Idees de bombers??? No!!! Cursa dels bombers!!!

Tic, tac, tic, tac... Els dies van passant, els dolors han anat desapareixent, i cada cop em sento millor dels meus problemes de genolls. Se que no tinc el nivell i to en que m’agradaria estar, però és el que hi ha... i aniré fent els possible per recuperar l’estat en que estava!!!

La idea de fer alguna cursa de 10 km durant aquest primers mesos d’any no la tenia en ment, però veient el que m’havia passat, i que hi hauria uns grans amics disputant la cursa dels bombers, doncs, vaig decidir de variar una mica el calendari.

El fet de poder compartir una bona diada esportiva amb aquests grans amics, no te preu... i sabent que he de sumar alguns km abans d’anar cap a Salou i l’Ampolla, han fet que la cursa dels bombers, hagi estat un bon test per veure com estic i poder millorar el meu estat físic, i sobretot reforçar el meu estat mental, ja que he rebut una bona dosis d’autocontrol i seguretat veient com anat tot.

Dites aquestes primeres paraules, el passat diumenge 21 d’abril, més de 27000 corredors ens vam reunir a la ciutat de Barcelona per disputar la cursa dels bombers!!!

Tot i ser diumenge la cursa, el dissabte per la tarda s’havia d’anar a buscar els dorsals i camisetes per poder córrer, així que va ser moment de veure part de la gent que correria, i també va ser moment de començar-nos a posar una mica nerviosos. Feia dies que no competia, i tenia el dubte de si respondria bé, de quin ritme tindria o podria portar per tal de poder aguantar bé. Veient com em sentia, vaig preguntar-me que em passava???... tot eren dubtes i inquietuds, semblava que era la meva primera cursa, però el que volia era poder fer-ne moltes més durant la resta d’any, sense el temor de que el mal de genolls tornés a aparèixer i sobretot poder arribar a fer les que tinc d’aquí una i dues setmanes.

Ja lluny del centre de las “Arenas”, i amb el cap en altres coses, era moment de sopar i deixar que arribés el moment de la batalla!!!

Moments prèvis a la cursa!!!

Diumenge pel matí ens trobem amb els amics al arc de triomf, un bon lloc per començar a esclafar motors. Rialles, salutacions, petons i abraçades, però els ulls de cada un de tots ells expressava emoció, temor, il·lusió... i el més gran de tot, companyerisme i amistat. Poder estar amb tos ells i sentir totes aquestes coses, era el que feia d’aquesta cursa, una cursa per recordar. Ens tocava anar cap a la zona de sortida, i cada un de nostres anàvem ocupant els llocs en els calaixos designats... anar deixant i donant ànims als amics, m’emocionava i m’exaltava els sentiments fins el punt que situat al mig de la gent, em vaig sentir un moment sol, però l’ambient, la música, la gran pantalla panoràmica de l’arc de sortida, els ànims de l’organització i de la gent, el discurs “d’espartanos” i el minut de silenci per l’atemptat de Boston, van fer que les emocions i sentiments incrementessin dins el cos, expressat per un instant amb la “gallina de piel”. Aquells instants van ser també moments de concentració, i un cop tot va estar preparat, vam sentir el tret de sortida!!!

Sortida multitudinària!!!

Cursa molt multitudinària... en el meu cas, la que més!!! Mai havia estat amb tanta gent al costat per començar a córrer. Va resultar una mica difícil al començament poder agafar un ritme còmode, ja que la mateixa empenta de la gent et feia seguir el ritme de tota la onada, però va ser arribar al Paral·lel, on allí es va col·locar tot al seu lloc. Els genolls estaven responent bé, la respiració anava acord amb el ritme de cursa, un ritme alt sabent com estava i sorprenent al mateix moment. Em vaig deixar portar per aquest ritme, em vaig deixar animar per la gran multitud d’espectadors que havia pels carrers de Barcelona, i el veure que tot anava bé, sense anar més forçat de lo normal, vaig aguantar aquest ritme fins poder encarar els últims metres de cursa, on vaig poder gaudir el fet de poder tornar a córrer i tornar a creuar una línia d’arribada, amb els ànims de la gent i sobretot els ànims i presencia de la meva germana. Una meta que vaig passar amb un temps de 0:41:02 i en la posició 1452 dels 27000 atletes inscrits. Realment molt content per veure que això anava cap a millor.

