Marató de Barcelona!!!

Aquest passat diumenge dia 25 de març, vaig ser un dels gladiadors que va envair els carrers de la capital catalana per tal d’assolir el repte de la marató.

Tot i que la cursa era al diumenge, el dissabte per la tarda ja vaig gaudir de l’ambient, de la fira, de la recollida de dorsals, i sobretot, de la companyia dels meus amics, alguns dels quals també els va tocar patir en la marató. Aquestes hores i moments previs ja et posen en situació, t’emocionen, et fan accelerar les emocions, i vius l’ambient d’una manera especial. Després de tot aquest recull d’emocions, anem amb tots els amics a sopar tot comentant de la manera que ho farem l’endemà, de quin ritme portarem, i de si serem capaços de creuar la línia de meta, però el que si que fem, és anar a dormir el més aviat possible.

Diumenge al matí tot comença molt bé!!! Les sensacions d’haver dormit bé, i d’estar descansat són impressionants tot i no dormir al meu llit habitual. Esmorzar d’allò més bé, amb un bon entrepà, em carreguen les piles a “tope”. Només falta anar cap a Plaça Espanya, i ser un dels intèrprets d’aquesta gran obra nombrada com a MARATÓ.

Sortim de casa i escalfem una mica corrent pel carrer de Sants fins al lloc de concentració, on ens trobem amb els altres amics per fer fotos de rigor, fer estiraments, donar-nos ànims i forces per poder afrontar aquest repte. Em col·loco dins el meu calaix de sortida, on les emocions, la concentració i el pensament fan de les seves. L’únic que vols, és poder començar la cursa i donar-ho tot, gaudint al màxim de la cursa, de la gent, i de la teva satisfacció personal en veure que iniciaràs un repte esportiu important, tot esperant creuar la línia d’arribada.

Foto amb els amics i companys d'equip!!!

Els moments clau emocionalment parlant, són els que vaig viure abans de donar la sortida, rodejat de gent i escoltant pels altaveus la cançó d’en Freddy Mercury i Montserrat Caballé que sonava en els jocs olímpics de Barcelona ’92,

http://www.youtube.com/watch?v=UVfhcKQtycc

(això em va fer pujar l’adrenalina), i acte seguit, la sortida!!!! Altres moments clau, van ser el pas per Av. Madrid, la torre Agbar, el pas per sota l’arc de Triomf i l’arribada a la Plaça Espanya, on hi havia molta gent animant, cridant el teu nom i fent una mena de passadís al estil “le Tour de France”.

Tot i aquests moments de satisfacció, també hi va haver moments de dubte que vaig solucionar de la millor manera. Durant el transcurs pels carrers de Barcelona, vaig estar controlant en cada km, el temps que tardava, procurant mantenir aquest ritme tota l’estona, fins que hi va haver un moment en el km 27, que les rampes als bessons van fer acte de presencia!!! Era moment de tenir el cap fred, tranquil·litzar-me i prendre una mica de gels, que en aquestes situacions, trobo que em van força bé, i ho vaig reafirmar, ja que després vaig poder portar un bon ritme de cursa, mantenint fins al final, els 4 minuts i mig per km.

Després de dur aquest ritme, vaig arribar a la zona de Plaça Espanya amb les ganes d’incrementar una mica la velocitat!!! Però el que vaig fer, va ser gaudir dels crits, de la música i de la font de Montjuic al fons, ja que no podia incrementar el ritme. Aquells últims metres, i al acabar, vaig tenir una sensació d’eufòria, alegria, satisfacció, orgull, que em recorria per tot el cos!!! Simplement, genial!!!  

Foto durant la cursa, semblo bo i tot!!!

Tot i aquell contratemps de les rampes, puc treure la conclusió de que va ser una marató força controlada i constant, on em vaig sentir força còmode i vaig poder fer la meva marca personal, arribant a creuar la línia d’arribada en la posició 1.436 d’unes 19.500 persones i amb un temps de 3:10:35. Realment estic molt content!!!

Foto amb la medalleta de finisher!!!

També estic molt content pels meus companys, que també van ser finishers en aquesta marató, tot i que algun es va acabar lesionant. Això sí!!! Varem acabar amb un bon dinar, i bona companyia!!!

Felicitats cracks!!!

...Barcelona!!!

Tic, tac, tic, tac...5 dies

... i ja la tenim aquí!!!

Proper objectiu, proper repte, propera superació ... la Marató de Barcelona!!!

Finalitzat un cap de setmana de molt poca durada, on he fet entrenaments exclusivament amb bici de carretera, començo aquesta setmana amb ganes i il·lusió per tornar a conquerir els carrers de la capital catalana!!!

