Marató Tarragona

Començar l’any amb ganes i motivat, m’ha dut a fer la Marató de Tarragona el passat 20 de gener. Primera cursa de l’any!!!

Aquest dia és concentraven a Tarragona un grapat de gent, concretament uns 1200 atletes, que volien fer la marató o la cursa de 10 km que és feia paral·lelament a la marató.

Tot i estar el dia abans amb febre, jo hi vaig voler anar.

La organització ens va reunir tots els participants a la zona del port, on va muntar tots els cartells i porxos inflables per a la sortida i arribada de la cursa, juntament amb tot un gran desplegament de material per poder dur a terme aquest gran repte. Doncs cap allí varem fer cap el diumenge al matí amb els amics de Valls i Tarragona que participaven a la cursa de 10 km, i allí ens varem trobar als amics d’Agramunt i Cervera que també farien la marató com jo.

Després de trobar una bona plaça d’aparcament i fer cua per recollir dorsals, ens varem anar a preparar per la batalla que ens portaria pels carrers de Tarragona. Acabant de fer els preparatius, que si el dorsal al seu lloc, que si cremes per a les cames, que si vaselina per la fricció, que si tèrmica o no pel fred que feia, paravent amb aquest vent que fa?... estava content per poder estar compartint aquells instants amb el Jordi que es preparava per fer la cursa de 10. Aquella sensació de poder estar allí amb tots els amics tarragonins que van vindre a córrer i animar, em va fer veure que el millor premi era aquella companyia i que la cursa era l’excusa per poder-nos trobar i compartir tot un gran dia.

Després del preparatius, del poc escalfament i de les emocions, tocava foto de rigor i situar-nos al mig de la gent i esperar el tret de sortida. Amb els amics al costat, i la gran multitud de gent preparats per la sortida, vam perdre per uns instants el fred que feia. Clar!!! L’escalfor humana es notava una barbaritat!!!

Foto prèvia a la sortida amb els grans amics tarragonins

Moments d’ànims i suport entre nosaltres, i PAMMM!!!  Era moment en que cadascú es fes responsable de un mateix, desconnectant de l’exterior per estar concentrat i fer el que hi anàvem a fer.

Vam començar a córrer intentant trobar el lloc correcte i continuar amb un bon ritme durant tota la cursa... (Els primers metres sempre són els moments més nerviosos, ja que has de saber controlar les emocions i no deixar-te portar per la velocitat de la gent que t’envolta)... Va ser acabant el primer quilòmetre, quan em vaig trobar al costat d’un bon nombre de corredors que portava el mateix ritme que jo. Tots ells anaven concentrats per fer les 3 hores i quart. Sabent que feia molt de vent, em vaig voler quedar unit amb aquell grup per evitar el vent i anar més protegit...(Tot i saber que corro millor sense gent al costat, era necessari poder estar amb un grup nombrós, ja que el vent em podia passar factura)... I així ho vaig fer!!! Els primers 24 km els vaig fer junt amb tot aquell grapat de bons atletes. Les sensacions eren boníssimes!!! Anava tot ben controlat, i fins i tot semblava que podia anar molt més ràpid, però arribats en aquest km 24, vaig perdre uns metres del grup degut als canvis de gir entrant als carrers, fent que s’originés l’efecte goma, que junt amb el vent que feia, al final no vaig poder enllaçar amb aquell grup. A part d’això, al km 26, quant estava intentant enllaçar-me, les sensacions eren unes altres. Intentava portar un bon ritme, però anava corrent i vaig començar a veure una mica borrós. Au, sabent i llegint moltes coses de la diabetis, vaig creure que era un símptoma de baixada de sucre, fent que de cop em prengués un gel per evitar decaure. Va ser en aquell instant, quan vaig notar que l’ impuls que em feia amb les cames, enlloc de impulsar-me, m’incrustava al asfalt. Vaig perdre totes les forces de cop, quedant-me buit d’energies i força. Van ser moments de pensament i intentar tranquil·litzar-me, juntament amb intentar controlar el cos i dir-l’hi que allò era momentani, però tot i intentar controlar el ritme, em vaig veure molt buit. 

Tot i aquest contratemps vaig voler finalitzar i poder ser finisher en aquesta marató. I com ho vaig fer? Doncs, patint de valent!!!

