VAMOS!!! un altre repte, però aquest cop amb un format totalment diferent
al que estic acostumat a fer.
L’idea d’aquest nou repte va venir de les mans d’en Carles Areny, company i
amic del poble, que també està posat dins el món de les curses rares com jo,
jejeje. Em va fer la proposta de poder formar equip a la primera edició de la
cursa més llarga i dura del món en format NONSTOP en BTT, i en menys de 48
hores li vaig dir que contes amb mi.
Francament no se amb que estava pensant!!! Jejejeje.
Per fer-vos 5 cèntims de que va això, us diré que la Powerade ION4
Madrid-Lisboa és una cursa amb bicicleta de muntanya que uneix les dues
capitals estatals de la península Ibèrica, enllaçant 778 km amb un desnivell de
6000 metres per camins, corriols, pistes forestals, antics camins romans i
carreteres, tot pedalant sense parar de dia i de nit.
 |
| Foto del recorregut en la web de la cursa |
Una altra característica d’aquesta prova és que el format no és individual
ja que s’han de formar equips de 2,3 o 4 persones per poder realitzar la cursa.
Aquesta cursa s’ha de fer per relleus. Els relleus estan marcats pels 10 punts
de control que hi ha repartits en els 778 km, i això vol dir que la totalitat
de relleus només poden ser 10. Un relleu fora d’aquest punt de control no és
vàlid. Aquí entra en joc l’estratègia d’equip i veure a qui se li pot donar més
bé un terreny o un altre per poder així guanyar posicions en cursa o mantindre
la que ja es te en cada relleu.
Un factor a tenir en compte, és que la cursa no està marcada i el
participants ens hem de valdre del track del GPS facilitat per la organització
6 dies abans de la cursa. Això vol dir que el tema de la orientació pot jugar
un paper important a l’hora d’avançar o perdre posicions, afegint un plus extra
en els moments de cursa de nit, on el perdre’t pot ser molt fàcil.
Al tractar-se d’una cursa lineal de Madrid a Lisboa sense parades però per
relleus, implica una gran logística per part de la organització, però també per
part de cada equip, tenint que disposar d’un vehicle d’assistència i poder
traslladar els ciclistes de relleu a relleu.
Dit tot això, us diré que amb il·lusió i ganes, el Carles Areny, el Victor
Areny i jo mateix vam formar un equip de 3 per poder ser finishers en aquesta
aventura, amb la col·laboració i espònsor “Torrons Vicens d’Agramunt”, que ens
va ajudar a poder participar en aquesta gran cursa, juntament amb la Montse
Canes, que ens va fer d’assistència i xofer de l’autocaravana que varem
alquilar a “Anoia Caravanes” per poder fer els trasllats i poder descansar.
Els dies previs a la cursa eren de preparatius, compra de material per les
bicis i subministrament dels queviures necessaris per una cursa que en teoria
ens costaria 3 dies per poder-la acabar. Així que a les vigílies del cap de setmana
del 20 al 22 de setembre tot eren preparatius i nervis, sentint uns sentiments i
emocions que feia temps no tenia tant accentuats per anar a fer una cursa,
degut que en aquest cas és tractava d’una cosa que mai havíem fet.
Arribat el dia 19, carregàvem tot el material, bosses, menjar, recanvis i
bicicletes al que seria la nostra casa durant 5 dies, i empreníem camí a
Madrid.
Ja amb un estudi fet del que serien cada un dels relleus, raonant i
comparant les característiques de cada un de nosaltres, durant aquest viatge a
Madrid varem acabar de fer i preparar l’estratègia, decidint així, quins
relleus ens tocaria a cada un deixant a la improvisació qualsevol incidència
que ens pogués passar.
L’idea principal és que la cursa seria d’uns 3 dies, amb un temps màxim de
60 hores que ens deixava l’organització, i que a part, teníem que respectar i
no quedar-nos en els temps de tall a cada un dels 10 punts de control existents
en tot el circuit, fet que això a mi personalment em preocupava, ja que em
semblava que els temps eren molt justos. Finalment, després de decidir
l’estratègia i sent una mica realistes dels imprevistos i possibles
incidències, crec que el temps estimat dins les nostres possibilitats eren de
50 hores.