Darrers metres de cursa!!!

Del que també vaig quedar molt content, va ser el veure tots els meus amics amb la cara de satisfacció i orgull després de finalitzar la prova, i compartir aquells moments. Sou fantàstics, i uns autèntics cracks!!! Moltes felicitats per la vostra gesta, i gràcies per estar allí!!!

Ara ja toca pensar amb el parell de triatlons que tinc en una i dues setmanes. La temporada està començant, i ja tinc ganes de nous reptes, de noves vivències amb molts de vosaltres, i això ja ho tenim aquí al costat. Aquest proper 5 de maig, ens reunirem a Salou per fer el Half Extrem-man amb l’Adrià, el Marc, el Joan Eroles, la Irene, el Joan Tarsa, el Jordi Solè, entre altres coneguts, i això em motiva. Espero i desitjo que ens vagi a tots super bé!!!

Ens veiem!!!

Clàssica dels murs!!!

Després de molts dies desconnectat del bloc i de les competicions, ens tornem a moure!!!

Aquest passat mes de març he tingut moments de tot... moments d’angoixa, moments de ràbia, moments per lluitar i intentar recuperar-me el més aviat possible, moments d’il·lusió i creure que podria arribar a temps en fer la Marató de Barcelona, moments de fatiga física i mental, moments de proves i sobretot de descans físic... però gran part d’aquests moments els he dedicat a pensar de quina manera em podia recuperar de la lesió dels genolls.

Massatges, descans, sessions lleugeres d’estiraments, han estat gran part d’aquests moments i situacions que he viscut.

Tot i els contratemps, durant aquest darrer mes també he tingut moments d’alegria i satisfacció, ja que la Marató de Barcelona la vaig viure amb una gran colla d’amics animant a tots els participants, especialment als amics i coneguts que estaven suant de valent, fins que vaig entrar a córrer quan faltaven 6 km per meta, compartint aquells darrers metres amb l’Alfons, veient tota gent animant, i on les sensacions dels genolls em feien creure que podia estar bé molt aviat.

Vistes aquestes sensacions vaig poder començar a fer una mica bici fa un parell de setmanes, arribant a fer aquest passat cap de setmana, la Clàssica dels Murs de Cervera!!!

Al mur de Sant Martí

La Clàssica dels Murs és una marxa ciclista de 150 km amb 2250 m de desnivell acumulat, on ens hem trobat amb rampes de desnivell pronunciat, bastant de fred durant el primer tram del circuit juntament amb un vent considerable a favor i en contra al llarg de tot el recorregut. Aquesta marxa me l’he agafat com un entrenament llarg, però que a l’hora m’ha fet viure les sensacions de la competició i el voler fer-ho bé. Sí que he anat una mica més en calma de lo normal, però sabent el meu estat de forma i amb el temor de que els genolls no recaiguessin, era de la manera que ho tenia de fer.

Assolint al temible mur de Forés

En el fons, aquesta marxa l’he fet perquè em pot anar molt bé per la preparació de l’Extreme man de Salou, i l’Ironcat de l’Ampolla. Les sensacions han estat molt positives, ja que els genolls han respòs bé i no he notat cap molèstia, anant de menys a més, i amb un ritme de pulsacions força relaxat!!! També he pogut veure que els meus companys d’equip estan molt forts i que em falta molt per estar al seu nivell, però encara em queda un mes per fer una bona feina i afrontar amb condicions els propers reptes!!!

Només afegir que estic molt content de com ha anat aquesta marxa ciclista, i de que l’he pogut finalitzar amb 6:22:09 hores.

Entrada a meta

Ara mirant cap a Barcelona, Salou i l’Ampolla!!! Els propers reptes estan al caure!!!

Vist de l’altre costat!!!