Sort dels crits de suport

Els km és van fer més llargs, les cames no aguantaven l’ impacte contra el terra, i l’únic en que pensava era en seguir corrent!!! Ara una cama i ara l’altra!!! Vaig tenir moments en que vaig haver de caminar, per que la fatiga era tant gran, que ho vaig tindre de fer. Vaig anar alternant cursa i caminada, fins que al final, als dos últims km, com que passàvem per davant de la línia d’arribada i allí hi havia els amics animant, vaig poder treure una mica de forces per córrer una mica més ràpid i poder creuar la línia d’arribada amb 3:40:05 hores.

Si si!!!! Finisher!!!!

D’aquesta cursa en vaig treure moltes sensacions i símptomes que em serviran en un futur per saber llegir amb més claredat les properes curses.  

Estic molt content d’haver passat aquell dia a Tarragona amb aquells grans amics, de compartir cursa amb ells, i sobretot dels resultats obtinguts pels amics d’Agramunt i Cervera, que van fer molt bon paper!!! Felicitats a tots!!! Sou uns crakcs!!!

Ara a seguir sumant per aconseguir nous reptes!!!

18!!!

Fent memòria del que ha estat aquest any passat 2012, 18 són el nombre de competicions que he fet durant tot aquest darrer any.

Vaig començar l’any 2012 amb molta motivació i assolint bon registres en les competicions de cursa a peu, fent que al inici dels triatlons tingués un bon ritme al tram de cursa, però una lesió a l’espatlla a principis d’estiu, i els horaris laborals, em van fer perdre les ganes de competir i els bons resultats van desaparèixer.

Els primers mesos de l’any, aquesta motivació i l’esperit de fer coses amb altres amics i companys, em van portar a realitzar reptes força importants. Així podria dir que el primer mig any el vaig destinar a reptes de llarga distància, i l’altra meitat d’any a curses més curtes ja que en el mes de setembre, després de veure que l’espatlla tornava a mig funcionar, les ganes de competir van tornar a sorgir fent que m’apuntés en algunes d’aquestes curses més curtes.

La primera meitat d’any amb les il·lusions i les sensacions més que bones, gaudint de l’esport i dels companys, vaig participar en:

• Mitja marató de Barcelona, 21.1 km de cursa a peu.
• Mitja marató de Balaguer, 21.1 km de cursa a peu.
• Marató de Barcelona, 42.2 km de cursa a peu.
• Mallorca 312, 312 km de cursa amb bicicleta de carretera.
• Triatló Half Challenge Calella, 1.9 km de natació + 90 km bicicleta + 21.1 de cursa a peu.
• Triatló Infern de Balaguer, 1.9 km de natació + 29 km BTT + 90 km bicicleta + 21.1 de cursa a peu.
• Marnatón Tossa de Mar – Sant Feliu de Guíxols, 11 km de natació a mar obert, on em vaig fer mal a l’espatlla (d’aquí la lesió), i no vaig poder acabar a falta de 3 km.

La segona meitat d’any, amb unes altres ganes, i amb la intenció d’anar recuperant les bones sensacions de principis d’any, vaig participar en:

• Cursa d’orientació en BTT d’Agramunt.
• Cursa de Cervera, 10 km de cursa a peu.
• Triatló Half Berga, 1.9 km de natació + 90 km bicicleta + 21.1 de cursa a peu.
• Cursa del Torró d’Agramunt, 10 km de cursa a peu.
• Cursa del Sant Crist de Balaguer, 10 km de cursa a peu.
• Btt d’Almenar, 65 km de BTT.
• Cros d’Agramunt, 6 km de cursa a peu.
• Btt de la Pobla de Cérvoles, 48 km de BTT.
• Duatló d’Alguaire, 5 km de cursa a peu + 25 km de BTT + 2.5 km de cursa a peu.
• Duatló d’Estaràs, 6 km de cursa a peu + 20 km de BTT + 3 km de cursa a peu.
• Mitja marató de Salou, 21.1 km de cursa a peu.

Veient tot aquest llistat, crec que ha estat un bon any tot i els problemes a l’espatlla. Ara falta veure com anirà aquest 2013, que crec que serà una mica més intens que aquest 2012, ja que començo amb la marató de Tarragona. 

Au, venga!!!!!!!

Mitja marató de Salou

Un any més, i ja van tres!!! El diumenge 16 de desembre, vaig anar a Salou juntament amb uns grans amics de Cervera a fer la mitja marató d’aquesta localitat.