Amb la base teòrica o estimada feta, només ens faltava arribar a Madrid i
veure com estava tot. Així que aproximadament a les 19:00 hores del dia 19 del
mes 9, arribem a la “Plaza de Toros de la Rozas, Madrid”, on hi havia un gran
desplegament d’organització i corredors per aquest event. Al arribar anem al
parc mòbil destinat per als “motorhome” d’assistència, i deixem la nostra
autocaravana per tot seguit anar a fer la acreditació i busca de dorsals. Allí
és viu un aire d’il·lusió, eufòria, ganes, competició, respecte i temor a la
vegada, i la colla d’Agramunt estàvem allí per viure i compartir el mateix.
Després de tots els controls i passos a fer, foto de rigor per part de
l’organització, i nosaltres cap al nostre piset a sopar i dormir, que l’endemà
ja tocava pedalar!!!
.jpg) |
| Foto de rigor per part de l'organització en el moment d'acreditar-nos |
Dia 20, inici de la competició!!!
Després de dormir el que bonament vam poder, ja sigui per l’autocaravana o
el neguit de començar una cosa que no saps com anirà, ens varem llevar, vam fer
un bon esmorzar, i a les 9:00 hores l’organització ens va reunir a la Plaça de
Toros per fer-nos el briefing. Allí l’organització ens diu i ens expliquen les
normes i de la manera que s’haurà de desenvolupar la cursa. Després d’aquesta
xerrada, amb ganes i il·lusió ens dirigim a la nostra caseta per acabar de
preparar la primera bici i el primer relleu que el faria el Carles, i que a les
11 hores començava de dins de la plaça de toros.
Ja amb tot apunt, els nervis i el neguit de començar, ens dirigim “al
ruedo” per començar aquesta fascinant cursa juntament amb els 138 equips i els
411 ciclistes que prendríem part en aquesta nova gesta. Amb la incògnita de
veure com aniria i de com ho faríem, ja que el nivell dels participants era
molt alt, amb ex ciclistes professionals i gent que en l’actualitat sirga molt,
nosaltres estem allí per veure que passarà. Així que amb l’adrenalina a tope,
el Carles posicionat a la zona de sortida, el Victor la Montse i jo ubicats de
tal manera per no perdre’ns res, esperem el tret de sortida que en breu és
donaria el cas, i que vam viure com una autèntica americanda, i GOOOOO!!!!!!!!
En aquest moment comença un autèntic marató per tots nosaltres!!! Si que
era el Carles que començava pedalant un relleu, però nosaltres també teníem que
córrer per arribar al punt de control i punt de relleu amb prou temps per
preparar la següent bicicleta i menjar un mica. Primer fem una parada tècnica
per acabar de comprar 4 queviures, i ens dirigim al primer punt de control
mentre el Carles està impartint una lluita estratosfèrica amb una sortida de
cursa a velocitats d’escàndol.
Arribats al primer punt de control i sense saber com li estava anat al
Carles, posicionem l’autocaravana al costat de les altres i comencem a fer el
dinar. Eren moment de suposicions i de no saber com actuar, però encara no
havíem acabat de desparar tot el material que el Carles ja ens feia la primera
trucada dient-nos que li faltaven 10 km per arribar i que la cursa estava anant
molt ràpid. Mirant els horaris, estàvem fent els temps prevists per als primers
participants. Acollonant!!!! Uffff, l’emoció de veure aquells temps i aquelles
velocitats ja ens posava a 1000, però merda!!!! Ara em tocava sortir a mi!!!
Encara no havia menjat res, i la bici estava per preparar!!! Uffff, així que
amb cosa de 5 minuts, prepara la bici, mira que tot estigui al seu lloc, de que
no et falti res de material en cas d’averia ja que durant el relleu els
ciclistes hem de ser autosuficients i no podem rebre ajuda externa, implicant
així portar eines, rodes, sirgues i tot el que poguessis necessitar en un cas
extrem, i menja amb 4 cullerades per poder estar col·locat a la zona del canvi
de relleu.
Els nervis, les presses i l’emoció tot barrejat estaven corrent per dins el
meu cos. En aquell moment m’entra el dubte de com estic del sucre, així que amb
una lectura ràpida de com tenia els nivells, em tranquil·litzo i espero que
arribi el Carles. Estem allí tots junts, amb una calor i un sol que espeteguen
les pedres, i de sobte veiem arribar el Carles anticipant-se al temps que
havíem esperat.
