Territori Challenge!!!

Fa tres anys enrere, les tropes del Cervera Triatló varen enviar a tres gladiadors i un grup radical de seguidors a la platja de Calella. L’objectiu era conquerir aquelles terres i portar el nom de cada un d’aquells gladiadors i el nom del Cervera Triatló a la història d’aquella gesta. Eren temps d’inici, de valentia, d’orgull i coratge per aquells tres gladiadors, on tenien que assolir el repte d’un triatló distància ironman. D’aquella gesta varen sorgir tres finishers en territori Challenge.

http://www.youtube.com/watch?v=gnflRMs6eQQ

Aquest proper diumenge, les tropes del Cervera Triatló tornen a enviar a un gladiador per conquerir el Half Challenge. L’objectiu serà solcar els 1900 metres de les aigües de Calella, eliminar els 90 km de bicicleta de carretera, i volar en els 21 km de cursa a peu per tal de superar aquest triatló distància mig ironman amb el menor temps possible, i tornar a ser un finisher en territori Challenge!!!

Jejejeje, com veieu, esperit competitiu no me’n falta!!!!

He de dir, que aquests dies estic una mica més nerviós de lo normal, ja que aquest proper diumenge 27 de maig tinc un altre triatló Half Ironman. El problema del meu neguit, és que crec que puc fer un bon temps, però no em vull fer cap tipus d’il·lusió i no vull obsessionar-me amb un temps determinat, ja que això em jugarà alguna mala passada.

El que si és cert, és que tinc moltes ganes d’assistir en aquest triatló, que em sento bé, i vull fer-ho lo millor possible per tal de tornar a superar un altre repte esportiu.

El fet de tornar a la ciutat on vaig fer el meu primer triatló distància ironman, em crea un conjunt de sensacions fantàstiques, i espero poder tornar a fer un bon paper en aquest nou repte.

Ja us explicaré a veure que tal anat!!!

Mallorca 312!!!

Una il·lusió, un somni, un repte important tant a nivell personal com a nivell del Club Ciclista Agramunt fet realitat aquest passat 28 d’abril.

Tot i que el final del repte fos aquest passat dia 28 d’abril, l’historia d’aquesta il·lusió va començar fa tot just cinc mesos enrere, quan un amic d’Agramunt ens va proposar aquest somni.

http://www.mallorca312.com/recorridos/mallorca-312-iberostar-playa-de-muro.html

A partir d’aquell moment, alguns amics del Club Ciclista Agramunt i jo ens vam començar a reunir alguns dies per parlar i preparar aquest repte, tenint en compte l’allotjament, el viatge, els entrenaments ... sempre amb la idea de poder arribar al dia 28, i poder ser finishers en una prova de llarga distància.

Varem quedar molts dies per sortir a entrenar tots junts, per tal de fer el màxim de quilòmetres possibles i poder afrontar tota la distància que implica aquesta prova.

Els dubtes, l’intriga, les ganes, la il·lusió ens envaïen la ment i una sensació de passió ens circulava pel cos tots aquests dies que ens preparàvem la cursa. Això si!!! Aquestes sensacions és van multiplicar el dia que vam iniciar el viatge cap a Mallorca, amb la càrrega de les bicicletes dins el cotxe del club per tal de poder agafar un vaixell i creuar el toll, i amb el vol que vam agafar uns dies després.

La recta final ja estava al caure, i el divendres 27 d’abril ens trobàvem tota l’expedició agramuntina per agafar rumb a l’illa de Mallorca. El viatge començava!!! 



A punt d'agafar l'avió



Un vol força tranquil ens va dur a ses illes, i una vegada allí les sensacions brollaven amb força pressió, ja que les novetats i el canvi en la vida quotidiana era important.


Tot dinant a Mallorca

 Després de dinar i retrobar-nos amb el cotxe del club, ens varem instal·lar als nostres respectius allotjaments, anant tot seguit a buscar la bossa del corredor amb el dorsal corresponent, i fer acte de presencia en la xerrada tècnica de l’organització.



Autoritats i ex-professionals a la xerrada tècnica



Aquests moments si que eren de compte enrere!!!

Finalitzada l’explicació tècnica, ens tocava anar a sopar i dormir, que el dia de la prova ja arribava!!! Ara sols quedava gaudir del dia, de la gent, del circuit...

Tot preparat, només queda pedalar...