Ja fa un any que vaig iniciar aquest bloc per anar explicant les meves aventures esportives. Ja fa un any que vaig fer la meva segona mitja marató de Barcelona, i aquest any tenia que ser la tercera vegada que participava en aquesta mitja marató.

Tenia ganes de continuar i celebrar l’any d’aquest bloc tornant a repetir la gesta a Barcelona i poder-ho explicar aquí al bloc, però aquest any he tingut que mirar la mitja marató de l’altre costat, com a espectador!!!

Després de la marató de Tarragona, unes molèsties als genolls han fet que la meva recuperació després de la cursa hagi estat nul·la. Tinc problemes als genolls, i ara no puc fer més de 3 minuts corrent. Ja porto molts dies parat i fent bondat, però la desesperació i les ganes de córrer poden més!!! A part!!! Les ganes de poder arribar a la marató de Barcelona amb les millors condicions, fan que encara tingui més ganes de córrer. Però ara he de vigilar i he parat per recuperar-me bé, fet que m’ha portat a renunciar a córrer la mitja de Barcelona!!!

Tot i que vaig renunciar a córrer, no em vaig voler perdre i viure l’ambient de la cursa, tot animant als meus amics que hi varen prendre part!!!

Així que el diumenge 17 de febrer, a les 8:45 del matí, vaig anar a la línia de sortida com a espectador, i vaig poder veure la gran sortida multitudinària de la mitja marató. Van ser moments de ganes de córrer, de voler estar a dins de tota aquella marea de gent, però no podia!!! Els meus genolls no em deixaven disputar aquella cursa, però els sentiments creuats també em feien riure i estar feliç, per poder estar veient aquelles imatges, aquell ambient, i sobretot, per poder veure els meus amics disputar la cursa amb ganes i esforç. Quins cracks!!!

També vull fer referència als acompanyants dels meus amics, i de la gent que en alguna altra ocasió han vingut a animar-me en altres curses. El fet d’estar allí, esperant i animar amb tota la seva energia, aguantant el fred, el vent, i matant el temps com sigui, fa que ells i elles siguin uns altres autèntics cracks!!! Sou genials!!! Potser no us reconeixem l’esforç que feu vosaltres de matinar per estar allí, i només veiem l’esforç que fem al disputar una cursa, però això que feu te molt de mèrit!!! Així que us he de felicitar i donar les gràcies per tots aquests moments que esteu allí!!!

Au!!! No vull acabar aquest escrit sense felicitar a tots els amics que vareu estar allí a la mitja de Barcelona. Vareu acabar i fer una bona cursa!!! Sou genials!!!

Felicitats a tots!!!

Ara a veure si em recupero aviat, que ja tinc ganes de tornar-hi!!!

Marató Tarragona

Començar l’any amb ganes i motivat, m’ha dut a fer la Marató de Tarragona el passat 20 de gener. Primera cursa de l’any!!!

Aquest dia és concentraven a Tarragona un grapat de gent, concretament uns 1200 atletes, que volien fer la marató o la cursa de 10 km que és feia paral·lelament a la marató.

Tot i estar el dia abans amb febre, jo hi vaig voler anar.

La organització ens va reunir tots els participants a la zona del port, on va muntar tots els cartells i porxos inflables per a la sortida i arribada de la cursa, juntament amb tot un gran desplegament de material per poder dur a terme aquest gran repte. Doncs cap allí varem fer cap el diumenge al matí amb els amics de Valls i Tarragona que participaven a la cursa de 10 km, i allí ens varem trobar als amics d’Agramunt i Cervera que també farien la marató com jo.

Després de trobar una bona plaça d’aparcament i fer cua per recollir dorsals, ens varem anar a preparar per la batalla que ens portaria pels carrers de Tarragona. Acabant de fer els preparatius, que si el dorsal al seu lloc, que si cremes per a les cames, que si vaselina per la fricció, que si tèrmica o no pel fred que feia, paravent amb aquest vent que fa?... estava content per poder estar compartint aquells instants amb el Jordi que es preparava per fer la cursa de 10. Aquella sensació de poder estar allí amb tots els amics tarragonins que van vindre a córrer i animar, em va fer veure que el millor premi era aquella companyia i que la cursa era l’excusa per poder-nos trobar i compartir tot un gran dia.