Ara em tocava a mi, i després de fer l’ intercanvi de polsera i veure que
anàvem super bé, no podia defraudar els meus companys. Així que intento
posiciona’m bé sobre la bici i aprofitar aquests primers km de carretera. Les
ganes, l’emoció i tot en general, em fan tirar amb força però amb precaució, no
sigui que peti a la primera pujada, jejeje... però al veure que vas agafant
gent, que les cames responen bé, i que pots anar mantenint un ritme
estratosfèric, doncs aprofites les sensacions. Veient tot això, penses que realment
ens estàvem sortint dels esquemes esperats, però tornant a la cursa, veus que
vas molt ràpid i que en breu tornaràs a fer el relleu. No saps on estan els
teus companys, i només esperes que ja hagin arribat per poder fer el relleu amb
condicions, així que a falta de 10 km els hi faig un truc per avisar. Esperava
fer-ho amb unes 4 hortes i mitja, però al final va resultar que amb 3 hores de
pedalar ja finalitzava, així que amb unes velocitats altament poderoses, arribo
al següent punt de control per passar el relleu al Carles altre cop, i san
tornem-hi!!!
Quatre estirament, carregar la bici i ràpid cap a l’altre punt de control
dins l’autocaravana. Emoció, adrenalina, eufòria, il·lusió, sorpresa... tot
això és el que un viu en aquests moments, però no ens podem relaxar, que això
continua!!!
Ja ubicats en el següent punt preparem la bici del Victor, que serà el
següent a impartir una lluita estratosfèrica amb els nostres rivals i amb un
circuit perillós. Així que amb bici preparada, i tot apunt, esperem que arribi
el Carles per tornar a fer un altre marató per continuar el repte. Així que amb
l’arribada del Carles, el Victor agafa el relleu per tornar a impartir unes
autèntiques velocitats supersòniques, però la seva força i poder muscular sobre
la bici, li van jugar una mala passada destalonant el pneumàtic de la seva
roda, fent que els últims 4 km del seu relleu els fes corrent a peu amb la bici
al costat.
Deixant a banda aquesta petita incidència, s’ha de dir que el Victor va
impartir i realitzar un autèntic relleu, sortint de dia i arribant de nit, fent
que dins el primer dia de cursa ja tinguéssim fets 4 dels 10 relleus, quan
teòricament en tindríem que portar 3.
 |
| Relleu nocturn durant la primera nit |
Així que amb l’arribada del Victor a les 12 de la nit, em tornava a tocar a
mi fer un relleu ja només amb les llums que portava instal·lades sobre la bici
i el casc. Era un inici difícil, ja que començava tot sol sense cap rival al
meu costat, un relleu sense llum i sobre un terreny que mai havia xafat.
Respecte, temor, incògnita... em brollava per la sang, però amb ganes de fer-ho
bé, tranquil·litzo la ment i em poso a pedalar. Era un dels relleus més llargs
amb uns 90 km, així que començo a impartir un ritme controlat, però crec que
força alt. Després de superar els primers 25 km tot sol dins la foscor tot sol
visualitzo un parell de llums al meu davant, estava agafant a dos dels nostres
rivals, i en quan els puc agafar, decidim d’anar plegats per a que no es faci
tant dura la etapa. Anem tirant per la foscor sense saber com és el terreny, no
veiem res, i només ens guiem pel que ens marca el GPS. Sincerament, són
sensacions indescriptibles, ja que per un costat desconfies de per on et fa
passar, però per l’altre costat, has de confiar en que aquell aparell petit et
guií per arribar a bon port.
Tot i aquests petits dubtes, veus que vas fent més km, i k vas agafant a
més gent. Finalment fem un grupet de 12 ciclistes, que francament, és fa molt
més segur i no tens tant temor a perdre’t sol per terres totalment
desconegudes, fent que el temps passi més ràpid... així que quan menys ens ho
esperàvem, visualitzem les llums de la població on teníem que fer el següent
relleu. Allí esperava el Victor per tornar a fer una autèntic relleu.
Ja arribats i amb la polsera intercanviada, el tot poderós Victor surt com
un llamp per menjar-se una etapa que començaria de nit, ja que jo arribava a
les 5 del matí, i que acabaria a les 8 de la matinada, impartint unes
velocitats d’escàndol, ja que varem retallar temps als primers, i guanyant
alguna posició.
Mentre el Victor estava impartint aquesta lluita, nosaltres també impartíem
velocitats altes per poder arribar als punts de control i de relleu. Ufff, la
qui estava fent un autèntic marató, era la Montse, que no va parar ni un moment
d’animar i de conduir de punt a punt aquella autocaravana, descansant el mínim
i procurant que no ens faltes res de res a cap de nosaltres 3. Moltes gràcies
Montse!!!