Ring, ring... el despertador anunciava el dia del repte i en aquell moment començava el ritual de sempre. Esmorzar bé, col·locar totes les coses al seu lloc, enfundar-se dins la roba de ciclisme i anar a la zona de sortida. Arribats a la zona de sortida, fotos de rigor, ubicació dins el gran nombre de ciclistes i esperar el tret de sortida.

Tots els agramuntins preparats

Preparat pel repte

Bang... inici de la cursa!!! Vaig intentar col·locar-me el més endavant possible i poder gaudir de la companyia de tota aquella gent i dels ex-professionals que estaven invitats a la prova. Era moment de córrer amb cap i sense passar-se d’esforços, ja que després ho podria passar malament. Els primers km eren planers i és van fer amb tot el grup de ciclistes, però quan van arribar les primeres rampes els de davant portaven un ritme infernal, així que em vaig anar deixant caure per portar el meu ritme de creuer. Portant un ritme còmode; en Ramon, company d’Agramunt; em va agafar per darrera i vam anar molts km junts, però al final, com que els ritmes dels dos eren diferents, vam acabar anant al nostre ritme i despenjant-nos un de l’altre. Això va originar, que molts km dels que encara ens quedaven, els vaig tenir que fer tot sol, fins que vaig poder agafar un grup d’uns 20 ciclistes que no els vaig deixar fins al final.

Aquests moments de soledat, em van servir per observar el paisatge, el circuit, pensar amb el que estava fent, de com ho estava fent, arribant a la conclusió, de que tot allò era brutal, fantàstic en tots els sentits, tant a nivell d’aventura, com a nivell de persona, d’organització, de sentiments..., però el que va ser més fantàstic i més vaig gaudir, va ser l’entrada sota l’arc de meta, amb la música, la gent, els crits, les fotos, les abraçades posteriors amb els nous amics fets en aquell grup de ciclistes i veure que vam ser capaços de fer tots aquells km amb un molt bon temps. En el meu cas, jo vaig fer els 312 km amb un temps de 11 hores 1 minut, creuant la línia d’arribada en la posició 80 de 331 finishers.

Gaudint del moment

Finalment, el que també em va semblar molt emotiu, va ser poder veure l’entrada dels meus companys del Club d’Agramunt, que van poder fer realitat el somni i vam poder viure tots junts, l’experiència de la Mallorca 312!!! Moltes felicitats a tots, sou uns autèntics cracks!!!

Dues estrelles del ciclisme i els cracks agramuntins

Ara a per un nou repte!!!

Últims preparatius!!!!

El gran dia el tenim aquí!!! Aquest dissabte s’haurà de conquerir l’illa de Mallorca tot recorrent els 312 km que l’envolten.

Aquesta setmana està passant molt ràpid, dilluns preparem i empaquetem les bicis per dimarts, ja que elles comencen el viatge cap a Mallorca!!! Quines ganes de rodar tenen, jejejeje!!!

Per poder-les empaquetar ens reunim al local del club, on fem comentaris, i on l’intriga, emoció, ganes de superació, temor, dubtes, són moltes de les sensacions que ens envolten, tant als meus companys de club com a mi, però amb ganes de poder gaudir tot aquest gran repte.

Jo el dimarts continuo la preparació anant a fer un massatge, ja que aquests darrers dies he estat una mica fotut dels malucs i esquena, i em tocava anar a descarregar la musculatura.

Ara sols queda preparar la maleta i anar tirant cap allí!!!

En aquests moments, els pensaments i dubtes que em van sorgir les setmanes passades, han desaparegut ja que veig i sento bones sensacions. A part, ha arribat el moment de la cursa, i això encara motiva per estar bé.

Així doncs!!! Sols em queda iniciar aquest viatge el proper divendres, per poder triomfar el dissabte i gaudir dels amics i ambient del que embolcalla tot aquest repte.

Somi!!! Mallorca està a tocar!!!   

He mirat amb uns altres ulls la Mallorca 312!!!

Les ganes i il·lusió per poder participar a la Mallorca 312 encara les tinc, ja que fa molts dies que m’estic preparant per això, però porto dues setmanes parat sense pedalar, i el motiu és per que tinc dolors als malucs i espatlla.

He estat aquestes dues setmanes anant coix i patint forts dolors, el motiu dels quals, no se com s’han originat. Jo crec que potser han estat nervis i estrés que porto acumulat d’aquestes últimes setmanes, i amb la ajuda del fred d’aquests dies i el poc descans que portava, suposo que la musculatura i el cos en si, no ha pogut aguantar més.