Després del preparatius, del poc escalfament i de les emocions, tocava foto de rigor i situar-nos al mig de la gent i esperar el tret de sortida. Amb els amics al costat, i la gran multitud de gent preparats per la sortida, vam perdre per uns instants el fred que feia. Clar!!! L’escalfor humana es notava una barbaritat!!!

Foto prèvia a la sortida amb els grans amics tarragonins

Moments d’ànims i suport entre nosaltres, i PAMMM!!!  Era moment en que cadascú es fes responsable de un mateix, desconnectant de l’exterior per estar concentrat i fer el que hi anàvem a fer.

Vam començar a córrer intentant trobar el lloc correcte i continuar amb un bon ritme durant tota la cursa... (Els primers metres sempre són els moments més nerviosos, ja que has de saber controlar les emocions i no deixar-te portar per la velocitat de la gent que t’envolta)... Va ser acabant el primer quilòmetre, quan em vaig trobar al costat d’un bon nombre de corredors que portava el mateix ritme que jo. Tots ells anaven concentrats per fer les 3 hores i quart. Sabent que feia molt de vent, em vaig voler quedar unit amb aquell grup per evitar el vent i anar més protegit...(Tot i saber que corro millor sense gent al costat, era necessari poder estar amb un grup nombrós, ja que el vent em podia passar factura)... I així ho vaig fer!!! Els primers 24 km els vaig fer junt amb tot aquell grapat de bons atletes. Les sensacions eren boníssimes!!! Anava tot ben controlat, i fins i tot semblava que podia anar molt més ràpid, però arribats en aquest km 24, vaig perdre uns metres del grup degut als canvis de gir entrant als carrers, fent que s’originés l’efecte goma, que junt amb el vent que feia, al final no vaig poder enllaçar amb aquell grup. A part d’això, al km 26, quant estava intentant enllaçar-me, les sensacions eren unes altres. Intentava portar un bon ritme, però anava corrent i vaig començar a veure una mica borrós. Au, sabent i llegint moltes coses de la diabetis, vaig creure que era un símptoma de baixada de sucre, fent que de cop em prengués un gel per evitar decaure. Va ser en aquell instant, quan vaig notar que l’ impuls que em feia amb les cames, enlloc de impulsar-me, m’incrustava al asfalt. Vaig perdre totes les forces de cop, quedant-me buit d’energies i força. Van ser moments de pensament i intentar tranquil·litzar-me, juntament amb intentar controlar el cos i dir-l’hi que allò era momentani, però tot i intentar controlar el ritme, em vaig veure molt buit. 

Tot i aquest contratemps vaig voler finalitzar i poder ser finisher en aquesta marató. I com ho vaig fer? Doncs, patint de valent!!!

Sort dels crits de suport

Els km és van fer més llargs, les cames no aguantaven l’ impacte contra el terra, i l’únic en que pensava era en seguir corrent!!! Ara una cama i ara l’altra!!! Vaig tenir moments en que vaig haver de caminar, per que la fatiga era tant gran, que ho vaig tindre de fer. Vaig anar alternant cursa i caminada, fins que al final, als dos últims km, com que passàvem per davant de la línia d’arribada i allí hi havia els amics animant, vaig poder treure una mica de forces per córrer una mica més ràpid i poder creuar la línia d’arribada amb 3:40:05 hores.

Si si!!!! Finisher!!!!

D’aquesta cursa en vaig treure moltes sensacions i símptomes que em serviran en un futur per saber llegir amb més claredat les properes curses.  

Estic molt content d’haver passat aquell dia a Tarragona amb aquells grans amics, de compartir cursa amb ells, i sobretot dels resultats obtinguts pels amics d’Agramunt i Cervera, que van fer molt bon paper!!! Felicitats a tots!!! Sou uns crakcs!!!