Ja són tres anys seguits que vaig a fer aquesta cursa perquè m’agrada la localitat, l’ambient i el circuit. Un circuit que ens porta per alguns indrets de Salou, rodejant el cap de Salou i fent de punta a punta tot el passeig a primera línia de mar.

Tot i les ganes i la il·lusió per tornar a realitzar aquesta cursa, he de dir, que últimament no he tingut prou temps per realitzar uns entrenaments correctes per disputar aquestes distàncies, i les sensacions no han estat prou bones, així que vaig anar a Salou amb la idea d’intentar fer el mateix temps de l’any passat i córrer amb moderació, però amb la possibilitat de poder esgarrapar alguns segons més tenint de referència el temps de l’any anterior.

Doncs el dia en qüestió, després de llevar-nos d’hora, vam anar amb aquests grans amics ha buscar els dorsals i ha enfundar-nos les mitgetes, més les bambes, per poder fer front als 21,1 km que ens separava la sortida de l’arribada... (tot i que físicament estigués al mateix lloc) jejeje. Un cop enllestits amb les bambes ben lligades i els escalfaments fets, ens varem col·locar al mig de tota la gent que prendria part en aquella cursa, per sortir “cames ajudeu-me” al sentir el tret de sortida.

Abans de la sortida amb el Joan i l'Adrià, tot i que faltaven el Toni i el Xavier

Els primers metres van ser d’aglomeració total!!! Els carrers estrets del inici, van originar un aglutinament de gent força important, fet que fins al km 2,5 no tingués prou espai i sensacions per córrer agust. Un cop rodant a ritme més alt de que volia, em vaig trobar situat en un grupet de gent que pretenia fer un minut menys del que vaig fer jo l’any passat, així que vaig canviar la tàctica en plena cursa per mantenir-me en aquell grup. Malament!!! Això em va passar factura!!! El ritme que portaven era uns 15 segons per km més ràpid del que podia portar jo, així que al final em vaig despenjar a meitat de cursa, i vaig patir una mica més del que volia, ja que el vent d’aquell dia era una mica toca “nassos”. Tot i això, vaig gaudir i em vaig sentir bé pel sol fet d’intentar anar amb aquell grup de gent, i intentar assolir un temps boníssim dins les meves possibilitats.

Quina gentada!!! i jo intentant treure el nas!!!

Finalment vaig creuar la línia d’arribada amb un gran ambient d’espectadors, i on aquests animaven molt a tots els corredors, i que feia que tot el mal i dolor de cames i peus que un pogués tenir, desapareguessin per uns instants, i gaudir d’aquell moment veient que tot i fer uns segons més que l’any passat, el resultat fos prou bo per tornar-ho a intentar l’any vinent. Dit tot això, dels 652 finalistes, jo vaig creuar la línia d’arribada en la posició 57 i amb un temps de 1:26:32

Arribada!!!

He d’afegir, que els meus companys també van acabar la cursa i van fer uns grans temps, pels entrenaments que portaven fets. Moltes felicitats cracks!!!

Ara a pensar en l’any vinent!!!

Duatló Estaràs

Què puc dir d’aquest duatló???

És tracta d’una trobada entre amics i els components del nostre equip, el PC Cervera Triatló, i que va sorgir amb la idea de fer una jornada d’entrenament per trobar-nos tots i fer una petita competició.

Aquesta idea va néixer fa vuit anys, i durant aquests darrers anys, el nombre de participants ha anat creixent considerablement. Nous amics i coneguts d’altres clubs i localitats, ens han acompanyat en aquest dia, 6 de desembre, per compartir una petita competició i un bon entrepà de botifarra, tot fent gresca i moltes rialles.

Sortida del duatló

Aquest any, 49 valents, entre curses individuals i per equips, ens hem reunit per fer front a un dels duatlons més bonics i exigents que conegui. El paisatge, camins i corriols, ens porten per uns indrets força trencats, tot obtenint d’aquests circuits, sensacions esgotadores però satisfactòries al mateix moment. La fresqueta matinal ens ha fet arrupir una mica el cos a primera hora del matí, desitjant començar a córrer ben aviat per fer-nos passar el fred. Finalment, després de realitzar els 6,4 km de cursa a peu, per seguir amb els 19,4 km de btt, i acabar amb els darrers 2,5 km de cursa a peu, jo he pogut fer un cinquè lloc, amb un temps de 1:50:47.

