Tot i que al finalitzar la temporada passada vaig decidir prendrem un any
esportiu més tranquil, i no anar a un nombre desorbitat de curses com fins ara
havia fet, resulta que les ganes de fer coses encara em brolla per la sang,
jijiji.
Si que és cert que m’he preparat un calendari de curses a fer. No són
moltes, però per mantenir un ritme i una constància de cara l’any vinent, m’he
apuntat algunes curses.
Així que amb ganes d’entrenar i fer cosetes amb caire més informal, vaig
fent petits entrenaments que m’aporten sensacions de benestar i satisfacció.
Dit tot això, el passat diumenge 6 d’abril amb la idea de fer km i de sumar
un altre repte, ens varem reunir a Sant Llorenç de Montgai uns 400 bikers!!!
El dia és llevava amb sol, i pintava de que seria un bon dia. Després de
llevar-me i fer un bon esmorzar, acabar de preparar les bosses per endur-me, i
fer els reconeixements de tot el material, em van començar a vindre els nervis
que feia molt de temps que no tenia. Nervis, inquietud, respecte... diguem-l’hi
com vulguem, però aquella sensació que et neguiteja i et fa estat una mica més
actiu i aspectant, em recorria per tot el cos.
Les dimensions de la cursa, el fet de portar un entrenament just, i de que
pintava ser un dia calorós, caracteritzava una pedalada dura. El repte era superar
els 90 km que ens havien preparat la gent de Balaguer, per trobar-nos i
endinsar-nos en un circuit que ens portaria per indrets fantàstics de la Noguera.
Marxem amb el Josep Maria cap a Sant Llorenç. En el moment d’arribar, anem
a buscar dorsals i la bosseta d’obsequis que ens donaven. Allà l’ambient ja és
alegre i mogudet, amb molta quantitat de bikers esperant el seu torn per
recollir el dorsal.
Rialles, breus comentaris d’entrenaments i de properes curses... això és el
que se sentia, incrementant així, més els nervis que tenia, ja que veus que la
gent està entrenant força i està molt forta. Et preguntes un petit moment de si
era el dia per mirar de fer tants km amb btt, però en breu penso que he vingut
a passar un bon dia, i el que vull és fer km pels propers reptes que m’esperen.
Ja amb el dorsal i la bossa a la mà, tocava preparar la bicicleta i
acabar-nos de col·locar el casc i sabates. Quan tot estava apunt ens dirigim a
la zona de sortida, on gairebé tots els ciclistes ja estaven ubicats per
començar a pedalar. Ens situem a la part del darrera, ja que ens col·loquen en
una zona ballada i la resta de ciclistes s’han col·locat amb bona vista a la
zona del davant. Nosaltres hem fet massa tard!!!
Ja per allí amb molts altres ciclistes comencem a veure cares conegudes. Fa
il·lusió veure aquests amics que també estan allí per compartir un dia de bici.
Primers comentaris i salutacions, ens veiem força animats tots plegats, fent
que una sensació d’alegria i ben estar em recorri pel cos. Però ara ja comença
el compte enrere per part de l’organització, així que una mica de tensió a les
cames i braços per fer aquests primers km amb molta gent al costat.
Bang!!! Una vegada donat el tret de sortida, de la posició que tenim al
darrera, podem veure com tota la munió de gent que tenim al davant comença a
pedalar mentre nosaltres encara estem parats. La tensió es pot observar al cos
dels altres ciclistes, ja que els primers metres amb tanta gent costa mantenir
l’equilibri. De sobte ja tenim la primera caiguda dins el grup, on per sort no
ens veiem afectats els que tinc al costat i jo, tot seguint la nostra via.
Tot just deixem l’asfalt dels primers metres que el camí ja comença cara
amunt. Paciència que això és molt llarg!!! És moment d’agafar un ritme constant
i deixar que els velocireptors tirin, jijiji. Ja amb un ritme constant i sent
coneixedor de totes les sensacions que vaig tenint, començo a gaudir del que
estic fent. La tensió i els nervis del principi ja han marxat, ara estic allí
fent el que creia i volia fer.
 |
| Foto cedida a l'organització de la cursa, ja a la meitat del circuit |
Els km van passant, les pujades s’acaben, els corriols enllacen altres
camins i ens deixen imatges i situacions d’ombrívol sota els arbres força
gratificants donada la calor que fa, enllacem amb baixades amb algun aragall i
pedra solta, deixant caure la bicicleta a tota la màxima velocitat possible,
jijiji, com m’agrada!!! estic xalant!!! i les sensacions físiques són força
bones!!! a part, el paisatge, l’olor de la terra i l’olor a verd, ens estant
acompanyant i ens estan deixant sensacions emocionals gratificants. Un circuit
fantàstic!!! Avituallaments, col·laboradors, marcatge ..., fantàstic!!! Només
t’has de preocupar de pedalar!!!
Tot i trobar-ho tot molt bé, al arribar a les quatre hores sobre la bici,
quan el sol ja estava espetegant de valent, començo a tenir problemes amb els
peus. Un dolor intens a la planta dels peus, em va començar a fer la guitza i
això ja em va trastocar durant una estona. Al final vaig començar a moure els
dits i afluixar-me les sabates, fent que el dolor minores una mica, però vaig
tenir que menjar-me’l fins al final. Aquest dolor, juntament amb la calor que
ens estava caient, van ser els factors a tractar mentalment per no decaure i
que la ruta passés de ser fantàstica, a ser una ...putada...
Els darrers km la fatiga ja la notava sobre les espatlles, però podia
percebre que la gestió de la cursa havia estat perfecta. Sent coneixedor de les
meves possibilitats, i que anava portant un bon ritme per mi, en veure que els
últims 10 km ja els tenia al davant, els vaig poder gaudir com mai, jijiji. De
forces encara en tenia i podia fer l’últim corriol amb bones condicions. El
paisatge i les vistes que hi ha en aquest últim tram, on pots veure el pantà de
Sant Llorenç als teus peus, això si que és gratificant!!!
Ja baixant aquest corriol sentia l’olor a brasa. L’organització s’estava
treballant un bon dinar per a tots els bikers!!! I el que també estava olorant,
era una altra gesta finalitzada. Així que després d’una bona baixadeta tocava
encarar la línia d’arribada, on molts companys ja havien arribat, però altes
encara ho tenien que fer. Ara era moment d’esperar-los i de comentar la jugada
amb els que estaven allí, fent un bon dinar!!!
El meu temps final per acabar aquesta Noguera Bike Race va ser de 6 hores 4
minuts i 12 segons.
Felicitar als companys i amics que van correr i van acabar aquesta cursa, i
sobretot felicitar a l’organització que va fer de tot i més!!! Genial!!!
