organització. Arribada.

Finalment, vam poder gaudir d’un bon dinar amb molts altres corredors, on vam comentar una mica la batalla!!! Jejejeje... pel que fa al Josep Maria i als amics de Cervera, van fer també uns grandíssims resultats!!! Estic molt content per haver compartit un matí de bici amb ells, i de veure que estan molt forts!!! Més endavant en compartirem més!!! Felicitats cracks!!!

Auuu, a per la pròxima!!!

Salut i cames!!!

Matí per entrenar i tarda per competir

El passat dissabte 27 d’octubre, em vaig llevar amb la idea de sortir a rodar un ratet amb bici de carretera i estirar una mica les cames. Volia tenir la sensació de que les cames funcionaven i no estaven encarcarades, ja que per la tarda tenia que anar a fer la cursa del Sant Crist de Balaguer. Així que després d’un bon esmorzar, em vaig preparar, i vaig sortir a fer uns 35 km amb bici.

El matí pintava mitjanament bé però feia una mica de vent i fresqueta. Aquesta fresqueta no me la trauria de sobre durant tot el matí, i part de la tarda!!!

Després de la pedalada tocava anar a dinar d’hora i preparar-me per la cursa de la tarda. Ja amb la bossa feta, i la digestió acabada, vaig agafar el cotxe i camí cap a Balaguer.

El vent del matí havia anat en augment, així que la sensació de fresqueta encara era major, i la idea de córrer amb aquest vent no era gaire agradable. El que si que va ser agradable va ser el retrobar-me amb molts amics i coneguts d’Agramunt, de Balaguer, de Cervera, de Tremp i d’altres pobles, que van anar a fer la cursa.

Després d’anar a buscar el dorsal i xerrar una mica amb l’amic Sergi Rodríguez, vam iniciar una ronda d’escalfament amb el mateix Sergi. Un esclafament suau, que va servir d’ajuda per disminuir la sensació de fred que circulava pel meu cos, justament abans de començar aquesta cursa.

Escalfament amb l'amic i guanyador de la cursa, en Sergi

Ja apunt per donar el tret de sortida, em vaig col·locar a segona línia per deixar passar a les llebres que van més ràpid, i em vaig intentar concentrar en fer una cursa conservadora, ja que l’endemà aniria a Almenar a fer una cursa de BTT. Tot i això, la meva sortida va estar molt bé, i em vaig poder mantenir amb els grups del davant, portant un ritme elevat.

Sortida

L’idea de ser conservador per l’endemà és va esfumar al veure que estava bastant endavant, i que les sensacions de portar aquell ritme eren força bones. Veure que podia anar amb aquell grupet de corredors, tenint en ment de que el vent a lo millor no el notaria tant anant tot junts, doncs vaig voler aguantar com fos.

A mitja cursa, en un tram de petita pujada

Pel que fa al circuit ja sabia com era, però sempre s’acaba de fer una mica dur el fet de tenir que pujar fins a d’alt del Sant Crist. Sort que els últims metres són planers, i allí vaig poder conservar un ritme elevat per poder creuar la línia d’arribada en la posició 18 de 256 inscrits, amb un temps de 0:39:14 després de fer els 10 km de cursa, on el meu amic Sergi va ser el guanyador.

Vaig quedar molt content del meu temps, de la cursa i dels meus amics i coneguts, ja que van fer una molt bona cursa!!! Ara només em quedava anar a descansar, ja que l’endemà tocava donar canya amb la BTT.