1ª Part: Desafio??? ... Toro??? ... Loco??? Què és això???

Un nou desafiament, un nou repte, una nova aventura que va començar uns mesos enrere quan em vaig apuntar a un cap de setmana de triatló a Sierra Nevada.

Ja fa un parell d’anys, que vaig descobrir per internet la creació d’un triatló distància Half ubicat en terres andaluses i amb la peculiaritat de desenvolupar-se en cotes altes. Aquest detall, juntament amb la publicitat dient que és el triatló més dur del món, m’han injectat un desig i unes ganes de competició, que m’han dut a fer el passat 20 i 21 de juliol, juntament amb la gran companyia d’en Ramón Fitó, un cap de setmana de triatló pur i dur!!!

Cap de setmana on hi havia dos esdeveniments de distància diferent. Triatlons amb la mateixa duresa i mateixes característiques compartint circuits i que es podien fer per separat, fet que pel qui volgués fer un triatló distància half el dissabte era una opció molt temptadora, i una opció més normal, era un triatló olímpic per a qui volgués fer-ho el diumenge. Però per als més agosarats, l’organització va crear el DESAFIO TORO LOCO!!! i consistia en superar els dos triatlons, el de dissabte + el de diumenge.

Sabent això, i que sóc molt impulsiu, jo em vaig apuntar a aquest desafiament TORO LOCO!!!

Després d’apuntar-me juntament amb el Ramón, on ell es va apuntar al triatló Half del dissabte, vam començar a viure i pensar en aquests esdeveniments com si fossin un repte dur a superar, fent que tinguéssim ganes d’entrenar i poder superar els nostres respectius reptes.

Després dels entrenaments i de que els dies anessin passant, va arribar el dia de fer camí direcció Pinos Genil on teníem l’allotjament de les 4 nits que passaríem allí.

Iniciàvem així un viatge amb moltes ganes, amb la il·lusió d’assolir un nou repte i amb el temor de veure que ens trobaríem ja que veient la web de la cursa, allò tenia que ser molt dur. Tot i saber això, vam marxar convençuts de que ho gaudiríem al màxim!!!

Divendres 19:

Dia previ a la cursa.

Ja instal·lats a peu del port de Sierra Nevada, ens llevem d’hora amb el Ramon amb ganes i sentint l’olor a triatló, jejeje. Ens disposem a fer un petit entrenament i pujar a Sierra Nevada per veure com és la pujada, ja que els temors i pensaments són que aquestes rampes han de ser dures. Així que amb la fresqueta matinera iniciem el nostre entrenament previ a la cursa de l’endemà.

Amb calma, sense tibar molt de cames, fem el port de Sierra Nevada i baixem pel “Duque”...(una pujada estratosfèrica i infernal que faríem tant dissabte com diumenge). Després de comprovar que el paisatge i l’entorn són fascinants, les ganes de competir augmenten a mesura van passant les hores, però també ens donem compte, que aquí hi hem vingut a patir donades les característiques dels circuits. Finalment rodem 38 km, dels quals uns 28 km seran iguals als circuits de dissabte i diumenge. Són pocs km en relació als circuits complerts, però ja ens fem una idea de la magnitud d’aquest entorn. No serà fàcil!!!

Després d’un bon dinar i descansar una mica, pugem ara amb cotxe a Sierra Nevada per anar a buscar dorsals i assistir al “briefing”. Allí ens trobem amb altres competidors...(la gran majoria de Granada i Jaen). Sembla que l’ambient és d’un gran esdeveniment i recollint dorsals, el guanyador de l’any passat del desafiament dels dos dies, en veure que era un dels rivals a batre em va dir:

                _Mucha suerte para el fin de semana!!! Has venido a disputar la prueba???

I jo contesto:

                _Anda!!! Así eres el rival a batir???, jejeje, tranquilo que he venido a disfrutar de un fin de semana de triatlón!!! Jejeje. Ostias!!! Se te ve muy fuerte!!!

Després d’aquesta petita gracia i de comentar quatre coses més amb el Ramon, ens dirigim a la sala on feien el “briefing”. Fins a les hores tot havia estat fantàstic!!! Les ganes d’estar allí eren enormes, i les emocions que ens originaven aquelles muntanyes eren bestials!!! Però una de les petites taques negres d’aquest esdeveniment van fer acte de presencia a l’hora del “briefing”.

Zona de boxes a l'urbanització de Sierra Nevada

Si que resulta complicat i difícil organitzar una cursa d’aquest estil, però arribar a la sala i trobar-nos el director de carrera dient que ..._Aiii, no sabemos dónde está el proyector!!! Un momento!!!... i que la reunió comenci més de mitja hora tard no ho vaig trobar presentable, però el que va ser encara menys presentable, va ser el descontrol i crits i xerrameques de la gent durant l’explicació, preguntant coses cridant quan en cosa de 5 segons acabaven d’explicar. Ufff, impresentable!!! Allí tothom deia i feia la seva!!! Els organitzadors no portàvem un ordre de l’explicació, ja que anaven d’un punt al altre saltant-se parts importants de l’explicació per tornar-hi més endavant. I els corredors cridant i xerrant, no fent cas a la jutge de la federació Andalusa de Triatló aixecant-se mentre parlava. Realment per mi em va semblar una falta de respecte. “Pero bueno, España és así”.

Després de tot aquest enrenou, tornem a l’hostal i cap a dormir ben d’hora!!!