Després de carregar el cos i les cames amb uns quants quilòmetres, ara s’inicia un període setmanal on aniré a menys, per tal de descansar una mica, i afrontar la cursa amb bones sensacions. També serà moment de descarregar els músculs amb un bon massatge, que segur ho agrairé.

Per ara les sensacions són força bones, els entrenaments i les curses dels últims dies m’han fet sentir bé, però això no vol dir res!!! Penseu que es tracta d’una Marató, i una Marató et pot jugar “males pasades” o moments de dificultat!!!

Així bé!!! Amb molt de respecte miro jo aquesta marató!!! Tot i això, espero poder donar-ho tot, i fer un bon paper per obtenir un bon resultat, afrontant aquests possibles moments de dificultat.

Mitja marató de Balaguer

Després d’una setmana de canvis, i d’entrenar menys del que volia, aquest passat diumenge va arribar el dia de la mitja marató a Balaguer.

Era una cursa esperada, ja que representava un test per la Marató de Barcelona. Aquesta cursa em va aportar algunes conclusions i una gran satisfacció.

El dia començava una mica fresc, però amb bones sensacions i ganes per córrer. Era hora de fer un bon esmorzar, hidratar-se i deixar-ho tot preparat per anar fent camí cap a Balaguer. Tot just arribat a Balaguer, era moment d’anar a buscar el dorsal, preparar-se, i trobar-se amb els companys d’equip, que també prendrien part a la prova. Tot seguit, moments d’escalfaments i estiraments amb grup, on em sento a gust i content de poder participar amb aquests grans amics d’una matinal d’atletisme tot fent alguna que altra broma. Aquests moments, també són instants on s’acaben de fer pronòstics i intentar posar una mica de pressió “de bon rotllo” als altres companys, jejejeje, així que la idea era anar a un ritme bastant alt.

Abans de la sortida, cada un va buscar la seva posició, i on jo vaig intentar situar-me el més endavant possible juntament amb el gran Kike (una llegenda de l’atletisme i company d’equip). La tàctica era aguantar fort al inici, i intentar incrementar la velocitat als últims km, i així es va intentar!!! Un inici de cursa molt ràpid pel meu gust, ja que el primer km el vam fer volant, cosa que podia comportar una decaiguda o fatiga abans d’hora, així que era moment de posar tranquil·litat al cos, però sense deixar d’anar ràpid. En aquells instants, el cap ja començava a fer càlculs tot mirant el cronòmetre i el pas per cada km, la sorpresa però, va ser que podia portar un ritme constant força elevat anat a 4 minuts per cada km, cosa que normalment no puc fer. La cursa continuava i els km anaven passant, les sensacions eren molt bones i veient que anava passant gent, doncs encara tenia una bona motivació extra per mantenir aquell ritme i intentar augmentar-lo al final de cursa. Però entrat ja l’últim km vaig tenir un petit dubte i avís de rampa als bessons que no em va deixar incrementar el meu ritme, són doncs, moments on el cap et pot jugar una mala passada, però on vaig poder mantenir el cap fred i tranquil, per poder aguantar aquell ritme i acabar amb una gran cursa juntament amb un molt bon resultat.

Així que vaig passar per l’arc d’arribada en la posició 35 de 353 finalistes i amb un temps de 1:24:16, la meva millor marca amb una mitja marató, fet que m’ha originat una gran satisfacció.

Els altres companys també van fer una gran cursa, la qual els va servir d’entrenament i treure conclusions per als propers reptes que tenen. Felicitats amics!!!

Mirant a Balaguer!!!

Recuperat de la passada mitja marató de Barcelona, ara toca pensar amb la mitja marató de Balaguer!!!!

Aquesta mitja marató, es celebrarà aquest proper diumenge dia 11 de març, així que, començo la darrera setmana per poder afrontar el pròxim repte.

Després d’haver tret conclusions, observacions i algunes idees del meu estat físic a Barcelona, realitzats els entrenaments corresponents durant la setmana, i participar en una marató de calçots el cap de setmana (em sembla que això no entra dins un organigrama d’entrenament, jejejeje), espero poder arribar a Balaguer amb bones sensacions per poder fer una bona cursa, amb la companyia de 5 companys més d’equip, que de segur, realitzaran una cursa espectacular. Esperem també, que el temps ens acompanyi i no faci gaire fred, ja que aquesta setmana sembla que ha començat una mica més freda!!!!

Tot i això, encara em queden 4 dies per fer feina amb els entrenaments, intentant que aquests, siguin variats, i veure com evoluciona el temps!!!!

A veure com anirà la mitja, i ja us explicaré!!!