Doncs dit això, ara estic fent una parada forçada que espero que sigui el remei a aquest mal estar que tinc al cos, però això també m’ha trencat una mica els entrenaments planificats, fet que ha originat en mi el dubte de si podré aguantar una cursa de tantes hores sabent que el cos no està al 100%, tot i que aquests darrers dies hagi notat força millora.

Al principi tenia tant bones sensacions, que creia poder fer els 312 km més lo que volgués, però ara aquestes sensacions han marxat, i no se si el cos podrà aguantar tot aquest exercici. Espero que amb l’ajuda dels massatges i una setmana més de descans, el proper dissabte dia 28, pugui sortir de “Playa de Muro” i fer tot el recorregut tot creuant la línia d’arribada amb poc més de 12 hores. A veure com sortirà tot plegat!!!

El que tinc clar, és que podré gaudir d’un cap de setmana amb uns bons amics, i de l’ambient que envolta un espectacle ciclista com aquest.

Mallorca, d’aquí una setmana estem aquí!!!!  

Un altre compte enrere a començat!!!

Falten 15 dies per un altre gran repte d’aquesta temporada; la Mallorca 312!!!

Pels qui no sabeu que és la Mallorca 312, us diré que es tracta d’una marxa de cicloturisme, on es tindrà que recórrer tot el perímetre a l’illa de Mallorca, o sigui ni més ni menys que 312 km, en menys de 14 hores.

http://www.mallorca312.com/recorridos/mallorca-312-iberostar-playa-de-muro.html

El circuit és força interessant i llaminer, ja que el fet de poder realitzar una cursa per l’illa de Mallorca ja crida l’atenció, i el fet de ser tot el perímetre a l’illa, i amb un perfil força considerable, doncs m’ha fet decantar-me per escollir aquesta cursa com a un dels reptes de la temporada. El fet de poder compartir aquesta cursa amb altres amics del Club Ciclista d’Agramunt, també ha estat un factor important per inscriure’m aquí.

http://www.mallorca312.com/recorridos/mallorca-312-iberostar-playa-de-muro.html

Ara només falta que arribi el dia i puguem gaudir de l’ambient, del circuit, dels amics i de tot el que envolta aquesta cursa. Però per poder realitzar aquest repte, he tingut que realitzar alguns entrenaments per tal d’anar a Mallorca amb bones sensacions, i amb la forma física necessària per poder afrontar tots aquests km. Hores de bici amb els amics d’Agramunt, però també hores de bici on he estat tot sol i pensatiu. Hores que ha tocat patir, però que també he gaudit al màxim de petits moments.

Tot i les hores d’entrenament i les ganes de poder anar a pedalar a Mallorca, em dona la sensació de que em falten hores de bici, ja que he estat entrenant més la cursa a peu aquests darrers mesos, i no he pedalat tant com ho tindria que haver fet. Ara bé, aniré cap a les illes amb totes les ganes i il·lusió per conquerir un altre repte, gaudir de lloc, l’ambient i sobretot gaudir de la companyia de la colla d’Agramunt!!!

http://www.mallorca312.com/recorridos/mallorca-312-iberostar-playa-de-muro.html

Mallorca ens espera!!!

Marató de Barcelona!!!

Aquest passat diumenge dia 25 de març, vaig ser un dels gladiadors que va envair els carrers de la capital catalana per tal d’assolir el repte de la marató.

Tot i que la cursa era al diumenge, el dissabte per la tarda ja vaig gaudir de l’ambient, de la fira, de la recollida de dorsals, i sobretot, de la companyia dels meus amics, alguns dels quals també els va tocar patir en la marató. Aquestes hores i moments previs ja et posen en situació, t’emocionen, et fan accelerar les emocions, i vius l’ambient d’una manera especial. Després de tot aquest recull d’emocions, anem amb tots els amics a sopar tot comentant de la manera que ho farem l’endemà, de quin ritme portarem, i de si serem capaços de creuar la línia de meta, però el que si que fem, és anar a dormir el més aviat possible.

Diumenge al matí tot comença molt bé!!! Les sensacions d’haver dormit bé, i d’estar descansat són impressionants tot i no dormir al meu llit habitual. Esmorzar d’allò més bé, amb un bon entrepà, em carreguen les piles a “tope”. Només falta anar cap a Plaça Espanya, i ser un dels intèrprets d’aquesta gran obra nombrada com a MARATÓ.