Aquí el temps i la posició és el de menys, tot i que entre nosaltres, els amics, ens piquem sanament per acabar primers uns que els altres, jejeje. Lo millor d’aquest dia, ha estat poder estar amb tota la colla, i gaudir d’un bon ambient i de totes les amistats.

Això no te preu.

Duatló d’Alguaire

El passat diumenge 2 de desembre va tenir lloc la IV Duatló d’Alguaire, on es tenien que disputar 6,5 km de cursa a peu per camins i carrers de la localitat, per després fer un circuit de  Btt amb uns 24 km per camins i corriols, i acabar amb 2,5 km de cursa a peu pels carrers del poble.

Vaig començar el dia amb un bon esmorzar a casa. Tenia que poder agafar forces i calor corporal, donat que el dia pintava molt fred. Ens varem llevar a -6 ºC. Quin freddddd!!!!!!!

Després de menjar tot el que necessitava, era hora de carregar el cotxe i camí d’Alguaire!!!

Una vegada allí tocava el mateix ritual de sempre. A fer cua per recollir el dorsal i els obsequis. Ja tot a les mans, només calia treure el material del cotxe i deixar la bici preparada per la batalla!!! Ja enllestida junt amb el material de la bici, només vaig tenir que entrar a “boxes” i deixar el material tot al seu lloc i ben col·locat, per després no perdre temps buscant el material.

Com que feia molt de fred, vaig voler esperar al màxim de temps per treure’m la roba. Ja en els últims minuts, em vaig canviar i em vaig col·locar a la línia de sortida havent escalfat una mica!!! 

Moments prèvis a la Sortida

La sortida a aquesta duatló era a les 10:30 del matí. Sort que era a aquesta hora, per que el fred que feia pel matí, era força considerable!!! Però ja entraríem en calor!!! Jejeje. Una vegada donat el tret de sortida, la sensació que vaig tenir és que va ser bastant rapida, això va fer que tot el grup de participants s’estirés. El fet d’anar tant estirats, em va fer prendre la decisió de portar un ritme còmode per tenir bones sensacions i no pensar que els altres anaven més ràpids que jo. Encara quedava tot un tram de Btt que no sabia com era!!! Tenia que córrer amb cap, així que vaig mantenir un ritme alt però còmode fins arribar a la transició.

Primer km de la cursa a peu

Després d’una transició lenta pel meu gust... estava massa gelat de mans i peus... Vaig pujar a la bici trobar-me molt còmode i poden portar un ritme de pedals força alt i constant, amb la sort de poder anar passant gent, fet que encara et motiva i et dona una mica més d’energia extra, juntament amb la diversió que m’estava transmetent aquell circuit, amb puja i baixa, i amb els trams de corriols que hi havia!!! Finalment, en aquest tram de bici vaig poder escalar posicions, fet que em va permetre iniciar l’últim tram de córrer en les posicions capdavanteres, i en que només vaig tenir que mantenir un ritme altet per mantenir la posició, tot corrent pels carrers del poble i amb els ànims que ens transmetien tots el veïns que estaven mirant la cursa.

En un tram de corriol

Apunt d'arribar a la transició

Així vaig poder finalitzar aquest duatló amb un temps de 1:35:49, creuant la línia d’arribada en la posició 24 de 172 finalistes.

La conclusió final és que vaig gaudir molt de la cursa, i les sensacions personals veig que també van millorant. Això m’encanta!!!

Btt de la Pobla de Cérvoles

El passat dissabte 24 de novembre es va celebrar a la població de la Pobla de Cérvoles,  la II Cérvoles on Bike. Cursa de Btt per la comarca de les Garrigues amb un total de 48 km, transitant camins i corriols encrespats, característic de les terres garriguenques.

Aquell matí feia una fresqueta considerable, i notava un ventet que ens podria fer passar la jornada de bicicleta una mica més esgotadora; però la realitat va ser que el temps es va comportar, i vam poder gaudir d’un matí amb un solet i una temperatura molt agradables.

Quan vaig arribar a la Pobla de Cérvoles, vaig anar a buscar el dorsal i els obsequis que sempre ens donen en aquest tipus de curses, tot trobant-me a alguns amics d’Agramunt i els companys de Cervera.

(Sempre és agradable tenir coneguts fent el mateix que tu i poder compartir moments i emocions).