A l’arribada del Victor a les 8 del matí, només ens faltava els últims 4
relleus. Uffff, impressionant!!!! En aquest moment portàvem 8 hores anticipades
als nostres contes!!!! I ara li tocava altre cop al Carles, que impartiria una
de les etapes més dures , no sols pel desnivell, sinó per la calor i per la
orientació, on hi va haver molts participants que es van perdre, i arribessin
al punt de control deshidratats i molt acalorats. Alguns participants van tenir
que dir adéu a la gesta després o durant aquest relleu. Francament va ser molt
dura, i no només patien els que pedalaven en aquells instants, sinó que els que
estàvem allí esperant, també patíem en veure com arribaven els participants i
sentint els comentaris que feien, i li sumàvem que el Carles encara no
arribava. Són moments que no saps com va, que passa, que has de fer... sort que
al final el veiem arribar amb uns altres ciclistes que va tenir que ajudar.
Arribaven a l’última població de Espanya, i on ara em tornava a tocar a mi
per passar la frontera amb Portugal.
Eren les 2 del migdia, i amb una brutal calor començava un relleu on podria
apreciar un canvi considerable pel terreny i la vegetació amb uns
impressionants boscos d’eucaliptus i terreny molt pedregós, sent el relleu més
llarg de tots, on també vaig tenir que passar gran part del circuit per llargs
trams de carretera, on les rodes 29 van tenir un gran paper per impartir
velocitats altament poderoses. Però va ser en aquest relleu, on les condicions
de tanta calor em va passar una mica de factura, on el cap va tenir algun
moment de dubte en veurem sol bastants km, i veure que no hi havia cap font per
reposar l’aigua del boteller, fent que en un moment de desesperació fes parada
i fonda a un petit bar de no se quin poble portuguès per fer un 7up. Ja amb la
ment refrescada, em faltaven fer 25 km del relleu els quals tenien que ser per
carretera, i on vaig intentar impartir tot el poder i energies que em quedaven,
ja que per mi eren els últims km d’aquesta gesta, i on tenia que aprofitar el
que més bé se’m donava, mantenir una velocitat constant i elevada per un tram
de carretera, i com he dit abans, vaig fer valdre el diàmetre de les rodes 29.
Així que ben acoblat sobre la meva giant, em tocava tirar i fer rodar aquelles
rodes camí dels 2 últims relleus que els farien el Victor i el Carles.
Així que una vegada arribat a la zona de relleu, el Victor agafava el
protagonisme per tornar a impartir un autèntic relleu i entregar un flux
energètic impressionant. Nosaltres carregàvem la meva bici a l’autocaravana, i
anàvem cap a la població de l’últim relleu, on vam preparar el Carles per a que
fulminés la gesta comuna. Després d’un molt bon relleu que va fer el Victor,
arribant altre cop sense llum solar, donava la polsera per fer el relleu
definitiu que ens portaria a Lisboa.
Ara li tocava al Carles donar la resta d’energies que li quedaven. Mentre
nosaltres fèiem els darrers km amb la casa a l’esquena, ens dirigíem al darrer
punt i zona de “motorhome” a falta de 3 km de meta, per poder preparar les
nostres bicicletes i fer aquests darrers km tots junts i poder entrar a meta
com un autèntic equip. Així que 10 minuts abans de que el Carles arribes de fer
un altre relleu super ràpid, ens truca per avisar-nos al Victor i a mi, per
estar al “loro” i fer trontollar els carrers de Lisboa al nostre pas, fent
aquells últims 3 km amb la llum dels fanals dels carrers de la capital de
Portugal, a unes velocitats entre 35 i 40 km, fent que aquells carreres amples
és fessin estrets, fins que al final del “Parque
das naçoes” poguéssim veure l’arc d’arribada, i tot col·locant-nos un al
costat de l’altre varem poder creuar la línia amb un temps de 40 hores i 37
minuts, avançant-nos quasi 10 hores al temps que havíem previst. La llàstima de tantes hores, va ser que vam arribar ben entrada la nit, i molt de públic no hi havia... però vam arribar a lo GRANDE!!!
 |
| Arribada a meta després de les 40 hores i 37 minuts |
Francament, el nivell dels meus companys era brutal, i on tots junts vam
poder fer una gran cursa. Finalment el Carles, Victor, Montse i jo vam ser
finishers d’aquesta gran cursa. IMPRESSIONANT!!!!
 |
| Foto amb la medalla de Finishers!!! |
GRÀCIES PER PODER COMPARTIR AIXÒ AMB VOSALTRES!!!!
.jpg)