Sortim de casa i escalfem una mica corrent pel carrer de Sants fins al lloc de concentració, on ens trobem amb els altres amics per fer fotos de rigor, fer estiraments, donar-nos ànims i forces per poder afrontar aquest repte. Em col·loco dins el meu calaix de sortida, on les emocions, la concentració i el pensament fan de les seves. L’únic que vols, és poder començar la cursa i donar-ho tot, gaudint al màxim de la cursa, de la gent, i de la teva satisfacció personal en veure que iniciaràs un repte esportiu important, tot esperant creuar la línia d’arribada.

Foto amb els amics i companys d'equip!!!

Els moments clau emocionalment parlant, són els que vaig viure abans de donar la sortida, rodejat de gent i escoltant pels altaveus la cançó d’en Freddy Mercury i Montserrat Caballé que sonava en els jocs olímpics de Barcelona ’92,

http://www.youtube.com/watch?v=UVfhcKQtycc

(això em va fer pujar l’adrenalina), i acte seguit, la sortida!!!! Altres moments clau, van ser el pas per Av. Madrid, la torre Agbar, el pas per sota l’arc de Triomf i l’arribada a la Plaça Espanya, on hi havia molta gent animant, cridant el teu nom i fent una mena de passadís al estil “le Tour de France”.

Tot i aquests moments de satisfacció, també hi va haver moments de dubte que vaig solucionar de la millor manera. Durant el transcurs pels carrers de Barcelona, vaig estar controlant en cada km, el temps que tardava, procurant mantenir aquest ritme tota l’estona, fins que hi va haver un moment en el km 27, que les rampes als bessons van fer acte de presencia!!! Era moment de tenir el cap fred, tranquil·litzar-me i prendre una mica de gels, que en aquestes situacions, trobo que em van força bé, i ho vaig reafirmar, ja que després vaig poder portar un bon ritme de cursa, mantenint fins al final, els 4 minuts i mig per km.

Després de dur aquest ritme, vaig arribar a la zona de Plaça Espanya amb les ganes d’incrementar una mica la velocitat!!! Però el que vaig fer, va ser gaudir dels crits, de la música i de la font de Montjuic al fons, ja que no podia incrementar el ritme. Aquells últims metres, i al acabar, vaig tenir una sensació d’eufòria, alegria, satisfacció, orgull, que em recorria per tot el cos!!! Simplement, genial!!!  

Foto durant la cursa, semblo bo i tot!!!

Tot i aquell contratemps de les rampes, puc treure la conclusió de que va ser una marató força controlada i constant, on em vaig sentir força còmode i vaig poder fer la meva marca personal, arribant a creuar la línia d’arribada en la posició 1.436 d’unes 19.500 persones i amb un temps de 3:10:35. Realment estic molt content!!!

Foto amb la medalleta de finisher!!!

També estic molt content pels meus companys, que també van ser finishers en aquesta marató, tot i que algun es va acabar lesionant. Això sí!!! Varem acabar amb un bon dinar, i bona companyia!!!

Felicitats cracks!!!

...Barcelona!!!

Tic, tac, tic, tac...5 dies

... i ja la tenim aquí!!!

Proper objectiu, proper repte, propera superació ... la Marató de Barcelona!!!

Finalitzat un cap de setmana de molt poca durada, on he fet entrenaments exclusivament amb bici de carretera, començo aquesta setmana amb ganes i il·lusió per tornar a conquerir els carrers de la capital catalana!!!

Després de carregar el cos i les cames amb uns quants quilòmetres, ara s’inicia un període setmanal on aniré a menys, per tal de descansar una mica, i afrontar la cursa amb bones sensacions. També serà moment de descarregar els músculs amb un bon massatge, que segur ho agrairé.

Per ara les sensacions són força bones, els entrenaments i les curses dels últims dies m’han fet sentir bé, però això no vol dir res!!! Penseu que es tracta d’una Marató, i una Marató et pot jugar “males pasades” o moments de dificultat!!!

Així bé!!! Amb molt de respecte miro jo aquesta marató!!! Tot i això, espero poder donar-ho tot, i fer un bon paper per obtenir un bon resultat, afrontant aquests possibles moments de dificultat.