Ara a seguir sumant per aconseguir nous reptes!!!

18!!!

Fent memòria del que ha estat aquest any passat 2012, 18 són el nombre de competicions que he fet durant tot aquest darrer any.

Vaig començar l’any 2012 amb molta motivació i assolint bon registres en les competicions de cursa a peu, fent que al inici dels triatlons tingués un bon ritme al tram de cursa, però una lesió a l’espatlla a principis d’estiu, i els horaris laborals, em van fer perdre les ganes de competir i els bons resultats van desaparèixer.

Els primers mesos de l’any, aquesta motivació i l’esperit de fer coses amb altres amics i companys, em van portar a realitzar reptes força importants. Així podria dir que el primer mig any el vaig destinar a reptes de llarga distància, i l’altra meitat d’any a curses més curtes ja que en el mes de setembre, després de veure que l’espatlla tornava a mig funcionar, les ganes de competir van tornar a sorgir fent que m’apuntés en algunes d’aquestes curses més curtes.

La primera meitat d’any amb les il·lusions i les sensacions més que bones, gaudint de l’esport i dels companys, vaig participar en:

• Mitja marató de Barcelona, 21.1 km de cursa a peu.
• Mitja marató de Balaguer, 21.1 km de cursa a peu.
• Marató de Barcelona, 42.2 km de cursa a peu.
• Mallorca 312, 312 km de cursa amb bicicleta de carretera.
• Triatló Half Challenge Calella, 1.9 km de natació + 90 km bicicleta + 21.1 de cursa a peu.
• Triatló Infern de Balaguer, 1.9 km de natació + 29 km BTT + 90 km bicicleta + 21.1 de cursa a peu.
• Marnatón Tossa de Mar – Sant Feliu de Guíxols, 11 km de natació a mar obert, on em vaig fer mal a l’espatlla (d’aquí la lesió), i no vaig poder acabar a falta de 3 km.

La segona meitat d’any, amb unes altres ganes, i amb la intenció d’anar recuperant les bones sensacions de principis d’any, vaig participar en:

• Cursa d’orientació en BTT d’Agramunt.
• Cursa de Cervera, 10 km de cursa a peu.
• Triatló Half Berga, 1.9 km de natació + 90 km bicicleta + 21.1 de cursa a peu.
• Cursa del Torró d’Agramunt, 10 km de cursa a peu.
• Cursa del Sant Crist de Balaguer, 10 km de cursa a peu.
• Btt d’Almenar, 65 km de BTT.
• Cros d’Agramunt, 6 km de cursa a peu.
• Btt de la Pobla de Cérvoles, 48 km de BTT.
• Duatló d’Alguaire, 5 km de cursa a peu + 25 km de BTT + 2.5 km de cursa a peu.
• Duatló d’Estaràs, 6 km de cursa a peu + 20 km de BTT + 3 km de cursa a peu.
• Mitja marató de Salou, 21.1 km de cursa a peu.

Veient tot aquest llistat, crec que ha estat un bon any tot i els problemes a l’espatlla. Ara falta veure com anirà aquest 2013, que crec que serà una mica més intens que aquest 2012, ja que començo amb la marató de Tarragona. 

Au, venga!!!!!!!

Mitja marató de Salou

Un any més, i ja van tres!!! El diumenge 16 de desembre, vaig anar a Salou juntament amb uns grans amics de Cervera a fer la mitja marató d’aquesta localitat.

Ja són tres anys seguits que vaig a fer aquesta cursa perquè m’agrada la localitat, l’ambient i el circuit. Un circuit que ens porta per alguns indrets de Salou, rodejant el cap de Salou i fent de punta a punta tot el passeig a primera línia de mar.

Tot i les ganes i la il·lusió per tornar a realitzar aquesta cursa, he de dir, que últimament no he tingut prou temps per realitzar uns entrenaments correctes per disputar aquestes distàncies, i les sensacions no han estat prou bones, així que vaig anar a Salou amb la idea d’intentar fer el mateix temps de l’any passat i córrer amb moderació, però amb la possibilitat de poder esgarrapar alguns segons més tenint de referència el temps de l’any anterior.