Mitja marató de Barcelona

Ja fa bastants dies que estic intentant muntar aquest bloc, amb la idea d'explicar les meves vivències esportives.

Havia començat a fer una mica el resum de les competicions fetes aquest any passat, amb la idea de comentar el que m’agradaria provar de fer aquest any. Finalment he pensat que, quina millor manera de començar aquest bloc de vivències esportives, fent referència a la “mitja marató de Barcelona” en la que he participat aquest passat diumenge dia 26 de febrer.

Si ens anem uns dies enrere, aquesta aventura va iniciar-se a finals de l’any passat, quan en un moment de motivació i seguretat física personal, vaig decidir apuntar-me en aquesta competició. En aquell moment em sentia molt fort i segur, però a principis d’any, problemes de salut, em fan perdre tota la condició física i també 7 quilets força necessaris.

Superats aquests problemes, només em quedaven tres setmanes per intentar estar mínimament en condicions per afrontar aquesta cursa, cosa que el meu cap em deia que seria bastant difícil, però la il·lusió i les ganes de ser-hi et fan tirar endavant amb força.

Finalment arriba el cap de setmana esperat. Dissabte per la tarda viatge cap a Barcelona amb companys i amics que també participen en la cursa, i inici de comentaris per l’endemà!!! Pronòstics...ritmes...globus de referència...dolors de genolls i musculatura, jejeje, lo típic!!! I durant aquestes xerrades tots a sopar!!! Pasta per un “tubo” i els complements energètics necessaris com són les típiques bosses de patates chips i de barreja, jejeje. Ja amb la panxa acabant la digestió tots a dormir, que l’endemà ens esperen 21,1 km!!!

Ja despert, tot i estar amb companys i amics on et distreus parlant i comentant coses, comencen els moments de reflexió i pensaments personals, on almenys jo, estic una mica desconnectat de l'exterior. També comencen les costums típiques, com esmorzar un bon entrepà de nocilla, i les típiques visites a la trona real, abans de marxar al lloc de la competició.

Arribats a la zona de la cursa, on veus tota aquella gent preparada per córrer, familiars i amics que els esperen i segur els cridaran i animaran amb tota la força i il·lusió que tenen, són moments que a mi m’agrada de viure’ls i m’emocionen. Però tot i això, aquí si ve a córrer!!! Jejeje.

Després de les fotos de rigor, jo ja estic pensant amb la sortida i em col·loco en aquesta ocasió, allà on puc dins el meu calaixó de sortida, ja que amb la gran quantitat de gent que hi ha, es fa difícil col·locar-te en una bona posició. Aquests moments previs abans de que soni la sirena penso si la tàctica que he pensat funcionarà, o si he de ser més conservador, però de sobte, la gent es comença a moure, i no corren, sinó que caminen; aquest fet em fa començar aquesta cursa amb un ritme molt més baix, i amb la gentada que hi ha, és difícil agafar un ritme des de l'inici, així que al final, començo a sortejar gent i intento agafar un ritme alt però còmode per tal de fer aquesta cursa i desconnectar de l'exterior, ja que de la gran quantitat de gent, tots tenen el seu ritme i maneres de córrer.

Ja només pensant amb lo meu, intento portar un bon ritme, i veig que durant la cursa el vaig incrementant una mica, tot i ser bastant regular en els punts de referència. Aquest ritme va de menys a més, però veig que les meves limitacions en velocitat fan acte de presencia força aviat...”no puc anar més ràpid”... i veig que només em toca mantenir aquesta velocitat fins al final, esperant que no tingui cap decaiguda o fluixera muscular. En aquests moments, penso amb els entrenaments, comentaris de la gent i paraules de suport de molts amics, desconnectant del públic, fins l’últim km, ja que el gran nombre de gent animant i cridant et fan emocionar i córrer una mica més ràpid, fins que veus l’arc d’arribada, on aquí augmentes una mica més l’esforç, i intentes gaudir de la gent, dels crits, de la música..., no se, és una barreja de elements que t’envolten, que et fan sentir content, satisfet, important...

Després de tot això que he comentat, vaig passar per sota l’arc d’arribada amb un bon registre, 1:29:15 hores. No és la meva millor marca en una mitja marató, però pensant fredament, que feia tres setmanes enrere estava malalt a casa, doncs em puc sentir més que satisfet, ja que a la vegada, he rebaixat en 3 minuts la marca feta l’any passat en la mateixa mitja marató de Barcelona.

Del que si que estic content, és de veure que els meus amics s’han superat i han aconseguit uns molts bons registres, i ja pensen en els proper objectius com jo. Ara a seguir millorant i gaudint del que estem fent.