Doncs després d’unes converses i salutacions a preparar el material!!!

Sortida

Ja tot apunt ens dirigim tota la colla a la “super petita” plaça del poble, on ens varem reunir 340 bicicletes!!! Tots allí ben juntets i sense espai per poder posar el peu a terra, la organització va fer esclatar un petard per donar el tret de sortida, i tots juntets vam iniciar aquella cursa, tenint que passar els primers metres per aquells carrers tant estrets, originant un embut i una aglomeració de bicicletes impressionant!!! Salvat aquest primer obstacle, vam poder començar a córrer per aquells camins i paratges amb el grup ben estirat, i on vaig tenir que fer una mica d’esforç per poder escalar posicions. Volia assolir un ritme bo per dur a terme aquella cursa, però els desnivells exigents tant en pujada com en baixada van fer que el ritme fos diferent en cada part del circuit. Tot i això veia que els ritmes eren bons, i només vaig tenir que controlar amb cura, la hidratació i les possibles baixades de sucre que pogués tenir.

Una petita pujada pel km 10

Les vistes, els corriols, la verdor d’aquells paratges i petits indrets, van fer que aquella cursa la gaudis molt, tenint la sort de que el meu estat de forma m’acompanyava i no vaig patir per poder finalitzar els 48 km. Amb això no vull dir que tot fos molt fàcil, ja que d’esforç i suor també en veig tenir que passar!!! Les terres garriguenques són molt abruptes i trencades, així que els desnivells eren considerables!!! Finalment, vaig creuar la línia d’arribada amb un temps de 2:33:06 hores, i en la posició 31 de 169 que feien el circuit llarg.

Gaudint de la baixada i del saltironet

Només afegir que vaig gaudir molt d’aquella cursa, que la recomano a tots els bikers, i que cada dia que passa estic més content dels reptes i trobades que faig, tant pels circuits i els indrets a recorrer, com per la companyia i els amics que també fan el mateix.

Ara a per més reptes!!!

Salut i cames

Cros d’Agramunt

Diumenge 11 de novembre de 2012, són les 7:30 del matí i sona el despertador. Posar els peus a terra em costa molt, em sento cansat i fa molt de fred, però m’he de llevar que tinc el cros de la meva vila.

Després de poder fer l’esforç de llevar-me i de fer un bon esmorzar, em poso les meves cremes escalfadores musculars per activar la musculatura i marxo cap al passeig a buscar el dorsal. Al arribar al passeig, veig el circuit tot encintat i un ambient de competició extrem. Sembla que la gent ha vingut a fotre molta canya!!! Però el poder veure el circuit tot encintat m’anima a intentar fer un bon paper.

Comentaris i moments previs a la cursa

Després de fer una mica d’escalfament, ens criden un per un a la zona de sortida i ens col·loquem per dur a terme aquest cros d’Agramunt. Ja sobre aquesta línia de sortida, i amb un fred de por, comentem la jugada amb els coneguts, per al cap de pocs minuts donar-nos la sortida sobre una catifa de gespa que ens acompanyarà en gran part del circuit, fent que el córrer resulti una mica més esgotador. 

Sortida estratosfèrica

Aquest inici de cursa el fem amb un ritme estratosfèric, ja que en els primers 400 metres portem un ritme de 2’52”!!! Ufff, molt fort per mi!!! ...així que intento agafar el meu ritme de creuer i deixar que les bèsties del meu costat marxin. Al final, tenim que fer 3 voltes a un circuit mixte de gespa, terra i molt poc d’asfalt, amb un total de 5910 metres. He de dir, que aquest tipus de curses són molt curtes i esgotadores, i tens que anar al màxim en tot moment. La conclusió, és que no és el meu estil de competició el fet de tenir que anar al màxim des de la sortida... jo em trobo més còmode amb distàncies més llargues!!! Però he de dir, que l’he gaudit molt, i el fet de poder córrer al meu poble i dins un tancat de cinta m’ha agradat!!!

Meitat de cursa

Finalment, després de creuar la línia d’arribada, les classificacions ens deixen veure que en la meva categoria hem estat poca gent, sent un total de 16 corredors finalistes, i arribant jo en la posició 12 amb un temps de 0:23:43.

Últims metres, i patint!!!

Ara falta millorar i anar al proper cros a gaudir més, i no patir de la intensitat que origina aquest tipus de curses.

Salut i cames