Doncs el dia en qüestió, després de llevar-nos d’hora, vam anar amb aquests grans amics ha buscar els dorsals i ha enfundar-nos les mitgetes, més les bambes, per poder fer front als 21,1 km que ens separava la sortida de l’arribada... (tot i que físicament estigués al mateix lloc) jejeje. Un cop enllestits amb les bambes ben lligades i els escalfaments fets, ens varem col·locar al mig de tota la gent que prendria part en aquella cursa, per sortir “cames ajudeu-me” al sentir el tret de sortida.

Abans de la sortida amb el Joan i l'Adrià, tot i que faltaven el Toni i el Xavier

Els primers metres van ser d’aglomeració total!!! Els carrers estrets del inici, van originar un aglutinament de gent força important, fet que fins al km 2,5 no tingués prou espai i sensacions per córrer agust. Un cop rodant a ritme més alt de que volia, em vaig trobar situat en un grupet de gent que pretenia fer un minut menys del que vaig fer jo l’any passat, així que vaig canviar la tàctica en plena cursa per mantenir-me en aquell grup. Malament!!! Això em va passar factura!!! El ritme que portaven era uns 15 segons per km més ràpid del que podia portar jo, així que al final em vaig despenjar a meitat de cursa, i vaig patir una mica més del que volia, ja que el vent d’aquell dia era una mica toca “nassos”. Tot i això, vaig gaudir i em vaig sentir bé pel sol fet d’intentar anar amb aquell grup de gent, i intentar assolir un temps boníssim dins les meves possibilitats.

Quina gentada!!! i jo intentant treure el nas!!!

Finalment vaig creuar la línia d’arribada amb un gran ambient d’espectadors, i on aquests animaven molt a tots els corredors, i que feia que tot el mal i dolor de cames i peus que un pogués tenir, desapareguessin per uns instants, i gaudir d’aquell moment veient que tot i fer uns segons més que l’any passat, el resultat fos prou bo per tornar-ho a intentar l’any vinent. Dit tot això, dels 652 finalistes, jo vaig creuar la línia d’arribada en la posició 57 i amb un temps de 1:26:32

Arribada!!!

He d’afegir, que els meus companys també van acabar la cursa i van fer uns grans temps, pels entrenaments que portaven fets. Moltes felicitats cracks!!!

Ara a pensar en l’any vinent!!!

Duatló Estaràs

Què puc dir d’aquest duatló???

És tracta d’una trobada entre amics i els components del nostre equip, el PC Cervera Triatló, i que va sorgir amb la idea de fer una jornada d’entrenament per trobar-nos tots i fer una petita competició.

Aquesta idea va néixer fa vuit anys, i durant aquests darrers anys, el nombre de participants ha anat creixent considerablement. Nous amics i coneguts d’altres clubs i localitats, ens han acompanyat en aquest dia, 6 de desembre, per compartir una petita competició i un bon entrepà de botifarra, tot fent gresca i moltes rialles.

Sortida del duatló

Aquest any, 49 valents, entre curses individuals i per equips, ens hem reunit per fer front a un dels duatlons més bonics i exigents que conegui. El paisatge, camins i corriols, ens porten per uns indrets força trencats, tot obtenint d’aquests circuits, sensacions esgotadores però satisfactòries al mateix moment. La fresqueta matinal ens ha fet arrupir una mica el cos a primera hora del matí, desitjant començar a córrer ben aviat per fer-nos passar el fred. Finalment, després de realitzar els 6,4 km de cursa a peu, per seguir amb els 19,4 km de btt, i acabar amb els darrers 2,5 km de cursa a peu, jo he pogut fer un cinquè lloc, amb un temps de 1:50:47.

Aquí el temps i la posició és el de menys, tot i que entre nosaltres, els amics, ens piquem sanament per acabar primers uns que els altres, jejeje. Lo millor d’aquest dia, ha estat poder estar amb tota la colla, i gaudir d’un bon ambient i de totes les amistats.

Això no te preu.